març 24, 2026
Salvador Puig, enginyer agrícola, ha estat gerent d’Unió de Pagesos, director general de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries, i director general de l’INCAVI, entre altres responsabilitats. Actualment, és el responsable de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA.
Quan es va crear aquesta secció i quines finalitats perseguia?
La Secció es va crear el 1996, just ara fa trenta anys i es va crear a partir de diferents activitats relacionades amb la vitivinicultura, que van cristal·litzar en la creació de la Secció, sota l’impuls i coordinació del company Josep Maria Puiggròs, tasca que ha desenvolupat fins a l’any 2021. L’objectiu principal de la Secció va ser, i continua sent, la promoció i l’estudi de les varietats de raïm autòctones catalanes i la divulgació dels nostres vins.
Quin balanç faria d’aquests quasi trenta anys d’existència?
Els treballs sobre les nostres varietats autòctones han estat molt importants. Al principi, aquestes varietats encara no es valoraven tant com ara, ja que encara s’arrossegava la influència de les varietats foranes (es parlava de millorants!) que s’havien introduït els anys anteriors. Afortunadament, aquesta situació s’ha capgirat considerablement. I en això, la tasca de la Secció hi ha ajudat molt, amb jornades tècniques i tastos de les diferents varietats, publicacions de diversos Dossiers Agraris monogràfics, la publicació Raïms. Les principals varietats catalanes: història, cultiu i vins, en col·laboració amb el VINSEUM.
En aquests treballs no ens hem centrat només en els aspectes tècnics de les varietats, com ara l’ampelografia, les característiques agronòmiques i les aptituds enològiques, sinó que s’ha fet una recerca sobre la seva història, cosa que si no ho hagués fet la ICEA i el Josep Maria Puiggròs no ho hauria fet ningú més. Actualment, ha tingut el reconeixement dels Premis Vinari i d’altres institucions. Cal dir que aquest treball s’ha fet en col·laboració amb el VINSEUM, i que s’ha materialitzat també amb la pàgina web Vitis Catalana, una eina de consulta en línia que vol agrupar les notícies sobre varietats de vinya catalanes que han aparegut al llarg de la història, cultivades en els territoris de parla i cultura catalanes.
Des del 2021, he agafat el relleu en la coordinació de la Secció i, sense deixar la columna vertebral, que és l’estudi i promoció de les varietats autòctones, hem obert el camp d’actuació en temes com la vitivinicultura d’arreu dels Països Catalans, la cadena de valor del sector, l’anàlisi de les polítiques agràries i el seu impacte en el sector, la viticultura d’alçada, el vi i la salut, el relleu generacional, etc.
Actualment, el sector del vi està en una cruïlla delicada, excedents de producció, canvi climàtic, competència internacional, gustos diferents dels consumidors, etc. Com veieu el sector a escala global?
Certament, en aquests moments, s’ajunten diversos factors que afecten i poden afectar encara més el sector. El canvi climàtic s’està manifestant en fenòmens extrems com ara les sequeres molt greus dels últims anys, que fins i tot han arribat a matar ceps, cops de calor, excés de pluges en altres moments, augment de les temperatures, etc. Un altre problema és la forta disminució del consum de vi, especialment entre la gent més jove, i sobretot en vins negres, cosa que està causant forts excedents en diferents zones productores i es comença a notar a les nostres DO. Afortunadament, una part molt important de la nostra producció és de vins blancs, sobretot en el cava. I les noves polítiques aranzelàries del president dels Estats Units estan perjudicant les nostres exportacions, que són fonamentals en la comercialització dels nostres vins. Davant de tots aquests reptes, el nostre sector haurà de reforçar l’aposta per la qualitat, més que la quantitat, i el valor.
Mirant més a casa nostra, fa ja uns mesos van publicar una radiografia del sector, fruit de trobades amb diversos actors del món de la vinya i el vi. Quines van ser les principals conclusions?
Efectivament, des de la Secció vam convocar professionals del sector en un seminari per a parlar de com fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims anys. A partir d’aquí, la Secció vam elaborar unes propostes que van ser aprovades per la Junta de la ICEA, i que vam fer arribar a les diferents institucions del país. Vam identificar els principals reptes als quals s’enfronta el sector: disminució i canvis en el consum de vi, marges de rendibilitat reduïts, canvis en el clima i manca de relleu generacional. I com a propostes i recomanacions: apostar clarament per la identitat dels nostres vins, amb varietats autòctones, protegir la viticultura en les comarques de secà i impulsar el regadiu en aquelles zones on hi hagi disponibilitat d’aigua, fer valdre la importància del mosaic que representa la vinya i, per tant, la protecció davant dels incendis forestals, buscar maneres de protegir la vinya de la fauna salvatge, promocionar la viticultura ecològica, millorar l’economia de tota la cadena de valor, enfortir les cooperatives i que vagin creixent en el producte acabat, treballar per més unitat i estratègia conjunta en el sector dels escumosos (dues terceres parts de la nostra viticultura), continuar estenent l’enoturisme, millorar l’organització del sector (encara poc vertebrat), i reforçar la recerca i la innovació.
Aquests dies és notícia la presa total de control d’una important firma de cava per capital estranger, fet que unit amb altres inversions foranes també en el món del cava estan creant molta incertesa especialment en el Penedès. Com ho valoreu?
Que hi hagi empreses que vulguin invertir en el món del vi hauria de ser un símptoma del fet que veuen futur en el sector. Tanmateix, quan aquesta inversió ve de fora, el vincle i el compromís amb el sector i el país no és el mateix, i en moments complicats com els actuals, és normal que hi hagi molta inquietud en el sector, especialment entre els viticultors, que ja estan en una situació força precària a causa dels preus del raïm. Els últims moviments d’aquesta principal empresa del sector del cava, comercialitzant altres escumosos diferents del cava amb la mateixa marca, encara que ho ha justificat per la manca de raïm, no és un bon senyal. Tant de bo fos una qüestió conjuntural i recuperés la producció de cava que havia fent, i tant de bo a uns preus més elevats.
maig 28, 2025
VINSEUM, 23 de maig de 2025. Resum i comentari de Salvador Puig.
Inauguració
El director general de l’INCAVI, Joan Gené, va posar en relleu que cal que l’activitat al sector sigui atractiva i permeti guanyar-se la vida a viticultors, viticultores i cellers. Només un sector amb expectatives de futur i amb preus dignes garantirà el relleu generacional, que, a més, és clau per al manteniment de la població a moltes de les nostres comarques. Volem fer del vi català un sector més sostenible i més competitiu.
Va apuntar els eixos de l’Estratègia del DARPA 2024-2027 de suport a les noves incorporacions de joves.
Presentació
A càrrec de Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA.
En primer lloc, fa un agraïment al VINSEUM i al director general de l’INCAVI.
La ICEA, filial de l’IEC, és una entitat científica, tècnica, de cultura, reflexió, estudi i debat de les diferents temàtiques de l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i del món rural.
Una de les seccions de la ICEA és la Secció de Viticultura i Enologia, creada fa prop de trenta anys, durant els quals ha fet moltes jornades, trobades professionals, i cal destacar l’impuls d’estudis sobre les varietats de cep considerades autòctones de Catalunya.
L’any passat la ICEA va aprovar i difondre un document Propostes per a fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims anys.
Un dels principals reptes, que es van dir, era la manca de relleu generacional. Les condicions ambientals (míldiu, sequera, etc.), el baix preu del raïm, la manca de mà d’obra especialitzada, l’excés de burocràcia, entre altres condicionants, no facilita que els joves vulguin treballar de viticultors, i això posa en risc tot el sector vitivinícola.
Sovint es diu que la solució passa perquè els viticultors siguin també elaboradors de vi i així augmentar el valor afegit del seu producte. En alguns casos, segurament és una via (que cal acompanyar: viver de celleristes, ajuts, assessorament, etc.). En certa manera, amb el cooperativisme ja es pretén això. No obstant això, per a la major part dels 8.500 viticultors, la solució no passa, però, per fer-se vitivinicultors. Per això, el títol de la jornada parla de la viticultura. Calen viticultors professionals que facin un bon producte i dominin aquest ofici.
Volem ser útils per al sector i, per això, ens ha semblat oportú organitzar aquesta jornada. Conèixer el suport del DARPA per a la incorporació de joves, escoltar el testimoni de quatre joves viticultors de diferents comarques i realitats i, finalment, propostes dels representants del sector per a facilitar el relleu.
Som conscients que en aquesta època hi ha molta feina al camp i que un divendres a la tarda no és fàcil d’assistir-hi per a molta gent. Però ens va semblar interessant que coincidís amb la presentació del llibre de Júlia Viejobueno Quedar-se al tros.
Agraïm, doncs, als ponents, i a les persones que ens acompanyeu en aquesta jornada. Esperem que pugui ajudar una mica al fet que els viticultors joves continuïn a les explotacions i que se n’incorporin de nous.
«Situació del relleu generacional a la viticultura catalana. Estratègia de suport per part del DARPA»
Ponència a càrrec de Miquel Baldi, cap de la Secció de Gestió d’Ajuts i Desenvolupament Rural i Dinamitzador de Joves dels Serveis Territorials del DARPA a Barcelona.
Va exposar l’Estratègia elaborada pel Departament, iniciada el 2021 i aprovada per acord de Govern l’abril del 2023. (Vegeu la presentació).
Aquesta estratègia s’estructura en cinc reptes:
- Coordinar tots els agents, les entitats i les institucions que donen suport, assessorament i acompanyament al procés de relleu generacional i emprenedoria agrària per a treballar conjuntament.
- Rejovenir el camp català amb un relleu generacional natural de les explotacions familiars, fomentant el traspàs d’explotacions que no tenen continuïtat familiar i la creació de noves empreses agràries.
- Enfortir les empreses agràries liderades per joves, assessorant-les i acompanyant-les amb un suport específic i personalitzat.
- Aconseguir que els joves arrelin en el món rural facilitant l’accés a l’habitatge, als serveis bàsics i a la digitalització.
- Sensibilitzar sobre el paper imprescindible de la pagesia com a productor d’aliments sostenibles, sans, de qualitat i proximitat; que és garant del territori, ja que té cura del medi ambient. I així, la ciutadania coneixerà la importància d’aquesta professió.
En la seva exposició també va mostrar l’anàlisi dels quatre perfils diferents de joves incorporats els darrers anys: tradicional arrelada, tradicional mòbil, nouvinguda rural i nouvinguda urbana.
Va destacar la importància de la planificació inicial del jove que es vol incorporar, un pla d’empresa, per a poder aconseguir una incorporació exitosa, que pot tardar uns deu anys fins a veure’s totalment consolidada.
«Casos concrets de relleu generacional en algunes comarques»
Aquesta part va ser conduïda i moderada per Esther Agramunt, membre de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA.
Joan Viñals (Tarragonès), Martí Torrallardona (Alt Penedès), Gala Garriga (Baix Llobregat / DO Penedès) i Josep Sedó (Priorat) van explicar el seu cas, com van decidir incorporar-se a l’explotació, les dificultats amb les quals s’han trobat, la importància del suport de la família i de partir d’una explotació existent, els valors i motivacions que troben en aquesta feina, el projecte que estan desenvolupant. Els tres primers van estudiar i treballar en altres camps abans de decidir-se a incorporar-se a l’explotació. Una cosa en comú de tots tres és que, malgrat les dificultats, els agrada aquesta feina i estan il·lusionats amb el seu projecte en el si de l’explotació.
Taula rodona: «Reptes i propostes per a facilitar el relleu generacional a la viticultura»
Aquesta part fou conduïda i moderada per Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA.
Josep Marrugat (Unió de Pagesos) va posar l’accent en el tema dels preus del raïm i la manca de transparència, com un dels reptes principals del sector. Creu que la Llei de la cadena alimentària i la tasca de l’INCAVI en la publicació dels costos de producció del raïm i del vi base cava han ajudat una mica a millorar-los. De fet, diversos cellers grans han deixat de produir raïm, ja que els números no els surten. També va destacar el repte de la viticultura ecològica. Va insistir que hi hem de creure i que pot ser positiva per al futur d’aquest sector. També va comentar que la DO Penedès vol incloure vins amb mínima intervenció en el plec de condicions i, fins i tot, amb un comitè de tast específic, per a facilitar que joves que estan fent aquest tipus de vins es puguin sentir més còmodes a la DO.
Jaume Domènech (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) va afegir que temes com el finançament que es necessita, ja que es tarda temps a cobrar la collita, la burocràcia, i que és necessari el reconeixement de la feina (recompensa en els preus). A vegades, les DO són massa rígides i no afavoreixen els projectes inicials dels joves. Va dir que també calia el relleu generacional a les organitzacions professionals. I va afirmar que la il·lusió per fer de viticultor és el motor del relleu.
Josep Anton Vendrell (Associació de Viticultors del Penedès) va comentar que en quatre dècades s’ha augmentat la producció, però han baixat els preus. Que a la viticultura, a diferència d’altres conreus més mecanitzables com els herbacis, és difícil portar molta superfície de terra. També va coincidir en la conveniència d’un relleu a les organitzacions del sector. Va valorar positivament l’estratègia del DARP de cara als joves, però que caldran voluntats i recursos. Respecte a l’accés a la terra i del banc de terres, creu convenient fer una enquesta als pagesos de més edat i sense continuïtat a l’explotació per a poder fer una projecció de les terres i articular-ne l’ús per part dels joves.
Per la seva banda, Joan Josep Raventós (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya) va dir que el més important pel relleu és el model que «vull fer» d’acord amb les característiques de l’explotació. Lògicament, va insistir que cal tenir uns ingressos suficients, però que la llibertat i el fet de no ser manat cada dia constitueixen un valor important de cara al relleu. La Xarxa Comptable del DARPA té moltes dades econòmiques que són molt útils per als viticultors. Caldria repensar els ajuts a la incorporació. Les cooperatives han de començar a fer productes diferenciats aportats pels joves. A les reunions de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya convidem els joves a assistir-hi com a oients, perquè coneguin com funciona i s’animin a participar en els òrgans de les cooperatives.
març 1, 2025
A la reunió de la secció de Viticultura i Enologia de la ICEA del passat 19 de novembre es van elegir els següents nous membres de la comissió permanent d’aquesta secció:
- Eugeni Ordeig. Dedicat a recuperació de varietats a la comarca d’Osona. Impulsor i organitzador de la mostra Muntain Wines de Torelló.
- Jaume Pallàs. Aparellador. Estudiós de la distribució de les varietats de raïm als Països Catalans i gran coneixedor del sector.
- Lluís Coll. Enginyer Agrònom expert en viticultura, tècnic de l’ADV del Pla de Manlleu.
- Enric Bartra. Doctor en biologia. Enginyer tècnic agrícola. Investigador en viticultura i enologia de l’INCAVI.
- Francesc Suriol. Químic. Membre de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació de l’IEC. Impulsor i membre de l’associació Vinya Celler Masia. Propietari i viticultor del celler Can Suriol de Font-rubí (Alt Penedès).
- Esther Agramunt. Enginyera agrònoma. Actualment, treballa en el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), però ha estat la tècnica del sector vitícola de la Unió de Pagesos de Catalunya durant molts anys.
- Frédéric Galtier. Occità. Periodista. Expert en comunicació i màrqueting en el sector vitivinícola. Tècnic del Concurs Mundial de Brussel·les i del de Garnatxes del Món. També treballa en enologia de precisió.
A més, continuen formant part de la Comissió Permanent: Josep Maria Puiggròs (enginyer agrícola, doctor en història), Joaquim Ros (enginyer agrícola), Montse Nadal (biòloga, enginyera agrícola, enòloga i professora de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili), Robert Savé (doctor en biologia, investigador emèrit de l’IRTA) i Salvador Puig ( coordinador, enginyer agrícola, exdirector de l’INCAVI).
oct. 21, 2024
Propostes de la Institució Catalana d’Estudis Agraris per a fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims anys
Amb la voluntat de ser útils al sector, la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA ha centrat la seva activitat d’aquest any en debatre i elaborar un seguit de propostes estratègiques tot aportant els coneixements interdisciplinaris dels socis i col·laboradors, d’una manera complementària al treball de moltes altres entitats i associacions de casa nostra. Per a l’elaboració d’aquest document, hem comptat amb les aportacions d’una vintena d’experts vitivinicultors d’arreu de Catalunya, que van participar en el seminari Idees per a fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims vint-i-cinc anys, el passat 5 de juny de 2024 a la seu de l’IEC, als quals agraïm els seus suggeriments, reflexions i aportacions concretes (vegeu el butlletí ICEA 153).
A partir de la identificació dels principals reptes que es plantegen al sector: disminució i canvis en el consum de vi, els reduïts marges de rendibilitat, els canvis en el clima i la manca de relleu generacional, es fan tot un seguit de propostes i recomanacions.
Aquestes propostes giren al voltant de la identitat i el caràcter dels nostres vins, la importància de les varietats autòctones, la viticultura de secà i el reg de suport, els boscos i la biodiversitat, la fauna, la producció ecològica, l’economia, les cooperatives, els escumosos, l’enoturisme, l’organització del sector i la recerca i la innovació.
Des de la Secció de Vitivinicultura i Enologia es considera que les conclusions generades poden contribuir a aportar uns punts de referència per a proposar opcions innovadores i realistes als reptes que enfronta el sector com a via per a enfilar i desenvolupar «l’avui pensant en el demà», d’una manera conjunta i a la vegada específica per a cada explotació i tipus de vi/cava elaborats.
nov. 17, 2023
El passat 9 de novembre es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans la jornada La vitivinicultura amb denominació d’origen als Països Catalans: situació actual i nous horitzons.
En representació de la ICEA, el seu president, Jordi Sala, va donar la benvinguda als assistents, presencials i en línia, i va glossar la figura de Prat de la Riba, fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, que des dels seus inicis té, entre altres funcions, establir ponts i col·laboració entre les persones de les terres de parla catalana. Avui en serà una mostra.
I va presentar la Institució d’Estudis Agraris ICEA, filial de l’IEC, especialitzada en l’àmbit agrari i el desenvolupament territorial. En concret, la Secció de Viticultura i Enologia, creada fa més de vint-i-cinc anys, ha fet un gran treball en el coneixement de la viticultura i de les varietats de raïm dels Països Catalans, i també en aspectes com la salut, l’economia, el canvi climàtic, etc.
Tot seguit, va agafar el torn Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA, que va actuar com a conductor, i que va fer la presentació de la jornada i dels ponents (vegeu-ne l’escrit).
Josep Maria Puiggròs va impartir la ponència «Evolució històrica de la vitivinicultura dels Països Catalans com a embrió de les nostres denominacions d’origen» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Anton Castellà va presentar la «Vitivinicultura amb DO al Principat: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Joan C. Martín va presentar la «Vitivinicultura amb DO al País Valencià: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Antoni Bennàssar va presentar la «Vitivinicultura amb DO a les Illes Balears: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Fabrice Rieu va presentar la «Vitivinicultura amb DO a la Catalunya del Nord: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Després d’aquestes presentacions es va fer una taula rodona amb els ponents i amb la participació del públic, en què es va posar en relleu la preocupació per la greu sequera que està patint la viticultura, sobretot al Principat i la Catalunya del Nord, i els efectes del canvi climàtic que afecta tot el conjunt dels Països Catalans. També la necessitat i la dificultat de les DO d’adaptar els seus plecs de condicions als canvis que s’estan produint, tant per les condicions climàtiques, com pels canvis en els hàbits de consum.
En els tres territoris, estan creixent més les IGP que les DO, en el cas de Catalunya la DO Catalunya, pel fet de ser més flexible i potencial.
També es va parlar del fenomen de la viticultura d’alçada o de muntanya, com a una de les maneres d’adaptar-se al canvi climàtic, però que sovint es fan amb varietats més centreeuropees.
Tots els ponents van coincidir en la importància de preservar el material genètic, que s’ha demostrat que és molt important per la seva resiliència davant del canvi climàtic.
Finalment, es va valorar molt positivament la jornada i es va manifestar l’interès a donar-li continuïtat, portar-la als altres territoris dels Països Catalans i promoure estudis i recerques de manera conjunta.
Montse Nadal va presentar els vins dels quatre territoris que es van tastar al final de l’acte. enllaç
Alba Balcells, directora general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI, va fer la cloenda de la jornada, tot explicant les diferents línies de treball de l’INCAVI i va destacar les tres grans prioritats: adaptació al canvi climàtic, fer front a les noves tendències neoproteccionistes amb el tema de la salut i la digitalització, que cal aprofitar per donar més transparència, equitat i valor de les diferents baules del sector.
Es tracta d’un sector que ha hagut de fer front a reptes ingents com la pandèmia, les guerres, la inflació, els increments de costos de producció, però que ha demostrat una gran resiliència. Tanmateix, és un sector que cal cuidar i acompanyar per aconseguir que tingui futur i el paper de les DO n’és fonamental.
Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA
Recupereu la sessió
nov. 8, 2023
Amb motiu de la Jornada que celebrem el 9 de novembre sobre «La Vitivinicultura amb D.O. als països catalans», parlem amb Salvador Puig, actual coordinador de la Secció Viticultura i Enologia de la ICEA, que va ser director general de l’INCAVI entre el gener de 2016 i el maig de 2021.
- Segons un estudi de 2021 liderat per INNOVI, Catalunya és una de les zones on més ha augmentat la compra de vi en tenda física, liderant aquest increment a nivell europeu. A Catalunya, el 19% dels consumidors ha utilitzat la compra en línia per a comprar vi. A la Xina, el 52% compra en línia. Per què tanta diferència? Quines particularitats tenen els consumidors catalans?
Catalunya és un país vitivinícola i com a tal amb una cultura del vi important, que cal cuidar. Això explica que molts consumidors opten per comprar el vi en una tenda física, on poden comentar i rebre assessorament del personal de la botiga. En canvi, Xina no té aquesta cultura i el perfil del consumidor de vi és molt diferent, amb un alt poder adquisitiu i acostumat a utilitzar aquest canal de compra.
- Quina posició té actualment el vi català amb DO a Catalunya? I a l’estat espanyol?
Tot i que ha augmentat considerablement el consum de vi de les DO catalanes a Catalunya, passant del 28 % (any 2010) a prop del 50 % actualment, encara no es correspon al que seria normal amb un país vitivinícola com el nostre. Estem referint-nos al vi tranquil, ja que en el cas dels escumosos el percentatge seria molt superior.
Pel que fa a l’estat espanyol, el pes dels vins de les DO catalans és relativament baix, no arriba al 10% (en cava molt més), ja que ha de competir amb regions espanyoles molt potents en vins. Altrament, l’exportació de vins i escumosos catalans és molt important, al voltant del 60 %.
- Quina és la DO catalana que més ha crescut en els últims anys?
La DO més important pel que fa a volum és el cava. Més de la meitat de les vinyes del nostre país produeixen raïm i dues terceres parts de les ampolles produïdes són d’aquesta DO. En aquest cas el nombre d’ampolles comercialitzades s’ha mantingut bastant estable i ha crescut lleugerament. Pel que fa al vi tranquil, la DO Catalunya és, de lluny, la que té més volum, al voltant del 60%, però les altres 10 DO estan augmentant més proporcionalment i millorant el prestigi i valor dels vins que emparen.
- Va afectar negativament la pandèmia al consum de vi? Si és així, ¿el sector ha aconseguit recuperar-se?
La pandèmia va afectar molt negativament la comercialització a través del canal de l’hoteleria i la restauració, cosa que va afectar especialment els vins de cellers petits i mitjans, però, en canvi, el canal de la llar va augmentar considerablement. Lògicament, una vegada superades les limitacions de la pandèmia i una certa millora de l’economia del país, s’han reequilibrat els dos canals que representen aproximadament la meitat cadascun.
- El turisme vitivinícola funciona prou bé? Creu que ajuda a augmentar el valor dels vins?
L’enoturisme i el turisme a les nostres zones vitivinícoles és molt important. Una tercera part dels cellers reben aquest tipus de visites. A més d’afavorir la cultura del vi i el coneixement de les comarques vitícoles, ajuden a augmentar el valor dels vins pels productors, ja que s’estalvien el distribuïdor i cobren al comptat.
- Creu que s’hauria de treballar més l’enoturisme a Catalunya?
El creixement espectacular de l’enoturisme a casa nostra es deu a diferents factors. Des de l’acció dels cellers que han obert les portes als seus clients, passant per l’interès creixent d’una part de la població del país i dels estrangers que ens visiten, i també per la promoció i acompanyament de la direcció general de Turisme de la Generalitat, de la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l’INCAVI.
- Què podem aprendre de La Rioja?
D’entrada hem de tenir en compte que la DO Rioja produeix un nombre similar d’ampolles a les que es produeixen a Catalunya sota l’empara de les 12 DO. Això fa molt més fàcil les accions promocionals dels vins de La Rioja. La diversitat dels nostres vins, que és una gran riquesa, és més complexa a l’hora de comunicar i promocionar. A més La Rioja té una interprofessional que recapta unes quotes a tots els viticultors i elaboradors, que els permet moure’s amb uns pressupostos de promoció de l’ordre de tres vegades més dels que el conjunt de les DO catalanes i l’Administració juntes disposen a Catalunya.
