març 10, 2021
Espais protegits, conservació i aprofitament dels recursos naturals
Existeix un conflicte intens entre l’aprofitament i la conservació dels recursos naturals. Tant un concepte com l’altre es defineixen de mil maneres. Algunes exposicions són molt radicals, d’altres ho són menys.
A finals del segle XIX, per evitar la destrucció d’alguns paisatges pintorescs i pressionats per les activitats econòmiques poc regulades, es van inventar els espais protegits. Amb els anys, aquesta visió estètica s’ha anat completant amb la idea de la natura com a sistema que integra diversos factors: ecològics, climàtics, vegetals, faunístics i socials.
Els objectius dels espais protegits han evolucionat, en alguns casos, de la immobilització d’un paisatge a la gestió d’un sistema complex. Existeixen, doncs, diferents models segons es prioritzin més uns factors que uns altres. Hi ha qui hi posa l’èmfasi en la vegetació, hi ha qui ho fa en la fauna, i hi ha qui en destaca el paisatge o les activitats humanes.
A Catalunya no existeix una natura salvatge. Sols disposem de zones humanitzades, en ocasions d’aparença silvestre perquè hi predominen les funcions i processos irracionals.
Per aquesta raó històrica, la propietat del sòl i la majoria d’aprofitaments agrícoles, forestals i ramaders són privats. El sòl no és un bé públic, en el sentit que ho són l’aigua, l’aire i els minerals que els particulars poden utilitzar en règim de concessió, però. Aquestes circumstàncies són molt determinants, tant en la pugna entre aprofitament i conservació, com en els diferents models d’espai protegit.
Alguns dels arquetips protectors es decanten per considerar els espais protegits com un fi, d’altres els veuen com un estadi temporal per assajar la conciliació de tots els interessos que conflueixen sobre el territori.
Els del primer model sols poden aplicar-se en un àmbit reduït, i hi ha qui els ha considerat un maquillatge per amagar la incapacitat de desenvolupar polítiques de conservació eficaces de caràcter general. Els del segons s’adrecen a entendre que la conservació ha de formar part de les polítiques socials i econòmiques d’una manera integral, i que no ens hem de conformar amb unes operacions simplement cosmètiques i a la defensiva.
Per a la societat agrària el conflicte entre aprofitament i conservació s’agreuja ara que la riquesa ja no es mesura pel valor de producció de la terra, sinó per la capacitat industrial i financera. La societat rural passa a un segon terme i les grans concentracions humanes, i de vots, assoleixen tot el poder que no sempre exerceixen democràticament, és a dir, respectant les minories.
Aquesta confrontació entre conservació i aprofitament dels recursos és molt viva, però se’n parla poc. El Fòrum Forestal de Barcelona de l’any 2021 proposa debatre aquesta qüestió. Per això ha preparat l’esborrany de dos documents que han de ser la base sobre la que s’organitzarà el Fòrum:
Document 1: Els espais naturals protegits. Els diferents tipus d’espais existents: els seus objectius; la seva creació i planejament; i la seva gestió i finançament.
Document 2: Els espais naturals protegits en el seu context. El context es mouen la conservació i l’aprofitament dels recursos, i el marc en què es dissenyen i gestionen els espais protegits.
Podeu enviar les vostres aportacions i suggeriments a les opinions i plantejaments que contenen els documents, a l’adreça electrònica: icea@iec.cat indicant al tema: FÒRUM FORESTAL 21
Els documents finals s’elaboraran tenint en consideració totes les opinions rebudes.
maig 31, 2018
La Seu d’Urgell, 9 de juny de 2018
Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris
La Institució Catalana d’Estudis Agraris, ha estudiat i analitzat, els darrers anys, la gestió del boscos públics de propietat municipal. El resultat d’aquest treball es resumeix en la publicació “La política forestal dels boscos municipals declarats d’utilitat pública”, que hem editat recentment.
Com el tema es prou interessant, la ICEA ha pensat que seria una bona idea organitzar una taula rodona i un debat entorn de l’esmentat document, amb l’objectiu d’analitzar i debatre les polítiques sobre el bosc públic de propietat municipal, valorant la situació actual de la gestió d’aquests boscos i explorant noves perspectives pel futur.
La jornada s’adreça especialment a alcaldes, regidors, tècnics municipals i actors del sector forestal.
Programa
10.00 Apertura
Sr Jordi Sala. President de la ICEA
10.15 – 12.00 Taula rodona
Sr. Ramon Moliner Serra. Alcalde d’Alp, President del Consell Comarcal de la Cerdanya i President de l’Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalunya (ELFOCAT)
Sr. Dionís Guiteres. Alcalde de Moià, Vicepresident primer de la Diputació de Barcelona i President de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat d’aquesta Corporació.
Sr. Martí Riera Rovira. Alcalde de Coll de Nargó
Sr. Jordi Viñas. Secretari de l’Ajuntament de Llavorsí. Coautor del treball: Bens comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present
Sr. David Algarra Bascón. Investigador de la historia popular de Catalunya. Autor del llibre “El comú català”
Moderador: Sr. Joan Ignasi Castelló Vidal. Membre de la Secció Forestal de la ICEA
12,00 – 12,30 Pausa – Café
12,30 – 13,30 Col·loqui
13,30 Cloenda
Sr. Enric Vadell Giralt. Subdirector General de Boscos de la Generalitat de Catalunya
oct. 12, 2017
25 d’octubre de 2017, Barcelona.
Sala Prat de la Riba, Institut d’Estudis Catalans.
Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris
La cinquena edició del Fòrum Forestal de Barcelona es centrarà en la gestió dels boscos de pi blanc.
La comesa principal del Fòrum Forestal de Barcelona és la de col·laborar en la millora i el progrès del sector forestal i de la gestió dels boscos.
La trobada s’ordena a través de taules rodones que intenten articular amb fluïdesa les connexions i relacions entre la indústria, els productors de fusta, les empreses d’aprofitaments, la universitat i els tècnics especialitzats, tant privats com de les administracions públiques. L’entorn és idoni per establir sinergies, relacions comercials i intercanvi de visions. També, per formar-se una idea de l’evolució del sector.
Programa
Inscripció:
Socis ICEA 11 € / No socis ICEA 16 €
El preu inclou la documentació, el cafè de la pausa i l’aperitiu
Cal inscriure-s’hi per mitjà del formulari http://www.iec.cat/jornades/forestal2017.asp
abr. 5, 2017
Dia i hora: dimarts 11 d’abril, a les 19 hores
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans
A càrrec de:
– Joan Tardà, diputat per ERC al Congrès
– Josep Maria Vila d’Abadal, vicepresident del Centre de la Propietat Forestal
– Ramon Espinach, cap del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
– Josep Maria Vives de Quadras, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris
– Eulàlia Pagès, directora de Pagès editors
Introducció de: Joan Ignasi Castelló, autor
Informació del llibre: Pagès editors
oct. 10, 2016
Data: 19 d’octubre de 2016
Lloc: Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba)
Organitza: Aula de Silvicultura Mediterrània de Barcelona de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)
Inscripció
Cal inscriure’s al formulari http://www.iec.cat/jornades/forestal2016.asp
| Assistència al Fòrum |
Socis ICEA |
No socis ICEA |
| *Inclou documentació,
pausa cafè i aperitiu. |
10 € |
15 € |
Places limitades (setanta-cinc) segons l’ordre d’inscripció.
Fullet i programa PDF 4t FÒRUM FORESTAL
PROGRAMA
09.00-09.25 h Acreditació i lliurament de documentació
09.25-09.30h Presentació, Josep Maria Vives, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)
Primera part: El bosc públic a Catalunya
09.30-09.45 h
«La política tradicional del bosc públic a les Espanyes», Joan Ignasi Castelló Vidal, Secció Forestal, Institució Catalana d’Estudis Agraris
09.45-10.00 h
«La política de la Generalitat al bosc públic municipal», Montserrat Barniol Carcasona, directora general de Forests, Generalitat de Catalunya
10.05-10.25 h
«L’experiència de Pi», Cèsar Muñoz, president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Pi
10.30-10.45 h
«Objectius municipals per als boscos públics catalogats», Narcís Ribes, gerent de l’Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals de Catalunya (ELFOCAT)
10.50-11.05 h
«La gestió dels boscos públics de la Diputació de Barcelona», Jordi Jürgens Mestre, tècnic de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
11.10-11.35 h Coŀloqui moderat per Agustí Busquets
11.40-12.00 h Pausa i cafè
Segona part: Activitats empresarials relacionades amb el bosc públic
12.05-12.20 h
«La professionalització de les feines forestals als boscos municipals», Josep Anglada Dorca, alcalde de Vidrà
12.20-12.35 h
«La indústria i l’adquisició de subhastes», Lluís Solà, de l’empresa Fustes Solà SL de Prats de Lluçanès
12.35-12.50 h
«Venda conjunta de subhastes», Jesús Fernàndez, cap de l’Àrea Tècnica de Forestal Catalana SA
12.50-13.05 h
«Les concessions per a la instaŀlació d’estacions d’esquí», Ramon Moliner, alcalde d’Alp, president del Consell Comarcal de la Cerdanya, president d’ELFOCAT
13.05.13.20 h
«Utilitat de l’ordenació i la planificació en forests comunals poc productives i mancades de gestió», Pere Marsal Caselles d’Enginyeria Marsal&Port
13.20-13.50 h Coŀloqui moderat per Iñigo Rebollo
14.00 Cloenda, Dionís Guiteras Rubio, alcalde de Moià, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona
14.20 h Aperitiu i networking
oct. 2, 2015
Data: 23 d’octubre de 2015
Lloc: Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba)
Organització: Aula de Silvicultura Mediterrània de Barcelona de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
OBJECTIUS
Actualment, hi ha un gran consens a considerar que ens enfrontem a transformacions significatives en els àmbits polítics, socials, econòmics i, sobretot, tecnològics. El sector forestal no queda al marge d’aquest corrent general.
El 3r Fòrum Forestal de Barcelona torna a oferir la possibilitat de participar-hi a un públic professional integrat per la indústria, els productors de fusta, les empreses d’aprofitaments, la universitat i els tècnics especialitzats, tant privats com de les administracions públiques, i a dialogar sobre les claus d’aquestes transformacions, en un entorn idoni i distès, per establir sinergies, relacions comercials i intercanvi de visions. I per primera vegada ho fa en el marc de la Setmana de la Fusta de Catalunya, amb el convenciment que aprofundir en la cadena forestal és una de les alternatives més positives que té el sector.
El contingut del Fòrum d’enguany gira entorn de tres temes principals: el transport dels productes forestals; la indústria del paper i del cartró, i les noves iniciatives socials per a crear ocupació al bosc.
EL TRANSPORT DELS PRODUCTES FORESTALS
El transport representa, en general, un percentatge important dels costos de la fusta posada a una planta de transformació. S’estima que aquest cost, en distàncies llargues, pot arribar a representar entre el 40 i el 50 % del que val la fusta portada al seu destí.
A l’Estat espanyol, els camions estàndard poden traslladar per carretera un màxim de quaranta tones, i els transports especials en poden portar cinquanta-set. Les empreses de transport han reclamat amb constància l’increment de capacitat de carga fins a seixanta tones, argüint que Portugal i França admeten seixanta i cinquanta-set tones, respectivament, i que això significa una pèrdua de competitivitat important, ja que els costos amb aquesta limitació són un 20 % més cars.
El problema del transport dels productes forestals és rellevant per a la indústria de primera transformació i per als productors de fusta. Molts especialistes opinen que en pocs anys serà precís transportar volums que triplicaran els valors actuals, i que tant l’eficiència dels sistemes de transport com els problemes derivats de la contaminació provocada pels combustibles seran un factor crític en la viabilitat de molts projectes industrials.
INDÚSTRIA DEL PAPER I DEL CARTRÓ
A Catalunya, als anys noranta del segle xx, va desaparèixer pràcticament la producció de pastes de cel·lulosa obtingudes a partir de la fusta. Tot i aquest inconvenient, el país continua essent el segon productor de paper de les Espanyes i el primer productor de cartró. En l’actualitat (IDESCAT 2013), el sector de pastes de paper, paper i cartró suma un total de quaranta-set establiments i dóna treball a 2.880 persones. Els seus ingressos d’explotació estan al voltant dels 1.055 milions d’euros anuals. El sector exporta la meitat de la seva producció, i la matèria primera prové de la importació i del reciclatge.
Els subsectors derivats, com el de fabricació d’articles de paper i cartró i el d’arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats, sumen un total de 3.581 establiments, amb 25.056 persones ocupades i uns ingressos anuals d’explotació de 4.387 milions d’euros.
És indubtable que aquesta baula de la cadena forestal catalana té un pes notable en la indústria del país, i que l’estudi de les possibilitats de fabricació de pastes de cel·lulosa amb els recursos forestals propis té un interès constant per a tot el sector forestal.
NOVES INICIATIVES SOCIALS PER A CREAR OCUPACIÓ AL BOSC
Un dels pilars d’un sector forestal competitiu és l’existència d’una mà d’obra formada, segura i estable. Uns boscos ben gestionats per treballadors i empresaris qualificats és una condició necessària per a un sector forestal viable.
Els aprofitaments forestals, vistos des d’aquesta òptica, poden tenir una funció notable en el desenvolupament local. Molts d’aquests treballs, organitzats de manera coherent amb els costos reals de les operacions, poden ser útils en programes de reinserció social.
PREUS INSCRIPCIÓ
| MODALITAT |
Socis ICEA |
No socis ICEA |
| Assistència* al Fòrum |
10 € |
15 € |
| Assistència* al Fòrum + dinar |
32 € |
37 € |
*L’assistència inclou la documentació i la pausa (cafè)
Per formalitzar la inscripció i el pagament accediu a l’enllaç http://www.iec.cat/jornades/forestal2015.asp
Les places són limitades a setanta-cinc persones, i es cobriran per ordre d’inscripció.
Fullet i programa Programa Forum_Forestal_2015
