des. 2, 2021
El dia 27 de novembre la secció de sòls de la ICEA va realitzar una jornada de camp a la zona de Verdú (Urgell). La temàtica es va centrar en l’estudi dels edafopaisatges.
És aquest un concepte clau per entendre la distribució dels sòls en el paisatge. Però també té una evident relació amb les disciplines agronòmiques, històriques i arquitectòniques, entre d’altres.
La jornada va consistir, en primer lloc, en un l’observació del paisatge en procés de transformació en regadiu (canal Segarra Garrigues) a la Serra dels Molars, situada en un altiplà a l’oest de Verdú. De la Serra estant es va observar el mosaic de parcel·les de vinya, ametllers, olivera i cereal en fase de transformació en reg, on ja es poden començar a observar canvis sensibles amb impacte edafològic. Es van plantejar consideracions sobre els models productius esperables.
Posteriorment, el grup es va traslladar al Fondo de la Coma del Molí (Mas de Bondia), on es va observar l’estat dels marges i abancalaments, amb una anàlisi dels efectes, encara lleus, sobre l’eliminació de marges i l’impacte sobre l’emmagatzematge de l’aigua de pluja i els fluxos d’aigua d’escolament. En aquest cas es van plantejar consideracions sobre les possibilitats dels secans i la producció d’aliments d’alt valor afegit (eg: vins de gamma mitjana-alta)
Per acabar la jornada es va fer, en un saló del restaurant “La Graella” de Verdú, un tast de productes del país, al qual va seguir una taula rodona i debat sobre els edafopaisatges, la seva transformació, les necessitats agronòmiques, l’encaix social i els beneficis o perjudicis previsibles de la política agrària de la UE, entre altres nombroses aportacions dels participants.
Es va proposar la creació d’un grup de treball amb l’objectiu de coordinar propostes i activitats basant-se en els coneixements de la ciència dels sòls i la seva aportació com a corrent especialitzada als criteris de gestió territorial.
Miquel Aran
Secció de Sòls de la ICEA
nov. 20, 2019
La Organització Mundial de les Nacions Unides per l’Agricultura i Alimentació (FAO) fa anys que treballa de forma intensa en tota la temàtica de sòls. Mitjançant el seu portal de sòls, accessible en diverses llengües, es fa una intensa activitat de promoció del valor dels sòls, protecció, difusió científica, activitats i comunicació.
La Dra. Rosa M. Poch, membre de la ICEA, catedràtica al Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida és la presidenta del Panell Intergovernamental de sòls de la FAO (període 2018-2021). Gràcies a la seva tasca en el si de la FAO s’han traduït al català els materials divulgatius més recents sobre sòls publicats la FAO.
Aquest cartells donen missatges claus en relació a temàtiques concretes com les possibilitats del recurs sòls “EL TEU ALIAT
SILENCIÓS”, l’amenaça de destrucció dels sòls “ELS NOSTRES SÒLS AMENAÇATS”, la importància dels sòls en la mitigació del canvi climàtic “SÒL I CANVI CLIMÀTIC”, i elements associats als factors formadors del sòls “COM ES
FORMEN ELS SÒLS”.
Felicitem a la Dra. Rosa Maria Poch per la seva doble tasca tant en la seva activitat en les activitats intrínseques de la FAO com en la seva tasca de suport al reconeixement de la llengua catalana en aquesta institució.
La versió en català dels cartells la trobareu en aquests enllaços:
EL TEU ALIAT SILENCIÓS
pdf version (for printing)
https://www.dropbox.com/sh/z0yi889b00bcm0n/AAAdNnCYaOZLidkArEULEkq-a?dl=0
jpg version for ppt/web
https://www.dropbox.com/sh/5zej36dift7702y/AAASnAnDBOFMf1BvkJlZhJ4Ua?dl=0
ELS NOSTRES SÒLS AMENAÇATS
pdf version (for printing)
https://www.dropbox.com/sh/oa6wzusxnh7pws6/AAAUHtbUEVtqcAfgnoRzIuU0a?dl=0
jpg version for ppt/web
https://www.dropbox.com/sh/szkythlruihblqx/AACkLb4dEWq9b5aCMC6uEM4Oa?dl=0
SÒL I CANVI CLIMÀTIC
pdf version (for printing)
https://www.dropbox.com/sh/bqbnidzfu0jaf5c/AAAfcJdZTg7FPOEXLSr5BcX8a?dl=0
jpg version for ppt/web
https://www.dropbox.com/sh/kxgplte4sz513ti/AAAhrcmmifMkoXnrCygBxi-Ha?dl=0
COM ES FORMEN ELS SOLS
pdf version (for printing)
https://www.dropbox.com/sh/rikxyll7vtyocpy/AABiKBIdqIh2a3JD4OD4-J1aa?dl=0
jpg version for ppt/web
https://www.dropbox.com/sh/oamuh2dnuivgq3i/AADv0UX2eFQv6WdbhpwDQ9uFa?dl=0
oct. 9, 2019
El dia 3 d’octubre de 2019 ha tingut lloc l’homenatge de la Universitat de Lleida (UdL) al Dr. Jaume Porta, rector d’aquesta universitat en el període 1993-2003. Amb aquest acte s’ha fet un reconeixement a la seva carrera acadèmica i de servei a aquesta institució acadèmica.
Prèviament s’ha procedit a la cerimònia de descobriment de la placa que dona el nom del Dr. Jaume Porta a la Biblioteca del campus de Cappont de la UdL. Es tracta d’una construcció singular i funcional que constitueix un edifici emblemàtic de la Universitat de Lleida
L’acte, ha estat presidit per l’actual Rector Sr. Jaume Puy i ha reunit un ampli conjunt de professionals tant de la UdL com externs, que han tingut ocasió de treballar amb el Dr. Porta en el decurs de la seva activitat professional a la Universitat de Lleida.
S’ha fet especialment menció a l’impuls decisiu del Dr. Jaume Porta en el desenvolupament del campus de Cappont, que reuneix un grapat d’edificis ja integrats en la trama urbana de Lleida. Igualment a la seva activitat en el món de l’edafologia amb la seva activitat de professor i formador de nombrosos professionals en la ciència del sòl.
Miquel Aran
Coordinador de la Secció de Sols de la ICEA
set. 25, 2019
El proppassat divendres, dia 20 de setembre, es va presentar el Mapa de sòls de Catalunya a escala 1:250.000. L’acte va tenir lloc a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Hi van participar Jaume Massó, director de l’ICGC; Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP); Rosa M. Poch, presidenta del Grup Tècnic Intergovernamental de l’Aliança Mundial pel Sòl de la FAO; Emili Ascaso, de l’ICGC, i Jaume Boixadera, del DARP.
Els ponents van posar en relleu la importància del mapa presentat en la valoració i el reconeixement dels sòls de Catalunya. El treball constitueix el resultat d’un llarg esforç cartogràfic que ja va iniciar el DARP durant la dècada dels anys vuitanta i que, posteriorment, va continuar l’ICGC. En tot cas, es va deixar clar que el treball no és un punt final, sinó que és una síntesi, una fita i, alhora, el punt de partida de noves caracteritzacions dels recursos edàfics a una escala més detallada. L’inventari de sòls continua sent molt necessari tenint en compte les demandes territorials i ambientals existents: planificació, seguretat alimentària, protecció ambiental, mitigació del canvi climàtic, etc.
El mapa es presenta en dues versions, cadascuna amb un sistema de classificació de sòls: una versió utilitza la classificació Soil Taxonomy fins al nivell de subgrup, i l’altra versió utilitza la WRB (World Reference Base) per a treballar d’acord amb el protocol Inspire. Tot i l’escala del mapa, la seva utilitat és rellevant com a instrument de treball, especialment pel que fa a la planificació, la sistematització de la base de dades i la visualització dels recursos edàfics i també com a instrument didàctic i com a peça base de futures prospeccions a escala més gran, en especial en la línia dels mapes a escala 1:25.000, que actualment es troben en vies d’execució.
El mapa està disponible en format paper i també en format digital.
Miquel Aran
Secció de Sòls de la ICEA
juny 19, 2019
El proppassat dia 2 de juny, la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) va organitzar una activitat titulada «El paisatge de l’Horta de Lleida i els seus sòls» i realitzada amb el suport de la Paeria de Lleida. Es tracta d’una sortida que s’emmarca en les Ecodescobertes, que organitza la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Corporació Municipal i que s’orienten al coneixement del medi natural. L’Horta de Lleida és un territori extens, bona part del qual és regat des d’un període molt antic i que acull una àmplia diversitat d’habitats, que han estat més valorats en els darrers anys.
Foto activitat
L’any 2018 es va portar a terme una experiència pilot consistent en l’explicació dels sòls d’un itinerari que es realitza en alguns dels paisatges més rellevants de la zona. El terme municipal de Lleida supera les 20.000 ha d’extensió. Inclou una gamma variada de paisatges: des dels relleus propers a la comarca de les Garrigues fins al potent sistema de terrasses del riu Segre i els grans depòsits al·luvials del riu Noguera Ribagorçana, cap al límit amb l’Aragó. Es tracta d’un paisatge inclòs en la depressió de l’Ebre, on la confluència de tres rius pirenaics —la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Segre— ha desenvolupat un complex sistema de depòsits quaternaris sobre el substrat terciari subjacent.
El resultat ha estat un ventall de fisiografies i geomorfologies en uns sòls treballats des de fa mil·lennis. Els registres disponibles detallen l’evolució dels cultius al llarg dels segles, amb la important petjada de l’aigua de reg derivada dels rius pirenaics. Es pot observar l’evolució dels regs des de les sèquies romanes als sistemes andalusos i medievals, als regadius de l’època industrial i als sistemes de reg moderns per degoteig i aspersió, perfectament monitoritzats. Cal no oblidar les àrees dels secans esteparis, que tenen un gran valor natural. Els sòls presenten una gran varietat, ajustada als processos formadors i amb un important component de l’acció humana mitjançant el reg, la millora dels sòls salins, l’aportació de matèries orgàniques i les rotacions de cultius. Finalment, també els afecten la controvèrsia actual entre el procés d’urbanització, el segellat dels sòls i la necessària protecció dels sòls agrícoles. Un debat ben viu. En els darrers anys, l’Horta és objecte d’un procés de redescobriment i valoració, ja que és un territori culturalment i sentimental molt vinculat a la ciutat de Lleida.
Els assistents van mostrar un gran interès pel descobriment de les característiques dels sòls, un element natural poc conegut. De cara als pròxims anys, es vol ampliar el nombre de circuits de sòls i paisatges.
Miquel Aran
ICEA. Secció de Sòls
juny 19, 2019
El proppassat dia 1 de juny, la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) va desenvolupar la tradicional activitat Transcatalònia corresponent a l’any 2019. La jornada és una síntesi de descobriment edàfic, estudi de perfils i encaix de la ciència del sòl en el context fisiogràfic, històric i econòmic de cada zona. Aquest any la zona objecte d’estudi ha estat la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El títol de la jornada era «Els sòls del loess. Unes notes en el front de batalla. Itinerari edàfic per la Terra Alta i Ribera d’Ebre».
Foto grup
El contingut de la jornada es basa en els estudis de sòls realitzats a la zona en els darrers trenta anys. Una bona part dels sòls d’aquestes comarques tenen una tipologia molt particular, formada a partir de depòsits eòlics (el loess) de composició molt diferent a la dels materials geològics subjacents. La concentració de loess a les Terres de l’Ebre és una de les més rellevants de la península Ibèrica.
La jornada ha inclòs una descripció general de la fisiografia de la zona, que ha afavorit el depòsit d’aquests materials originats en el tram mitjà de l’Ebre. S’han estudiat un total quatre perfils desenvolupats en diferents seqüències de depòsits eòlics, denominats localment sòls de panal. Són sòls de granulometria amb domini del llim gros i la sorra fina, sense elements grossos, de color groguenc (a vegades, una mica ataronjat), amb un alt contingut de carbonats, no salins i moderadament bàsics. En alguns casos, presenten un feble contingut de guix. Alguns perfils contenen acumulacions de carbonats en forma de ninetes del loess. En certs perfils s’han realitzat explicacions de detall amb la disponibilitat d’anàlisis micromorfològiques i datació amb tècniques de luminescència estimulada òpticament (OSL). El coneixement d’aquests sòls ha augmentat sensiblement en aquests darrers anys.
Una de les activitats de la jornada ha consistit en un tast de vins obtinguts a partir de plantacions de vinya en sòls de loess, principalment a partir de la varietat garnatxa, la dominant a la comarca de la Terra Alta. Una altra activitat ha estat l’estudi amb sensors del contingut de la humitat dels sòls formats en loess, on actualment hi ha plantacions de cirerers, un cultiu molt present a la Ribera d’Ebre, amb un maneig del reg molt exigent.
Finalment, en el context històric i paisatgístic, s’han descrit algunes de les situacions viscudes pels combatents de la batalla de l’Ebre, que va tenir lloc en aquestes contrades l’any 1938. És l’escenari del gran combat que ha estat recordat en alguns dels punts més emblemàtics del circuit. Una necessària connexió entre la història i la ciència dels sòls.
Miquel Aran
ICEA. Secció de Sòls
