Acte inaugural del II Congrés, a càrrec de Teresa Jordà i Roura, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
Del 13 al 15 de març de 2019 i durant tres dies seguits ha tingut lloc el II Congrés del Món de la Masia, que sota el títol «Passat, present i futur del territori rural català» i organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), dona continuïtat al I Congrés del Món de la Masia, celebrat l’any 2015. El nombre total de participants, entre públic assistent, ponents, conferenciants, participants en taules rodones, moderadors i personalitats invitades, ha estat d’unes dues-centes persones, amb perfils molt diversos: des d’acadèmics i tècnics de l’Administració pública fins a estudiants i professionals vinculats al món de la masia i al món rural en general. En el II Congrés hi ha hagut un total de nou conferències —més la inaugural i la de tancament—, cinquanta-tres comunicacions, tretze projectes, sis pòsters i dues taules rodones. Les temàtiques tractades han estat les següents:
Demografia, dones i joves
Canvi climàtic, innovació i sostenibilitat
Noves tecnologies i sostenibilitat
L’edifici de la masia
Nous usos de la masia: rehabilitacions i materials
Regulació de les masies
Innovació territorial i emprenedoria
Turisme i producció de serveis
Polítiques, plans i programes nacionals
D’altra banda, el Congrés ha comptat amb l’exposició «La masia catalana. Imatges del fons de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya», coorganitzat conjuntament amb el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. La presentació de l’exposició va ser a càrrec del senyor Berenguer Vidal, responsable de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
Presentació del II Congrés, a càrrec d’Assumpta Serra i Clota, coordinadora del Congrés.Entrevista a Assumpta Serra per part d’alumnes de l’Escola de Mitjans Audiovisuals (Universitat Ramon Llull).
Entrevista a tres membres del Congrés programada pels equips de Comunicació de l’IEC per al suplement dels diumenges a Ràdio 4: Josep Armengol, picapedrer; Lupe Serraima, arquitecta de la Diputació de Barcelona, i Assumpta Serra, coordinadora del II Congrés.
Lligades al Congrés s’organitzen sortides al territori, al llarg de l’any amb el mateix esperit de ser multidisciplinàries i mostrar les diferents realitats lligades a la masia: museus, turisme rural.
Les entitats municipalistes han mostrat l’interès d’aconseguir que el Congrés arribi al territori, tant en format digital per als ajuntaments com en paper per a les biblioteques comarcals i altres.
Tothom és conscient que vivim una etapa de grans transformacions que poden esdevenir en un canvi d’època. Si considerem totes les novetats que ens arriben —les materials, les de les noves tecnologies, les ideològiques, així com l’evolució de la democràcia representativa a escala mundial i el canvi climàtic—, ens adonarem que tot plegat incideix en la nostra vida. Amb tot, més que protagonitzar les noves situacions, ens hi estem deixant portar. Ens supera i intentem adaptar-nos-hi. La història ens ensenya que tots aquests grans canvis es produeixen perquè des de fa molt temps les condicions ens hi van portant. És així que l’augment de la població en centres urbans, ara molt perceptible, fa molts anys que va començar.
A Catalunya, la industrialització va tenir un gran impacte. El país va experimentar el primer desplaçament de la població rural cap a la ciutat per trobar-hi treball estable i no condicionat pel clima. Amb el temps, els canvis en l’organització social i l’entrada de maquinària agrícola van apartar moltes persones, primer les dones, fora del sistema. La nova producció agrària també hi va afegir un plus en aconseguir la mateixa producció amb menys mà d’obra.
No volem viure d’esquena a tots aquests canvis, sinó que, al contrari, els volem conèixer i participar-hi. Adaptar-nos-hi i cercar alternatives. És urgent una millora demogràfica. Les noves tecnologies i la recerca ens apropen tant els espais com alguns models de treball, i per això els governs i les entitats locals necessiten presentar propostes elaborades, tant des d’Europa com des de la proximitat i que integrin els nous models familiars, els edificis sostenibles i el turisme rural. Això és el que es vol presentar i debatre en aquest segon congrés, com ja es va fer en l’anterior.
Organitza: ICEA i Comissió permanent del congrés, a través de la secció d’Història rural.
L’any 2015 un grup de persones procedents d’entitats amb vincles en el món rural de la masia, entre les quals universitats, centres de recerca, sindicats de pagesos, grups Leader i col·lectius d’arquitectes, i amb l’interès comú de la realitat rural catalana centrada en el món de la masia, van impulsar el I Congrés del Món de la Masia, en el qual van participar prop de tres-centes persones.
Continuant aquest interès, convoquem un segon congrés per a l’any 2019 i l’estructurem en tres blocs: territori i demografia, economia, i governança.
L’esperit del congrés és obrir un debat sobre aquests temes i posar èmfasi en alguns elements que es van tractar d’una manera molt tangencial en l’edició anterior. L’actualitat implica, d’una manera molt notable, l’adaptació al canvi climàtic per afrontar tant les sobrepoblacions d’espècies cinegètiques com l’adaptació dels cultius i usos de la terra.
El canvi climàtic també està forçant noves formes de recerca per a controlar les despeses d’aigua amb reg de precisió, control de plagues, nous conreus o l’ús d’energies renovables.
El 24 d’octubre se celebrà la jornada Intervencions i usos actuals a la masia, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona) i de la qual us facilitem l’enllaç de la gravació de l’acte.
L’objectiu d’aquesta jornada tècnica era presentar els elements necessaris per a preparar una masia construïda anys i segles enrere i destinar-la a nous usos.
El primer bloc es dedicà a l’evolució constructiva de la masia al llarg dels segles, al reconeixement de l’estat actual de la construcció i l’aixecament de plantes i seccions de l’edifici.
El segon bloc es dedicà als materials que s’usen en aquestes obres.
Les intervencions de la tarda es van dedicar a mostrar exemples concrets de masies destinades al turisme rural o a altres nous usos.
24 d’octubre de 2017, Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, sala Prat de la Riba. Organitza: Secció d’Història de la ICEA i Congrés Masia-Territori
Entre la comunitat d’arquitectes s’ha plantejat la necessitat de posar al dia el confort d’un mas segons els requeriments contemporanis. Cal prioritzar el material de proximitat, tal com passava abans de la facilitat de transport actual? Una part de la comunitat d’arquitectes considera que amb aquesta autolimitació es reforça l’escala territorial i social que sostenen les tècniques tradicionals. És acceptada aquesta tendència?
Inscripció Per participar cal que us inscriviu, gratuïtament, per mitjà del formulari http://www.iec.cat/jornades/masia2017.asp
• Inscripció general: GRATUïTA
• Recepció d’inscrits de 8.30 a 9.00 h.
• Inici de la jornada 9.00 h..
La masia ha anat experimentant canvis i adaptacions al llarg de segles d’existència. Començant amb l’ampliació per a separar l’habitatge de les persones, de la zona destinada als animals, al segle XII, juntament amb la incorporació del forn de pa quan el conreu dels cereals fou suficient; l’ampliació dels espais interiorsi la construcció d’un pis superior, quan la tècnica del gòtic va permetre que la població utilitzés aquests recursos.
Aquest procés evolutiu continuà en el segle XIV amb la diversificació d’espais interiors entre la cuina, el menjador…, fins a culminar amb la tipologia ja tipificada de la masia del segle XVI de tres cossos i tres pisos.
La prosperitat econòmica del segle XVIII va comportar una ampliació de la masia, afegint-hi un cos, generalment a la part del davant, de tres pisos i amb grans balconades; incorporació d’esglesietes privades; separació d’espais interiors, entre les habitacions de les minyones i les dels mossos amb materials secundaris i ampliació de zones de magatzem com el celler o el graner.
En cada moment històric, la construcció ha utilitzat la forma constructiva i els materials que hi havia en aquell moment: segle XI paret seca; quan l’argamassa es va generalitzar, es construí amb parets més primes i, s’introduïren obertures i les teules afavorí la construcció de dos pisos.
La construcció de noves masies en el segle XX ha adaptat els elements bàsics propis de les cases d’aquest segle, com ara els banys i les cuines amb electrodomèstics. Totes aquestes construccions s’han fet segons la tecnologia i els materials que l’utilitzen actualment.
Quan es volen fer rehabilitacions o restauracions de masies edificades en temps anteriors, fetes amb els elements i lesformes constructives corresponents, el debat es produeix sobre la manera com s’han de fer. Què interessa més, fer-les imitant o utilitzant els materials antics o bé aprofitar les millores que aporten els nous materials? Si s’utilitzen els nous, cal mostrar clarament la diferència respecte de la resta?
L’Administració catalana intenta marcar directrius en cada un d’aquests aspectes, com l’ordenament recollit en el «Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable» o altres lleis com ara la Llei del sòl. Moltes d’aquestes normes són molt restrictives. Així, recentment, s’ha aprovat la modificació de l’article 50 de la Llei del sòl i sembla que per a tramitar llicències d’obres en masies sense ampliació o canvi d’ús no caldrà passar per la Comissió Territorial d’Urbanisme.
Entre la comunitat d’arquitectes s’ha plantejat la necessitat de posar al dia el confort d’un mas segons els requeriments contemporanis. Cal prioritzar el material de proximitat, tal com passava abans de la facilitat de transport actual? Una part de la comunitat d’arquitectes considera que amb aquesta autolimitació es reforça l’escala territorial i social que sostenen les tècniques tradicionals. És acceptada aquesta tendència?
Aprofitant les solucions constructives d’altres cultures edificatives, el resultat final ha d’harmonitzar amb el paisatge físic i cultural del lloc. A partir del coneixement que s’obtindrà de les diferents exposicions sobre aquests temes volem que el debat esdevingui la part essencial d’aquesta jornada.
Inscripció Per participar cal que us inscriviu, gratuïtament, per mitjà del formulari http://www.iec.cat/jornades/masia2017.asp • Inscripció general: GRATUïTA •Recepció d’inscrits de 8.30 a 9.00 h. •Inici de la jornada 9.00 h..
Món de la masia, l’any 2015 es va realitzar el 1r congrés del món de la masia a Catalunya.
Per tal de complementar les activitats del congrés es plantegen visites a territori, amb la finalitat de conèixer el món de la masia i la voluntat de copsar els valors d’escala territorial i social propis del mas i la masia a Catalunya.
En les sortides es visiten masies seleccionades pel seu valor patrimonial i també per conèixer els diferents processos productius que sustentaven els masos i com s’estan adaptant als requeriments actuals de vida, explotació agroramadera, usos turístics, alternatius.
Seu de l’Institut d’Estudis Catalans. 
Barcelona,17, 18 i 19 març de 2019
L’objectiu d’aquesta jornada tècnica era presentar els elements necessaris per a preparar una masia construïda anys i segles enrere i destinar-la a nous usos.
24 d’octubre de 2017, Barcelona.