maig 31, 2018
La Seu d’Urgell, 9 de juny de 2018
Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris
La Institució Catalana d’Estudis Agraris, ha estudiat i analitzat, els darrers anys, la gestió del boscos públics de propietat municipal. El resultat d’aquest treball es resumeix en la publicació “La política forestal dels boscos municipals declarats d’utilitat pública”, que hem editat recentment.
Com el tema es prou interessant, la ICEA ha pensat que seria una bona idea organitzar una taula rodona i un debat entorn de l’esmentat document, amb l’objectiu d’analitzar i debatre les polítiques sobre el bosc públic de propietat municipal, valorant la situació actual de la gestió d’aquests boscos i explorant noves perspectives pel futur.
La jornada s’adreça especialment a alcaldes, regidors, tècnics municipals i actors del sector forestal.
Programa
10.00 Apertura
Sr Jordi Sala. President de la ICEA
10.15 – 12.00 Taula rodona
Sr. Ramon Moliner Serra. Alcalde d’Alp, President del Consell Comarcal de la Cerdanya i President de l’Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalunya (ELFOCAT)
Sr. Dionís Guiteres. Alcalde de Moià, Vicepresident primer de la Diputació de Barcelona i President de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat d’aquesta Corporació.
Sr. Martí Riera Rovira. Alcalde de Coll de Nargó
Sr. Jordi Viñas. Secretari de l’Ajuntament de Llavorsí. Coautor del treball: Bens comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present
Sr. David Algarra Bascón. Investigador de la historia popular de Catalunya. Autor del llibre “El comú català”
Moderador: Sr. Joan Ignasi Castelló Vidal. Membre de la Secció Forestal de la ICEA
12,00 – 12,30 Pausa – Café
12,30 – 13,30 Col·loqui
13,30 Cloenda
Sr. Enric Vadell Giralt. Subdirector General de Boscos de la Generalitat de Catalunya
maig 30, 2018
Barcelona, 7 de juny de 2018
Organitzen: Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF),Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), IRTA – Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS). Participa Eurofins
L’objectiu d’aquesta jornada és debatre el paper dels sòls agrícoles com a embornal de carboni, fet que determinarà el seu paper en la mitigació del canvi climàtic. Aquest debat ha d’incloure necessàriament la identificació de possibles actuacions de futur en la caracterització i protecció del sòl com a recurs. En la jornada, es farà una doble presentació:
La Base de dades i Sistema d’Informació dels Sòls de Catalunya (BDSISCat), que s’està desenvolupant des de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i que es pot consultar al portal Geoíndex de l’ICGC.
El nou Mapa digital d’estocs de Carboni als sòls agrícoles de Catalunya, escala 1:500.000, realitzat en el marc d’un conveni de col·laboració entre l’ICGC, el DARP, l’IRTA, el CTFC i el CREAF per a la realització d’un estudi d’estimació dels estocs de carboni als sòls agrícoles de Catalunya.
Una jornada adreçada a professionals de l’administració, del món empresarial i de l’àmbit acadèmic interessats en els aspectes del canvi climàtic, els sistemes agrícoles, i la protecció del sòl com a recurs, amb un èmfasi especial en l’aplicació de l’estratègia ‘4 x 1000’ de la COP21 i 22.
Programa
abr. 13, 2018
27 d’abril de 2018. Escola Agrària de Tàrrega
Organitza: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Secció de sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS), Red de uso eficiente del Nitrógeno en agricultura (RUENA).
Programa
La fertilització nitrogenada té una gran rellevància en la producció, despeses associades, qualitat i impacte ambiental. És un tema que ha comportat molta experimentació, recerca i treballs de tota mena.
Els organitzadors de la jornada han pensat que podria ser adient fer un resum de les diferents visions que han obtingut un conjunt d’especialistes en aquesta qüestió.
L’objectiu de la jornada, en concret, és fer una actualització sintètica de l’estat d’aquesta temàtica, tenint present l’àmplia casuística i metodologia associada.
Els partícips de la jornada podran actualitzar el seu coneixement en la situació actual dels darrers resultats de treballs en fertilització nitrogenada, que continua essent un element rellevant en una correcta gestió agronòmica dels sistemes de cultiu.
La jornada és gratuïta però cal inscriure’s prèviament a través de: Ramon Anguera (Tel.: 973 310 715 – A/e: ramon.anguera@gencat.cat). També us podeu inscriure a través del servei de Preinscripcions a jornades del PATT del portal RuralCat: ruralcat.gencat.cat/preinscripcionspatt Hi ha la possibilitat de dinar a l’escola. Preu menú: 9.10 €
març 28, 2018
Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals – 13 de març de 2018 – Ponent: Dolors Llonch
El projecte d’economia social i cooperativa de Can Calopa neix l’any 2010 dins la cooperativa L’Olivera, a Can Calopa.
Com comenta la directora, Can Calopa és un projecte pedagògic, productiu i social. La iniciativa afavoreix les oportunitats d’integració social i laboral mitjançant el cultiu de la vinya i la producció de vi i oli a Collserola.
Actualment hi treballen disset persones amb diversitat funcional, juntament amb un equip tècnic format per un enòleg, un pagès, un educador social i un psicòleg. Els treballadors provenen d’organismes de serveis socials, són joves i procedeixen del món urbà. El treball al camp, la possibilitat de participar en les decisions de la cooperativa (ja que la majoria, després d’un temps de permanència, acaben sent cooperativistes) i l’autonomia econòmica dins un marc regulador ofereixen possibilitats d’inserció sociolaboral reals.
A Can Calopa hi ha de 2,8 hectàrees de vinya; al Parc Agrari de Sabadell, 2 hectàrees, i a La Muntada (al Parc de Sant Llorenç), 4 hectàrees. La producció de vi de les tres finques juntes és de vint mil ampolles a l’any. Els vins distingits amb la DO Catalunya es poden trobar a:
- Lafuente Lorenzo (c. de Johann Sebastian Bach, 20, i c. de Fontcoberta, 6)
- Celler Can Dani (trav . de Gràcia, 119)
- Verema i Collita (pl. d’en Joanic, 1)
- Casa Bardella (c. d’Entença, 64)
- Vinacoteca (c. de València, 595)
- Coopmercat (pg. de Sant Joan, 186, i c. de la Creu Coberta, 112)
- Vila Viniteca (c. dels Agullers, 7)
- El Celleret (c. de Craywinckel, 5)
- La Festival (c. de Verdi, 67)
Per a més informació: L’Olivera – Can Calopa
març 28, 2018
Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals – 20 de febrer de 2018 – Ponent: Karen Hoberg
En la primera part de la tertúlia es van mostrar i debatre dades generals sobre producció agrària i consum ecològic a escala mundial. Com va dir la ponent, «l’agricultura ecològica continua mostrant creixements en tots els àmbits geogràfics, amb una superfície agrària certificada de 57,8 milions d’hectàrees, el 1,2 % de l’àrea agrària total i un mercat global de més de 80 milions d’euros».
| Indicador |
Món |
Països capdavanters |
| Països amb activitat ecològica |
178 països |
|
| Superfície ecològica |
57,8 milions d’hectàrees |
Austràlia (27,1 Mha)
Argentina (3 Mha)
Xina (2,3 Mha) |
| Quota de superfície ecològica sobre el total |
1,2 % |
Liechtenstein (37,7 %)
Polinèsia Francesa (31,3 %)
Samoa (22,4 %) |
| Recol·lecció silvestre i altres àrees no agràries |
39,9 milions d’hectàrees |
Finlàndia (11,6 Mha)
Zàmbia (6,7 Mha)
Índia (4,2 Mha) |
| Productors |
2,7 milions |
Índia (835.000 milions)
Uganda (210.352 milions)
Mèxic (210.000 milions) |
| Mercat ecològic |
89,7 miliards de dòlars |
Estats Units (43,1 miliards de $)
Alemanya (10,5 miliards de $)
França (7,5 miliards de $) |
| Consum anual per capita |
11,3 d’euros |
Suïssa (275 de €)
Dinamarca (227 de €)
Suècia (197 de €) |
| Països amb regulació |
87 països |
|
Font: FiBL i IFOAM – Organics International (2018). The World of Organic Agriculture.
La segona part de la tertúlia va tractar del Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica, promogut per la Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Ecològica (IFOAM) i celebrat a l’Índia el novembre del 2017. En aquest congrés es va aprovar la denominació Orgànic 3.0, que vol reflectir el sorgiment de nous moviments i iniciatives entorn de la producció ecològica i que la ponent explica amb detall a continuació.
Els orígens de l’agricultura ecològica no se situen —com es diu moltes vegades— en els anys seixanta o setanta del segle passat, sinó en les primeres dècades del segle xx, com a protesta davant l’inici de la revolució verda i com un moviment que valorava les relacions entre la vida, el menjar i la producció dels aliments, i tenia en compte els efectes per a la salut humana i la del planeta. Va ser a final dels setanta i principi dels vuitanta que van sortir més iniciatives de producció d’aliments ecològics i els col·lectius involucrats van demanar un reconeixement com a protecció davant d’altres productes que es basaven només en paraules i no en fets. Van néixer els primers sistemes de certificació, com el Consell Regulador de l’Agricultura Ecològica (CRAE), l’any 1989, a Espanya, i es va aprovar el reglament de la denominació genèrica agricultura ecològica (BOE, 5.10.1989), tres anys abans de l’entrada en vigor del primer reglament europeu (Reglament [CEE] 2092/91). Aquestes regulacions permetien especialment l’accés als circuits comercials llargs i al mercat internacional. Aquesta etapa correspon a l’Orgànic 2.0 i ha aportat molts beneficis als productors ecològics, que, al mateix temps, han contribuït amb idees profundament ecològiques i de sostenibilitat (protecció dels sòls, biodiversitat, etc.) al pensament agrari predominant.
Amb el temps, especialment a Europa, el terme producció agrària ecològica (PAE) s’ha convertit en una manera de fer com a terme legal dins dels esquemes de qualitat i s’han perdut els valors inicials del moviment arrelats en l’ecologia i el respecte pel medi. Però, a la vegada, tornen els moviments que aposten per una producció més en equilibri amb la natura, no enfocada principalment cap al mercat capitalista. Destaca l’agroecologia i els que donen preferència, a més dels aspectes agronòmics ecològics, als aspectes socials, de proximitat, etc., i que a la vegada volen donar respostes als nous reptes del món —també definits en l’estratègia de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (millenium goals)—, com el canvi climàtic, la fam al món, el malbaratament o els efectes nocius dels agroquímics, entre d’altres. És aquí on s’ha de situar l’enfocament Orgànic 3.0. Aquest plantejament es va aprovar finalment el novembre del 2017 durant l’assemblea general d’IFOAM – Organics International a Nova Delhi, dins de l’entorn del Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica, i ha de servir de guia per al moviment durant els propers anys.
L’enfocament Orgànic 3.0 pretén posar l’èmfasi en la utilitat de l’agricultura ecològica per a contribuir als reptes globals, i per això és imprescindible que continuï creixent i inspiri l’agricultura convencional a fer la transició a l’ecològica. En aquest sentit, l’agricultura contribueix als reptes globals com a sistema agrari modern i innovador que integra els diferents contextos locals i regionals. Tampoc no deixa de banda la importància de la regeneració dels recursos o el desenvolupament ètic i espiritual dels valors humans per a fer avançar la societat. L’essència del 3.0 és la relació viva entre el consumidor, el productor i el medi ambient. No obstant això, les normatives de producció en constitueixen la base imprescindible, que es va millorant amb bones pràctiques en tots els àmbits d’actuació. L’enfocament Orgànic 3.0 inclou les línies següents: 1. Cultura d’innovació; 2. Millora contínua mitjançant bones pràctiques; 3. Diversitat per a assegurar la integritat transparent; 4. Inclusió d’interessos sostenibles més amplis; 5. Apoderament de la terra al consumidor, i 6. Valoració i comptabilitat verdaderes.
El Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica l’organitza la IFOAM, juntament amb organitzadors locals, i se celebra cada tres anys.
març 6, 2018
13 d’abril de 2018. Sala de graus de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
Organitza: ICEA (Seccions de Sòls i de Viticultura) i la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
Fullet en PDF Jornada Viticultura Terrers vitícoles
PROGRAMA
9.00-9.15 h Recepció dels participants
9.15-9.30 h Presentació de la jornada a càrrec de Salvador Puig, de l’INCAVI, i Josep Puiggròs, coordinador de la Secció de Viticultura Enologia de la ICEA
a) Terrers
9.30-10.15 h Metodologia de la zonificació vitícola
Vicente Gómez de Miguel, de la Universitat Politècnica de Madrid
10.15-10.45 h Estudis de prezonificació de terrers vitícoles a DO Montsant
Carles Rubies, de Vien Assessoria, i Montse Nadal, de la URV
10.45-11.15 h Terrers i vins a la DO Penedès
Associació Qalidès, terrers del Penedès
11.15-11.45 h Pausa cafè
b) Maneig del sòl i millora de la fertilitat
11.45-12.15 h Microbiota i qualitat dels sòls
Thibaut Déplanche, enginyer assessor de Celesta-lab
12.15-12.45 h Maneig del sòl i cobertes vegetals
Lluís Giralt, de l’INCAVI
c) Nous models d’agricultura sostenible
12.45-13.15 h La dimensió social, un valor per a la viticultura?
Pau Moragas, de la cooperativa L’Olivera (DO Costers del Segre) i Can Calopa (Vi de Barcelona)
13.15-13.30 h Cloenda a càrrec de Joan Miquel Canals, degà de la Facultat d’Enologia de la URV, i Jordi Sala i Casarramona, president de la ICEA
Es convidarà a una copa de vi escumós de la URV.
INSCRIPCIÓ. Cal inscriure’s al formulari en línia Jornada viticultura 2018 abans del 9 d’abril. Preu: General (25€). Reducció per a socis de la ICEA (20€) i estudiants (10€).
febr. 25, 2018
El proppassat diumenge dia 11 de febrer de 2018 es va celebrar al Parc Agrari de Sabadell una jornada organitzada per l’Ajuntament de Sabadell i la Unió Excursionista de Sabadell amb la col·laboració de la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA).
El motiu de la trobada era una plantada d’arbres a la finca del Parc Agrari que ara gestiona el propi Ajuntament de Sabadell, entitat que té l’objectiu de mantenir en explotació agrària la zona, amb criteris de conservació d’aquest patrimoni i en vistes a la difusió del coneixement del món agrari als ciutadans.
El Parc Agrari és l’espai que ha quedat com a representatiu del que fou el paisatge de la comarca i que conserva encara en l’àmbit dels sòls una bona representativitat de les tipologies edàfiques de la zona (zones de fons de riera amb antics regadius, vessants forestals, vessants de pendent lleu intensament conreades i zones enlairades de sòls forestals). La zona gaudeix ara d’una especial protecció normativa.
Es va procedir a fer un itinerari edàfic d’àmbit divulgatiu amb diversos grups reduïts i explicació del paisatge, agricultura, tipologia de sòls, observació amb barrina del perfil edàfic i característiques essencials dels sòls en cada punt. Les explicacions van estar dirigides per Miquel Aran, coordinador de la Secció de Sòls de la ICEA.
Els assistents varen considerar de molt interès els circuit edàfic i es considera la possibilitat de consolidar a efectes educatius aquests itineraris en el marc del Parc Agrari.
Miquel Aran
Coordinador Secció de Sòls de la ICEA
febr. 5, 2018
Barcelona,17, 18 i 19 març de 2019
Organitza: ICEA i Comissió permanent del congrés, a través de la secció d’Història rural.
L’any 2015 un grup de persones procedents d’entitats amb vincles en el món rural de la masia, entre les quals universitats, centres de recerca, sindicats de pagesos, grups Leader i col·lectius d’arquitectes, i amb l’interès comú de la realitat rural catalana centrada en el món de la masia, van impulsar el I Congrés del Món de la Masia, en el qual van participar prop de tres-centes persones.
Continuant aquest interès, convoquem un segon congrés per a l’any 2019 i l’estructurem en tres blocs: territori i demografia, economia, i governança.
L’esperit del congrés és obrir un debat sobre aquests temes i posar èmfasi en alguns elements que es van tractar d’una manera molt tangencial en l’edició anterior. L’actualitat implica, d’una manera molt notable, l’adaptació al canvi climàtic per afrontar tant les sobrepoblacions d’espècies cinegètiques com l’adaptació dels cultius i usos de la terra.
El canvi climàtic també està forçant noves formes de recerca per a controlar les despeses d’aigua amb reg de precisió, control de plagues, nous conreus o l’ús d’energies renovables.
Primera circular
Més informació: www.congres-masia-territori.espais.iec.cat / congresmasia.icea@iec.cat
gen. 17, 2018
Dilluns, 29 de gener de 2018
Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6 – 08001 Barcelona). Sala Gran (4t pis).
Què podem aprendre de cada època a través dels seus jardins? En aquesta Jornada Internacional abordarem com van ser els primers jardins de la tradició occidental. I com a través d’aquests podem conèixer aspectes fonamentals de l’època en que es van construir. Tractarem el jardí antic com una font de la Història.
Organitzadors: Lluís Pons Pujol (Prof. Agregat de l’Àrea d’Història Antiga, Depart. d’Història i Arqueologia de la UB); Carme Farré (Biòloga, UAB i Paisatgista, D. P. L. G. École Supérieure de Paysage de Versailles, ICEA); Carmen Hilario (Arquitecte Tècnic, ICEA).
Secretaria tècnica: Dr. Jordi Pérez (CEIPAC, Universitat de Barcelona); Sr. Joan Rodríguez Segura (Università di Padova-CEIPAC, Universitat de Barcelona).
Institucions col·laboradores: Universitat de Barcelona; Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA-IEC); Residencia de Investigadores-CSIC (Barcelona); CEIPAC; EPNet; Col·lecció Instrumenta (Publicacions UB).
Empreses col·laboradores: APEVC; MASSÓ; MOIX; SANTIN; SORIGUE; URBASER
Fullet PDF
gen. 17, 2018
Dilluns, 29 de gener de 2018
Visita al Celler Can Batlle a Avinyonet del Penedès
Programa
10 h. Trobada al Celler Can Batlle Masía Can Batlle (Camí de Can Batlle, s/n. 08793 Avinyonet del Penedès
10- 12 h. Visita al celler i xerrada sobre Enoturisme.
12- 13.30 h. Visita al centre d’interpretació, al mateix poble, i a les excavacions de la Font de la Canya, considerat el primer lloc on es va fer vi a Catalunya. (Entrada jubilats: 4€).
14 h. Dinar al Restaurant La Garrofa (Barri la Garrofa. Carretera C-243a km 6, 08793 Avinyonet del Penedès
Després del dinar finalitza la sortida.
Inscripció: envieu un correu a icea@iec.cat (amb el tema: CELLER) indicant nom i cognom dels inscrits i un telèfon, abans del 26 de gener.
