maig 13, 2024
El 29 de febrer de 2024, a la Sala d’Actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, Forestals i Veterinaris (ETSEAFV) de Lleida, va tenir lloc una jornada sobre cobertes vegetals en cultius llenyosos, organitzada conjuntament per l’IRTA, la Secció de Sòls de la ICEA i la Delegació Territorial de la SECS a Catalunya, amb la col·laboració de l’ETSEAFV de Lleida. La Jornada va tenir un centenar de participants, molts d’ells tècnics que duen a terme aquesta pràctica en el seu dia a dia i també estudiants de la ETSEAFV per als quals va representar un plus de motivació en els seus estudis. Aquesta activitat forma part del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
L’erosió és un dels principals problemes de la degradació del sòl, particularment, en els conreus llenyosos dels nostres climes semiàrids. Cal recordar que els cultius llenyosos són, a Catalunya, el segon grup de cultius per la seva extensió, darrere dels extensius. La conservació dels sòls, en un context de canvi global accelerat, esdevé, per tant, especialment important a casa nostra.
L’ús de cobertes vegetals, soles o associades a altres tècniques de conservació de sòls, és una opció molt important en aquest sentit, ja que, a més a més, incrementa l’activitat biològica, el contingut de matèria orgànica, el segrest de carboni i la biodiversitat. Es troba vinculada a l’agricultura regenerativa, a l’increment de la qualitat dels sòls i a la salut dels ecosistemes. D’altra banda, la nova PAC la promou a través dels ecorègims.
La seva adopció es veu dificultada, en molts casos, per la manca general de coneixements específics, pels efectes col·laterals difícilment assumibles o per la falta de disponibilitat d’eines mecàniques a nivell d’explotació agrària. En aquesta jornada tècnica es van voler examinar i debatre en profunditat opcions per tal d’adoptar aquest canvi tecnològic a partir del coneixement i de les experiències existents.
Jaume Boixadera, en la seva presentació, va destacar alguns dels punts que motivaven la Jornada i va emfatitzar algunes relacions bàsiques que són cabdals en la gestió dels conreus i dels sòls, especialment, en els conreus llenyosos: la transpiració i la producció dels conreus; els elements del balanç hídric en l’àmbit de la parcel·la a potenciar i a minimitzar; les tècniques de conservació de sòls i d’aigües profundament arrelades a la nostra terra com són els sistemes de bancals, en especial, els de pedra seca; la importància de la presència d’elements (vius o morts) que protegeixin el sòl enfront de les gotes de pluja i que frenin l’escolament superficial com a factors per a frenar l’erosió i afavorir la infiltració de l’aigua; o la importància d’aportar al sòl matèria orgànica com a base de l’activitat biològica.
Georgina Alins va fonamentar la seva presentació en la seva àmplia experiència en cobertes vegetals en fruiters. Va emfatitzar que les cobertes vegetals són estructures bàsiques de la biodiversitat i, també, elements bàsics per a la lluita contra les plagues. La seva presentació es va centrar, en bona part, en experiències en cultius de fruiters de regadiu, en què aquesta tècnica està plenament implantada des de fa molts anys. Va destacar la importància de sincronitzar i d’allargar els habitacles dels depredadors de les plagues i va detallar les tècniques de gestió necessàries per a aconseguir-ho. En aquest sentit, va presentar tècniques de gestió de la coberta que cal aplicar quan es vol anar més enllà del seu control físic i es volen aprofitar els beneficis ambientals d’aquesta pràctica. La seva presentació va servir també per a retre un sentit homenatge a la professora de l’ETSEAFV María José Sarasúa, de la qual molts assistents havien estat alumnes, traspassada no fa gaire i que va introduir aquest enfocament en la lluita de plagues.
Jordi Recasens va fer una presentació molt documentada a partir dels resultats que, amb el seu ampli equip de recerca, ha obtingut en els nombrosos projectes que ha realitzat, i que continua realitzant, sobre cobertes vegetals en vinya. Tot i que no deixa de ser curiós com es van introduir en la recerca de cobertes, ja que el seu objectiu era trobar la manera de controlar el gram en la vinya. Aquest fet fa palès la multitud d’aspectes agronòmics que van lligats a l’ús de cobertes vegetals. Un aspecte especialment interessant va ser el maneig de la coberta respecte a l’efecte encoixinat causat pel corró laminat (roller-crimper), que afavoreix una lenta degradació de la coberta, tot prolongant així els seus efectes beneficiosos. El ponent en qüestió va destacar algunes preguntes necessitades de respostes quant a les cobertes vegetals en vinya: Existeix la possibilitat d’establir cobertes en carrers alterns com a ecorègims? És possible recuperar el vigor de les vinyes després d’uns anys establint cobertes? Quan s’han de finalitzar les cobertes? Pot resultar eficaç integrar les cobertes amb altres manejos (p. ex. encoixinats orgànics)? Recasens va parar especial atenció a alguns experiments que el seu grup de recerca té actualment en vinya, instrumentats pel que fa a a mesures de sòl, i que poden contribuir a aclarir aspectes pendents. Per a saber-ne més, val la pena esmentar la seva publicació sobre el tema, que podeu trobar a: https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/463137
Laura Ruana va fer una presentació molt acurada i documentada sobre els ecorègims que es relacionen amb les cobertes vegetals en conreus llenyosos de la Política Agrària Comuna (PAC) actual. Les dades presentades fan palès en quins cultius les cobertes vegetals estan plenament consolidades i en quins sectors hi ha dificultats per a la seva adopció. Va il·lustrar també l’esforç d’adaptació que es fa a les condicions locals i les dificultats d’aconseguir-la.
Àlex Estadella va fer una revisió extensa i documentada dels diferents tipus de maquinària existent al mercat per a la gestió de les cobertes vegetals en cultius llenyosos, tant d’aquella maquinària més estesa com d’altra, de més innovadora. Va esmentar els processos administratius per a la seva inscripció als registres oficials preceptius i va acabar amb un exhaustiu repàs de les línies d’ajut existents per part dels organismes oficials per a l’adquisició d’aquests equips.
J. Roma va presentar una innovació que ve del món universitari. La seva màquina sembradora, que pot anar acoblada a un quad, ofereix una solució robusta, senzilla i econòmica adaptada als desafiaments que representa la gestió de cobertes vegetals amb una mínima pertorbació del sòl i adaptable a diferents condicions del sòl i a llavors de petita mida.
A la taula rodona es van presentar experiències molt positives, com la de l’avellaner, així com altres exemples que ratifiquen que el maneig de la coberta vegetal s’ha de fonamentar en condicions locals; en altres paraules, cal una adaptació als trets del sistema agrari local i als del terreny en particular. En aquest sentit es podria posar com a exemple la incidència de l’ull de gall en l’olivera, que obliga a una gestió més fina en certes comarques. En viticultura, sector que malda per adoptar aquesta tècnica, es van fer palesos els grans esforços i problemes trobats, alguns de molt greus, especialment, en períodes de sequera extrema.
Es perceben, gairebé, dos móns: el de secà i el de regadiu. En aquest darrer cas estem davant de situacions de millora de la gestió: les cobertes han vingut per a quedar-s’hi. En el cas del de secà, la situació és diferent: en l’olivera, és més senzill; en canvi, en la vinya hi ha grans problemes per a la seva adopció i cal continuar treballant-hi.
Van quedar molts temes oberts, fet que planteja la necessitat de més avenços tècnics i de més coneixement per tal de poder adoptar aquesta tècnica de cultiu i poder-ne treure tot el profit que ofereix en relació amb el cultiu, a la qualitat del sòl i a la biodiversitat.
des. 12, 2022
Realitzada a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida, el dia 2 de desembre de 2022, amb motiu del Dia Internacional del Sòl
En el context del Dia Mundial del Sòl, corresponent a l’any 2022, la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), conjuntament amb la delegació territorial a Catalunya de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS), ha organitzat una jornada centrada en la temàtica dels sòls i l’agricultura regenerativa.
En l’actual situació d’emergència climàtica i la crisi del model d’agricultura, la línia de l’agricultura regenerativa ha aparegut amb força i amb un important impacte mediàtic. Un dels seus pilars és la millora del contingut de matèria orgànica del sòl, basat en el no treball del sòl i el desenvolupament de la vegetació adventícia, una pràctica que incrementa el contingut de matèria orgànica i la biodiversitat del sòl. Aquest enfocament, complementat amb altres pràctiques, demana un canvi profund del model de gestió. Els experts de la ciència del sòl poden aportar els seus criteris sobre aquesta qüestió, posant en context la pràctica de l’agricultura regenerativa en el marc edafològic. Segurament són possibles sinergies i col·laboracions en relació amb la revaloració del sòl i els seus serveis ecosistèmics.
La jornada s’ha desenvolupat el dia 2 de desembre de 2022 al saló d’actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida. En un primer bloc les sessions han estat les següents:
- «Agricultura i salut del sòl», Rosa M. Poch Claret (UdL i ITPS).
- «Agricultura regenerativa: concepte i aplicació a una situació d’agricultura mediterrània», Francesc Font Rovira (Agroconsultors).
- «Biodiversitat edàfica com a motor de l’agricultura regenerativa», Xavier Domene Casadesús (CREAF-UAB).
- «Innovacions sostenibles per a una agricultura regenerativa en l’àrea mediterrània. Projecte SIRAM», Francesc Domingo Olivé (IRTA – Mas Badia).
- «Estoc de carboni orgànic en els sòls agrícoles de Catalunya», Inmaculada Funes Mesa (IRTA).
En aquestes sessions ha actuat de moderador Miquel Aran (SECS-Cat).
Posteriorment, s’ha desenvolupat una taula rodona amb la participació de:
- Josep Maria Virgili (Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural), «Condicions agràries i mediambientals en la nova PAC (2023-2027)»;
- Anna Lluís Gavaldà (Comissió de Transició Energètica i Canvi Climàtic del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya), «El punt de vista dels tècnics», i
- Núria Madeo Salvà (Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya), «Agricultura regenerativa».
La jornada ha tingut un gran interès i un potent eix centrat en el sòl, la seva gestió i conservació, l’increment de la seva biodiversitat i el repte que proposa l’agricultura regenerativa. S’han definit els conceptes bàsics de salut del sòl i l’estratègia sobre la qual cal basar el sistema de l’agricultura regenerativa. S’han presentat els resultats de diversos estudis realitzats aquests darrers anys sobre els efectes de la proposta de gestió de l’agricultura regenerativa en els sòls. També les tècniques de seguiment i avaluació, amb èmfasi en la temàtica de la matèria orgànica. S’ha aportat informació sobre projectes vigents i futurs, que aportaran una major evidència sobre els efectes reals en els sòls de l’agricultura regenerativa.
L’assistència a la jornada ha estat important: tècnics d’empreses i d’entitats del sector agrari, professionals del sector, amb especial incidència del sector vitivinícola, i estudiants i professors de la universitat. Les inscripcions han superat la xifra de 140 persones.
El balanç global de la jornada es considera molt positiu i ha permès una major comprensió de la realitat i la proposta del model productiu de l’agricultura regenerativa, confrontant-lo amb la sistemàtica de la ciència del sòl i amb la utilització de les noves tecnologies de descripció, quantificació, anàlisi i avaluació de la microbiologia del sòl.
Aquesta jornada és la primera del cicle que hem iniciat a la ICEA sobre agricultura regenerativa. Durant l’any 2023 anirem anunciant les altres jornades del cicle, que se centraran en els àmbits del carbon farming, la viticultura i la fructicultura, i que celebrarem a diferents poblacions de Catalunya.
Miquel Aran
ICEA – Coordinador de la Secció de Sòls
nov. 27, 2022
Cartell Dia Mundial del Sòl 2022
L’agricultura regenerativa (AR) és un concepte que va ser mencionat per primer cop als anys vuitanta del segle passat pel Rodale Institute als Estats Units d’Amèrica. Va romandre més o menys oblidat fins al 2014, quan va rebre un fort impuls amb el suport polític del Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA) i de la Unió Europea, entre altres.
Una definició podria ser la que descriu l’AR com un enfocament conservatiu i regeneratiu dels sistemes agraris i alimentaris; consisteix en un conjunt de pràctiques que, entre altres beneficis, reverteix el canvi climàtic mitjançant la reconstrucció de la matèria orgànica dels sòls i restaura la biodiversitat edàfica amb el resultat de disminuir el CO₂ a l’atmosfera i millorar el cicle de l’aigua. L’AR és una filosofia sobre com produir, que comporta l’adopció d’un seguit de principis (maneig holístic, no llaurar, etc.) i un seguit de pràctiques concretes (key line, conreus de cobertora, etc.). Malgrat la definició que s’ha apuntat abans, hi ha força polèmica sobre què és l’AR i aquesta manca de definició científica dificulta la comunicació i el debat assossegat i fructífer. Hi ha qui limita l’AR a la part productiva (agricultura) i hi ha qui la fa extensiva a tot el sistema alimentari.
L’AR es defineix com un sistema sostenible de produir aliments i, per tant, s’han de considerar les tres potes de la sostenibilitat: l’econòmica, l’ambiental i la social. Els seus practicants o els que han fet una aposta per anar cap a l’AR, des de petits agricultors a grans multinacionals, en la seva pràctica diària fan palesa la divergència existent sota el paraigua d’aquesta denominació. També hi ha a l’AR de forma explícita, una component regenerativa del sistema que hom, com han fet alguns autors, podria relacionar amb una voluntat de revitalització de l’espai rural, amb tot el que això comporta. En el punt en què sí que hi ha acord és a posar el sòl al centre de l’AR. El paradigma és, ja des dels inicis de l’AR, que cal tenir (regenerar) sòls sans per a obtenir una agricultura productiva i aliments sans. Cal tenir molt present que la constatació de la degradació de la biodiversitat, però també dels sòls, ha estat un dels motors que ha donat més impuls a l’AR.
Hi ha molts interrogants sobre com practicar-la i cal recerca i desenvolupament de tecnologies que estan molt lluny d’estar disponibles avui dia. Hi ha molt desconeixement sobre algun dels mantres que es repeteixen: degradació de sòls, biodiversitat, microbiologia del sòl, reemplaçament de nutrients. Del que tenim actualment en els nostres sistemes agrícoles hem de saber què es pot aprofitar per a l’AR. Es pot practicar arreu, però ha quedat clar que les seves especificitats depenen dels sòls, del clima i del substrat social, econòmic i cultural de l’indret on es vol aplicar.
L’anomenat carbon farming, que és indissociable de l’AR, planteja un seguit de preguntes que encara no sabem respondre. L’interès que avui hi ha per l’AR va lligat, en part, a la constatació que el sistema alimentari existent produeix un impacte ambiental tan gran que s’està al llindar de sobrepassar la capacitat portant del planeta. El carbon farming com a instrument efectiu per a la lluita i l’adaptació al canvi climàtic és una altra de les raons per les quals se li dedica actualment tanta atenció.
Els horitzons temporals de l’anomenada emergència climàtica són apressants, però exigeixen un debat serè sobre tema de l’AR. Davant d’aquesta situació, la ICEA es proposa obrir un debat mitjançant l’organització d’un seguit de jornades sobre l’AR que se celebraran en els mesos vinents a diferents indrets de Catalunya i en les quals es tractaran diversos aspectes de l’AR donant un relleu particular a l’agricultura que es practica en aquell territori.
Atesa la centralitat que té el sòl en l’AR, alguns autors ―després d’estudiar com s’està aplicant en casos pràctics publicats a la literatura científica fins aquest moment― conclouen que l’AR és una aproximació a l’agricultura que utilitza la conservació dels sòls com a punt d’entrada per a regenerar i contribuir als múltiples serveis ecosistèmics.
Per aquest motiu, la primera jornada d’aquest cicle, que se celebrarà el 2 de desembre a Lleida, se centrarà en els sòls, també com a celebració del Dia Mundial del Sòl. Durant l’hivern, com a primera part d’aquest cicle, es realitzaran en diferents ciutats jornades sobre agricultura regenerativa i carbon farming, viticultura i fructicultura.
Jaume Boixadera Llobet, membre de la Secció de Sòls de la ICEA
jul. 9, 2022
La Transcatalònia 2022 ha tingut lloc el dia 4 de juny. El traçat escollit ha estat un recorregut edàfic en la zona del sud del Segrià i les Garrigues. Francisco Fonseca ha estat l’encarregat de treballar en els detalls del circuit de l’any 2022. En aquest cas, s’ha posat molt èmfasi en els canvis d’usos del territori.
Cal afegir que, després de tres anys de parada —per raons de força major—, s’ha reprès aquesta activitat, que reuneix els interessos científics per l’edafologia d’un perfil variat de professionals vinculats a aquesta ciència. També s’ha volgut donar valor al llibre Els sòls de Catalunya. Àrea meridional de Lleida, publicat l’any 1982 per Jaume Porta, Ramon Julià i col·laboradors. A més, hem tingut la sort de comptar amb la presència del doctor Jaume Porta entre els participants de la Transcatalònia 2022.
El recorregut s’ha iniciat amb una explicació del professor Carles Balasch (Universitat de Lleida) sobre la dinàmica que va constituir les formes del paisatge en l’eix del Segre i els seus afluents a la zona de la plana de Lleida (ha parlat sobre de quina manera les fases del Quaternari han modelat el paisatge). L’explicació s’ha desenvolupat a la terrassa del castell de Templers del tossal de Gardeny, una magnífica talaia de la ciutat i les comarques limítrofes.
Finalitzada aquesta descripció, el grup s’ha traslladat a la zona del terme municipal d’Alfés, on s’ha procedit a la descripció del primer perfil sobre una antiga terrassa del riu Set. Es tracta d’un sòl amb horitzó petrocàlcic, som i que, d’acord amb la present tipologia de gestió de plantacions de fruiters, presenta un fort interès per la seva resposta al maneig en condicions de fertirrigació. Tot seguit, s’ha fet una altra observació en un perfil del terme municipal de Sunyer, molt som i en una posició fisiogràfica similar. El punt d’observació ha permès percebre els profunds canvis de la comarca, associats a la introducció del regadiu per degoteig, la fructicultura intensiva, la reducció de la biodiversitat, la creació de zones exemptes de transformació per interès de conservació d’espais de reserva natural, la introducció dels camps fotovoltaics… Un seguit de temes que els estudis edafològics no poden deixar de tenir en consideració en el moment actual.
S’ha fet una tercera parada en una zona de transformació d’agricultura tradicional en secà en una zona d’agricultura intensiva en reg, plantada d’ametller i pistatxo, a la zona del terme municipal d’Alcanó. Es tracta d’un model productiu nou, hiperintensiu en capital i radicalment transformador del paisatge. S’ha ampliat el debat sobre els impactes, el futur, la sostenibilitat, el model econòmic i quines podrien ser les alternatives.
En una quarta parada, entre els municipis del Soleràs i la Granadella, a les Garrigues més intrínseques, en un paisatge de valls amb sòls col·luvials-al·luvials en els fons, amb potents bancals de pedra seca, s’ha fet una observació sobre el paisatge tradicional, d’una gran bellesa estètica, però que es troba en una fase en què van sorgint transformacions que fan témer un profund canvi d’aquestes contrades.
Posteriorment, al dinar, en un restaurant al municipi de Bellaguarda, s’ha fet una darrera observació al municipi de la Granadella, en un sòl molt antic, també amb un horitzó petrocàlcic d’una composició estètica rellevant, a causa de la seva antiga gènesi. El punt observat se situa sota les grans torres eòliques que han colonitzat bona part de les carenes de la zona. A continuació, hi ha hagut un nou debat sobre la contribució d’aquestes inversions a l’economia local i el seu impacte paisatgístic.
Finalment, s’ha tornat a Lleida, al punt de sortida. S’ha resumit la jornada i s’ha fet balanç dels canvis positius que s’han produït en el país en el període 1982 i 2022. Per acabar, hi ha hagut una aportació final del doctor Jaume Porta amb aplaudiment dels assistents i el comiat.
maig 5, 2022
El proppassat diumenge 24 d’abril, la Secció de Sòls de la ICEA, en col·laboració amb la regidoria d’Habitatge i Transició Ecològica de la Paeria de Lleida, va organitzar l’activitat Ecodescoberta. El paisatge de l’Horta a través dels sòls. El paper del riu Segre com a formador de paisatge, per promoure la divulgació de la importància dels sòls i dels paisatges edàfics en un espai agrari remarcable com l’Horta de Lleida.
En aquest recorregut es va procedir a l’exercici d’una tasca de divulgació científica, oberta al públic en general i també orientada a persones vinculades al món de l’ensenyament, sobre les característiques dels sòls presents en una topo-seqüència que va de les terrasses fluvials més altes a la plana al·luvial del riu Segre com a nivell de base. Un recorregut que permet descobrir les passades de dipòsits dels rius pirinencs i els sòls que s’hi han desenvolupat. També es va procedir a l’explicació de l’evolució dels paisatges agraris, més intensa en la segona meitat del segle XX i inicis del segle XXI. Es va destacar l’especialització fructícola, el reequilibri entre creixement urbanístic i la regeneració d’espais naturals.
A més, es va destacar un tema potent: el manteniment d’una activitat agrària en un entorn singular i proper a la ciutat de Lleida. Els aspectes sociològics i històrics entren també en aquest relat edafopaisagístic, que és el resultat d’una acció humana secular en què els regadius constitueixen un recurs de valor únic, amb una base edàfica de gran valor que cal protegir i preservar; amb la consideració, d’altra banda, dels reptes relacionats amb les noves demandes d’espais (industrials, energètiques) i les necessitats que cal afrontar respecte a la història, i la perspectiva i la realitat d’incorporació de les noves tecnologies en la producció agroalimentària, que continua tenint una base ineludible en els sòls agraris.
Miquel Aran
ICEA – Secció de Sòls
des. 2, 2021
El dia 27 de novembre la secció de sòls de la ICEA va realitzar una jornada de camp a la zona de Verdú (Urgell). La temàtica es va centrar en l’estudi dels edafopaisatges.
És aquest un concepte clau per entendre la distribució dels sòls en el paisatge. Però també té una evident relació amb les disciplines agronòmiques, històriques i arquitectòniques, entre d’altres.
La jornada va consistir, en primer lloc, en un l’observació del paisatge en procés de transformació en regadiu (canal Segarra Garrigues) a la Serra dels Molars, situada en un altiplà a l’oest de Verdú. De la Serra estant es va observar el mosaic de parcel·les de vinya, ametllers, olivera i cereal en fase de transformació en reg, on ja es poden començar a observar canvis sensibles amb impacte edafològic. Es van plantejar consideracions sobre els models productius esperables.
Posteriorment, el grup es va traslladar al Fondo de la Coma del Molí (Mas de Bondia), on es va observar l’estat dels marges i abancalaments, amb una anàlisi dels efectes, encara lleus, sobre l’eliminació de marges i l’impacte sobre l’emmagatzematge de l’aigua de pluja i els fluxos d’aigua d’escolament. En aquest cas es van plantejar consideracions sobre les possibilitats dels secans i la producció d’aliments d’alt valor afegit (eg: vins de gamma mitjana-alta)
Per acabar la jornada es va fer, en un saló del restaurant “La Graella” de Verdú, un tast de productes del país, al qual va seguir una taula rodona i debat sobre els edafopaisatges, la seva transformació, les necessitats agronòmiques, l’encaix social i els beneficis o perjudicis previsibles de la política agrària de la UE, entre altres nombroses aportacions dels participants.
Es va proposar la creació d’un grup de treball amb l’objectiu de coordinar propostes i activitats basant-se en els coneixements de la ciència dels sòls i la seva aportació com a corrent especialitzada als criteris de gestió territorial.
Miquel Aran
Secció de Sòls de la ICEA
