abr. 23, 2025
Jornada organitzada per la ICEA el 2 d’abril de 2025 a Barcelona.
Resum realitzat per Salvador Puig i Lourdes Viladomiu.
La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en la seva tasca de foment i divulgació de la recerca i la transferència tecnològica va celebrar una jornada des de l’experiència de l’empresa agrària de diferents sectors ramaders.
Es fan moltes jornades, debats i congressos, en els quals es presenten treballs de recerca i novetats tècniques per a l’aplicació a les explotacions agràries, però no és tan freqüent que els mateixos protagonistes parlin de la innovació incorporada a les empreses.
És evident que el sector agrari català ha avançat molt i ha incorporat molta tecnologia en els seus processos, i aquest avenç ha estat possible gràcies al treball dels investigadors, al desenvolupament fet per empreses proveïdores i a la iniciativa dels pagesos a l’hora d’aplicar aquesta nova tecnologia a la seva explotació.
En la jornada del 2 d’abril es van presentar innovacions reals que han significat canvis significatius en explotacions ramaderes dels principals sectors catalans, és a dir, el sector porcí, l’aviram, el sector vaquí de llet i vaquí de carn, i també d’innovacions que poden marcar els pròxims anys.
— «El cas de l’explotació porcina: Masia Tero», a càrrec de Teòfil Camí
— «El cas de l’explotació avícola: Ramaderia Armengol S. L.», a càrrec de Jordi Armengol
— «El cas de l’explotació lletera: Mas Gener SCP», a càrrec de Marc Xifra
— «El cas de l’explotació de vaquí de carn», a càrrec de Martí Orriols
La introducció va anar a càrrec de Ramon Armengol, ramader i director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Va assenyalar que la ramaderia avui és poc popular, és un sector desvinculat dels ajuts públics, molt internacionalitzat i amb forta dependència dels mercats mundials. I que el cas català es caracteritza per un model exitós de ramaderia intensiva molt eficient, amb un fort control sanitari que ha estat possible per la innovació i el talent dels emprenedors. Avui ens movem cap a una ramaderia de precisió, amb molt reptes lligats al canvi climàtic. Proposa en el context actual condicionar la recepció d’ajudes públiques a disposar d’un sistema d’assegurança.
«El cas de l’explotació porcina: Masia Tero», a càrrec de Teòfil Camí
La Masia Tero es remunta a 1758. És una explotació familiar i, a partir de 1968, fa una diversificació progressiva. En el període de 1960-1980 va ser la incorporació de la ramaderia intensiva, del 1990 al 2000, la transformació ramadera i, actualment, van experimentant coses noves, emfasitzant l’àmbit de la comunicació i la professionalització.
Destaquen, entre molts altres elements, la innovació en:
— La millora genètica (avui amb cinc tipus de porcs).
— El tancament del cicle productiu porcí.
— La introducció de porcí ecològic. El porcí ecològic és un mercat molt limitat, però en fan una petita part que comercialitzen a Carrefour.
— Plats preparats, amb formats canviants (Aldi). Actualment, fan presentacions emplatades per a facilitar la feina a la restauració.
— Visites a les instal·lacions per a una millor compressió del fet ramader.
— La utilització de vàlvules de porc en el trasplantament humà.
— La participació en empreses que faciliten el subministrament de l’aliment per a la ramaderia (Roviroli …).
— La participació en empreses per a gestionar apropiadament els purins.
— Pet food en règim de màquila.
Com a element que dificulta la innovació, indica la burocràcia i el paperam administratiu.
«El cas de l’explotació avícola: Ramaderia Armengol SL», a càrrec de Jordi Armengol
El principal nucli productiu està situat a Juneda i l’explotació està integrada per l’empresa de pinsos Grup Vall Companys.
És una explotació familiar, amb poca superfície. Al principi, bestiar oví i boví, però la ramaderia intensiva va ser el mecanisme de supervivència per a l’explotació.
Actualment, hi treballen sis persones, el mercat de l’aviram és de consum domèstic i no s’exporta.
La integració li proporciona estabilitat en els ingressos. A l’aviram, és difícil tancar el cicle per una qüestió de volum.
Les innovacions les ha fet en una granja de cria de reproductors d’indiots. Fan inseminació artificial.
A les terres, hi ha tret el cereal i hi ha anat plantant ametller ecològic amb reg.
Assenyala com a problemàtiques: que el consumidor s’ha acostumat a aliments molt econòmics, que hi ha una forta desconnexió entre el món urbà i rural, amb una pressió social contra les granges que prové d’una visió bucòlica del món agrari-animal.
Cal fer front al repte de la sostenibilitat econòmica i social.
De cara al futur, creu que la innovació exigirà millorar el control ambiental de les naus, i substituir feines manuals amb més tecnologia.
«El cas de l’explotació lletera: Mas Gener SCP», a càrrec de Marc Xifra
Des de 1930, Can Xifra s’orienta a la producció de llet. Actualment, 244 vaques i 2.600 tones de llet. 9.000 litres de llet per vaca i any.
És una explotació familiar, abans masovers, rabassaires, que van patir la repressió del franquisme, situada al Baix Empordà. Comercialitzen amb Llet nostra (van ser socis fundadors). Estan en una zona molt urbanitzada amb forta pressió urbanística.
Són pioners en la introducció d’innovacions:
— Robot per a munyir l’any 2000. El primer de l’Estat espanyol.
— Genètica Holstein genètic, toro Wagyu (llibre genètic).
— Cicle tancat amb acords amb altres agricultors (darrerament utilització de canyota.)
— Trasplantament d’embrions per a aconseguir les millors vaques.
— Genotipar tota la producció de vaques frisones (associació Conafe).
— Empresa de serveis a explotacions agràries, ramaderes (Cuma Girocow) per a compartir entre diversos ramaders una màquina unifeed per a l’alimentació farratgera del bestiar.
— Llet millorada A2A2.
— Tractor autoguiat.
— Davant l’increment progressiu de la temperatura estival han millorat els rendiments amb sistemes de refrigeració de les granges.
«El cas de l’explotació de vaquí de carn», a càrrec de Martí Orriols
Productors de vaquí extensiu, fonamentalment raça bruna del Pirineu. Explotació familiar que prové de masovers des de l’any 1888. Van comprar la finca el 1985. Situada al Berguedà. 200 vaques. Amb un ramader de la Vall d’Aran han constituït una SL i comparteixen la transhumància entre el Berguedà i la Vall d’Aran.
Innovacions:
— Genètica. Millora de la raça Bruna.
— Comercialització amb distintiu Pirinat (carn ecològica).
— Comercialitza Bon Preu. Situació de mercat bona. Preus alts.
— La innovació clau en el passat va ser la instal·lació del fil elèctric per a substituir els pastors.
— Els Drons, actualment, es presenten com un element fonamental per a la ramaderia extensiva. També s’està provant la substitució del fil elèctric per un de virtual (amb collars de geolocalització i alarma) a cada animal, però té el problema de les bateries i un cost molt elevat.
— Estan intentant comprar una finca a França per a portar-hi bestiar a pasturar. La terra és més barata (encara que no és fàcil de poder-la comprar) i la tecnologia actual permet el control a distància.
Com a conclusions es poden destacar diversos elements comuns en els quatre casos:
- En els quatre exemples, es tracta d’explotacions familiars, de diferents generacions, que sense deixar de ser-ho, són gestionades com a empreses. El factor humà i familiar forma part del seu ADN. Implicades en organitzacions cooperatives i socials.
- El paper fonamental de les innovacions tècniques. Han incorporat moltes innovacions que han conegut a l’estranger.
- En organització: tancar cercles, integració amb pinsos, arribar al consumidor.
- Han aconseguit millores importants en eficiència, sobretot en substitució de feines manuals.
- En tots els casos disposen d’instal·lacions d’energies renovables: fotovoltaiques.
oct. 17, 2023
Resum, conclusions i presentacions dels participants a la jornada que es va celebrar el passat 15 de juny de 2023, al Centre Cívic de la Vall de Bianya (la Garrotxa, Girona) dins el Cicle de Jornades ICEA sobre Agricultura Regenerativa i que va aplegar experts dels àmbits de la producció animal, sobre una base de rigor científic i professional.
Resum
Núria Madeo, agricultora i agroassessora, va aportar la seva experiència i va fer èmfasi sobre la importància del temps de regeneració de la vegetació de la pastura. Per això, aplica el pasturatge racional (pastura dividida en parcel·les) i manté el ramat no més de tres dies en la mateixa parcel·la per evitar l’impacte negatiu sobre el sòl. Per portar-ho a terme, revisa contínuament la planificació i manté un registre gràfic permanent. La seva pràctica va aportar nous coneixements sobre el maneig regeneratiu. Presentació
El doctor Daniel Villalba va explicar les experiències i els resultats del projecte LIFE REGEN FARMING (2013-2016), liderat per Neiker (País Basc). Els resultats van apuntar que, amb el pasturatge regeneratiu, es pot aconseguir millorar el sòl, augmentar l’embornal de carboni, reduir la petjada de carboni i una producció d’herba més elevada. Per altra banda, va explicar, a partir d’una experiència amb animals d’engreix en pasturatge, que hi ha dubte de si compensa o no el maneig que s’ha de fer, moure el tancat elèctric, cert risc de fugida, o haver de posar aigua en totes les parcel·les. Va indicar que no hi ha cap diferència amb la producció convencional, en la qualitat de la canal, ni en el seu color tot i que el greix és més groguenc, com passa amb la ramaderia ecològica. La pregunta és si compensa econòmicament, ja que el maneig és més complex que el convencional. Presentació
El doctor Marc Gràcia va explicar l’experiència que duu a terme a la finca de les Planeses (la Garrotxa). Considera que hi ha tres elements del sistema: el més important és el sòl, la vegetació (no sobrepassar tres dies de pasturatge) i conduir adequadament els animals, perquè s’alimentin bé i tinguin benestar. Practica també el pasturatge rotacional de Voisin en parcel·les permanents, comunicades per camins de 1.000 m²/parcel·la. A l’estiu porten el fenc a la parcel·la. Els animals no passen més de 6/8 passades per parcel·la/any. En cinc anys la MO del sòl ha augmentat fins al 4 %. Presentació
L’enginyera agrònoma Adriana Targarona va explicar l’origen del Savory Institute. L’any 1980 Allan Savory va crear el Savory Institute sota el concepte de maneig holístic per a un futur verd i pròsper, en què la ramaderia no només és compatible, sinó més aviat imprescindible per a assegurar la conservació de la natura i, fins i tot, de la nostra espècie. El Savory Institute porta a terme formació en el maneig holístic, acreditació i verificació ambiental. Va indicar que en aquest moment hi ha dues-centes onze persones acreditades al món. A continuació, va explicar en què consisteix la metodologia de la Verificació Ecològica per Resultats, Ecological Outcome Verification (EOV). Es tracta d’un protocol de verificació de resultats ambientals del programa Land to Market d’aquest Institut i de la Universitat de Michigan. Presentació
A la taula de debat, hi van participar a més, Marisa Reig i Sergi Caballero, que van aportar les seves experiències. Marisa Reig va transmetre la importància de la ramaderia regenerativa per a la salut humana i va explicar com es fa el maneig a la finca de quatre-centes hectàrees. Va assenyalar que els punts importants són les races autòctones, més resilients, aplicar càrregues ramaderes altes puntuals, planificar el pasturatge per evitar el rebuig i el sobrepasturatge, deixar la pastura descansar un temps llarg i monitorar la vegetació. Va assenyalar, també, que és de gran importància aconseguir la sostenibilitat econòmica.
D’altra banda, Sergi Caballero va aportar la seva experiència de la permacultura en una finca de vint hectàrees amb més de vuitanta varietats de fruiters i amb diverses espècies animals, ovelles, cabres, gallines ponedores, en què va aconseguir un increment de la MO del sòl fins al 3,2 %, sense oblidar les abelles. La permacultura és una forma d’habitar en llocs de manera completament sostenible i econòmicament viable. La permacultura permet en un primer moment satisfer plenament les necessitats de l’ésser humà sense explotar recursos naturals i encara menys contaminar. Es tracta d’un sistema de disseny ecològic i ètic per a l’activitat agrària sostenible i el desenvolupament humà.
Conclusió: Una vegada escoltades totes les intervencions i el seu debat amb els assistents, podem dir que la ramaderia regenerativa constitueix un model de producció sostenible, respectuós amb el medi, capaç de mantenir el sòl viu i fèrtil i que pot contribuir a la mitigació del canvi climàtic. La possibilitat d’acreditació dels productors i la verificació del procés de producció regeneratiu, constitueix una bona via per a anar assolint resultats amb base científica i la seva transferència en un moment clau per a l’adaptació necessària al canvi climàtic del nostre país tan sensible per les condicions mediterrànies.
El balanç global de la jornada es considera molt positiu, obre portes cap a un nou model de producció ramadera sostenible i alhora ha permès una major comprensió del maneig holístic o integral sense oblidar ni els coneixements científics i tècnics ni el rigor del procediment, perquè és un model que aplica una metodologia de verificació com és l’EOV.
Jaume Boixadera Llobet, coordinador del Cicle de Jornades ICEA sobre Agricultura Regenerativa
Josefina Plaixats Boixadera, coordinadora de la Secció de Ramaderia
Programa de la jornada
abr. 24, 2017
Lloc i data:
Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya el 26 d’abril, a les 18.30 h.
(Passeig de Gràcia 55, 6è-5a, Barcelona)
La temàtica dels purins continua essent un dels punts rellevants de la ramaderia intensiva a Catalunya. Reaprofitar els subproductes en un territori on cal conjugar una alta producció i una capacitat certament limitada de reutilització és una tasca complexa. En aquest procés hi intervenen la nutrició animal, el tractament i l’impacte dels subproductes generats en el seu destí final, els sòls agrícoles.
Des de la ICEA s’ha pensat en la oportunitat d’escoltar les aportacions més actuals sobre aquest tema mitjançant el coneixement d’especialistes reconeguts en els àmbits de la nutrició, el tractament i els efectes en els sòls. És des d’aquesta perspectiva que es pot facilitar el resultat de les diverses alternatives aplicades en el nostre país i els seus efectes en el medi natural i, especialment, en les aigües i en els sòls.
Fullet en PDF Els purins nutrició tractament i normativa
Programa i ponents
Potencial de la nutrició per reduir l’excreció de nitrogen als purins.
Dr. Josep Gasa, catedràtic de Nutrició del departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB. (Documentació)
Per què el tractament de les dejeccions?
Dr. Xavier Flotats, catedràtic d’Enginyeria Ambiental del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC. (Documentació)
Purins: normativa, fertilitzants, sòls i aigües
Dr. Jaume Boixadera, cap de Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària del DARP. Generalitat de Catalunya (Documentació)
març 15, 2016
Data: 12 de maig de 2016 (de 9.00 a 18.30)
Lloc: Museu de Ciències Naturals (Museu Blau). Parc del Fòrum, Barcelona.
Organitza: ICEA, ACCA i Museu Blau
FULLET I PROGRAMA III JORNADA MENGEM SA 2016
INSCRIPCIÓ al Formulari MengemSa_III de l’1 d’abril al 9 de maig.
QUOTES: 25€ (Reduïda socis ICEA i socis ACCA) i 50€ (General)
BECA ESTUDIANT: Si sou estudiant, al inscriure-us al Formulari MengemSa_III podeu sol·licitar beca fins el 25 d’abril. Quan comuniquem la resolució, si la sol·licitud és rebutjada, podeu mantenir la plaça en fer efectiva la inscripció, a preu reduït, abans del 9 de maig.
Per a consultes podeu contactar a: agrichatcat@gmail.com
Amb el patrocini de:
#MengemSa16 – https://www.facebook.com/mengemSA
Comitè organitzador: Rosaura Farré, Carles Folch, Francesc Llauradó, Abel Mariné, Josefina Plaixats, Joaquim Ros, Ignasi Torrella, Josep Maria Espelta, Ester Torres i Eduard Vidal.
Programa III Jornada Mengem sa. La conservació dels aliments
8.45 h: Lliurament de la documentació
9.00 h: Benvinguda
Anna Omedes (directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona)
Abel Mariné (president de l’ACCA)
Josep Maria Vives (president de la ICEA)
9.15 h: Inauguració
Ramón Clotet (secretari de la fundació Triptolemos)
9.30 h: Visita de l’exposició «Nutrició, impuls vital».
Presentació de l’exposició a càrrec d’Abel Mariné
10.45 h: Cafè
11.15 h: Conferència inaugural
«Passat i present de la conservació d’aliments», per Pau Alcover (historiador)
12.15 h: Taula rodona: «La tecnologia de la conservació dels aliments (productes frescos, processats i precuinats/restauració)» Moderada per Buenaventura Guamis (director general del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, PRUAB).
Olga Martín Belloso (catedràtica de tecnologia d’aliments a l’ETSEA, Universitat de Lleida)
Manuel García-Portillo (director general de TECNIDEX)
Alain Guiard (xef i assessor gastronòmic)
14.00 h: Dinar
16.00 h: «Higiene, ciència i cuina», per Pere Castells (coordinador de la Unitat Educativa i de Recerca Ciència i Cuina de la Universitat de Barcelona)
16.30 h: «Data de caducitat i consum preferent. Dubtes i possibles solucions», per Lluís González Vaqué (advocat i expert en dret alimentari)
17.00 h: «Riscos associats a una conservació deficient», per Victòria Castell (cap de l’Àrea de Planificació i Auditoria de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària)
17.30 h: «Oportunitats en conservació d’aliments per altes pressions hidrostàtiques», per Narcís Grèbol (coordinador d’innovació tecnològica a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, IRTA)
18.00 h: Conclusions de les jornades.
Abel Mariné (president de l’ACCA)
Josep Maria Monfort (director general de l’IRTA)
18.30 h: Copa de cava
***
Fullet 1a circular Què és Mengem sa?
Què trobarem en aquesta Jornada?
Després de l’èxit de les jornades Mengem Sa que ja hem fet —l’any 2014 sobre els vegetals, i el 2015 sobre la carn—, aquest cop ens endinsem en el món de la conservació dels aliments, com sempre amb una mirada crítica i científica.
Visita de l’exposició “Nutrició, impuls vital”, un gran projecte per conèixer els conceptes fonamentals en matèria d’alimentació i nutrició.
I, entre d’altres activitats:
Taula rodona sobre la tecnologia de la conservació dels aliments, amb la participació de:
- Buenaventura Guamis (director general del Parc de Recerca UAB)
- Olga Martín Belloso (catedràtica a la UdL)
- Manuel García-Portillo (director general TECNIDEX)
- Alain Guiard (xef assessor gastronòmic)
Conferències
- “Higiene, ciència i cuina” per Pere Castells
- “Passat i present de la conservació d’aliments” per Pau Alcover
- “Data de caducitat i consum preferent. Dubtes i possibles solucions” per Lluís Gonzalez Vaqué
- “Riscos associats a una conservació deficient” per Victòria Castell
- “Perspectives de la conservació dels aliments” per Narcís Grèbol
oct. 15, 2015
Aquí trobareu el resum, les conclusions i les presentacions de diversos participants a la II Jornada Mengem sa? La carn en l’alimentació que es celebrà el passat 12 de maig, a Barcelona.
Presentacions
jul. 23, 2015
Data: Dimarts, 6 d’octubre de 2015
Lloc: Sala de Juntes de la Facultat de Veterinària
Edifici V. Universitat Autònoma de Barcelona
08193 Bellaterra
Organitza: Departament de Veterinària (UAB)
Actualment, en un entorn econòmicament difícil, les indústries alimentàries necessiten guanyar competitivitat millorant la gestió de les compres de matèries primeres, evitant els increments de costos inesperats per les fluctuacions dels mercats amb alta volatilitat. Aquest seminari exposa els mètodes actualitzats d’anàlisis i gestió de riscos de mercats aplicats a matèries primeres agroalimentàries.
A llicenciats o graduats d’estudis tècnics com ciència i tecnologia dels aliments, biologia, química o veterinària que treballen o volen desenvolupar la seva activitat en àrees de gestió de compres de la indústria agroalimentària. S’adreça a directors, caps o responsables de compres, compradors, gerents o directius que gestionen les compres de matèries primeres en la indústria agroalimentària.
Als socis de la ICEA se’ls ofereix un descompte.
Fullet amb la informació, el programa i la butlleta d’inscripció Seminari Mercats de Materies Primeres
Consultes i inscripcions josefina.plaixats@uab.cat
