jul. 27, 2018
Universitat Catalana d’Estiu
El sector vitivinícola a la Catalunya del Nord i al Principat
Liceu Renouvier de Prada (Conflent), dissabte 18 d’agost de 2018.
Organització: Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) – Col·laboració: Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans
Programa
9.30-10.00 h Obertura de la jornada a càrrec d’Ester Torres, vicepresidenta de la ICEA.
10.00-10.40 h «Aproximació històrica de la vinya i el vi de la Catalunya del Nord i el Principat», a càrrec de Josep M. Puiggròs (ICEA) i de Pierre Torres, antic director de l’Estació Vitivinícola del Rosselló.
10.40-11.10 h «El sector vitivinícola a la Catalunya del Nord i la seva organització», a càrrec de Fabrice Rieu, antic president del Comitè Interprofessional dels Vins del Rosselló (CIVR).
11.10-11.40 h «El sector vitivinícola al Principat i la seva organització», a càrrec de Salvador Puig, director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).
11.40-12.10 h Debat
12.10-13.00 h «Les denominacions d’origen», a càrrec de Xavier Pié, president del Consell Regulador de la DO Catalunya, Jean-Louis Salies (President de l’IGP Côtes catalanes) i Xavier Albertí (President del Consell Regulador de la D.O. Empordà).
13.00-14.30 h Pausa. Dinar i tast de vins
14.30-16.30 h «La recuperació de la vinya a la Cerdanya» a càrrec de Jordi Bota, president de la Societat Gastronòmica del Pirineu.
Debat: Experiències de bodegues privades i cooperatives, a càrrec de Xavier Farré, del Centre Vinícola del Penedès (CEVIPE); Anna Espelt, d’Espelt Viticultors (Empordà); Jaume Martí, soci i directiu d’Agrícola Sant Josep de Bot (Terra Alta), Roger Torrelles, de la cooperativa Dom Brial (Rosselló), Perrone Romuand de Domaine Saint Sebastien (Rosselló) i Montserrat Molla (Mas Molla, Calonge, Baix Empordà).
16.15-18.00 h Debat: Perspectives de futur del sector vitivinícola en les dues zones, amb tots els participants. Moderadora: Lourdes Viladomiu (ICEA).
18.00 h Cloenda
Programa (versió pdf)
jul. 16, 2018
La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 44 : juny 2018.
El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:
Núm. 44 : juny 2018 – Sumari
Articles
Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc en la colonització del cultiu per mírids depredadors, Martí Figueras-Paret 7-29
Impacte dels marges florals en l’abundància d’enemics naturals en el cultiu de tomàquet, Paula Molina-Melgares 31-46
Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat. Estudi de cas: el Parc Agrari del Baix Llobregat, Josep Maria Bayona, Núria Cañameras, Jordi Comas, Sergi Díez, Anna Margenat, Víctor Matamoros 46-67
Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica : el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat, Gemma Francès-Tudel 69-91
El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes de pastura de les comarques gironines, Neus Monllor-Rico, Emma Soy-Massoni 93-115
Agrofòrum
Ressenya del llibre El sistema alimentario: Globalización, sostenibilidad, seguridad y cultura alimentaria, un breu resum del contingut, Yvonne Colomer-Xena, Ramon Clotet-Ballús, Luis González-Vaqué
També podeu accedir visitant la pàgina web de la revista
juny 17, 2018
Participants Transcatalònia 2018
La Transcatalònia és una activitat de periodicitat anual que organitza la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), en col·laboració amb la delegació de Catalunya de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl (SECS), amb una sòlida tradició que permet un coneixement progressiu dels sòls de Catalunya. En aquesta edició del 2018, l’àrea seleccionada ha estat la comarca de l’Alt Urgell, al Pirineu de Lleida.
L’itinerari del matí va consistir en un primer trajecte entre la serra del Cadí i la terrassa baixa del riu Segre, prop de la Seu d’Urgell. A la tarda, es van observar els sòls dels vessants que donen al riu Valira i el sistema de terrasses del Segre. El disseny del circuit, les descripcions de sòls i les explicacions corresponents van ser a càrrec de Bernat Blasi, enginyer agrònom i edafòleg, que ha realitzat diversos estudis i cartografies de sòls als Pirineus. Les parades van situar també el paisatge en el seu context històric, social i econòmic, en tant que la zona se situa a l’origen del comtat d’Urgell i presenta una densa història en el marc de l’evolució de Catalunya.
Discutint un perfil sobre el terreny (foto de J. X. Gràcia). Transcatalònia 2018
Els sòls del primer tram del recorregut es desenvolupen en col·luvions calcaris i presenten poca evolució edàfica, però permeten un bon desenvolupament de prats de dall i dent. A les zones amb més pendents, el bosc recupera actualment l’antic espai. En zones basals, els sòls guanyen profunditat, amb més evolució. Es cultiven intensament, es reguen i presenten un sistema de producció farratgera molt productiu orientat a producció lletera. Les observacions del matí van finalitzar en un excel·lent perfil de terrassa baixa, on es van observar propietats dels sòls d’aquests entorns edàfics propers a rius.
A la tarda, es van observar sòls desenvolupats en col·luvions no calcaris, força representatius de prats en fort pendent de molts indrets del Pirineu. Posteriorment, es va fer una observació de sòls en terrasses mitjanes, on es van estudiar els processos de formació de sòls en una master class de la Dra. Rosa Poch (Universitat de Lleida) i del Dr. Jaume Boixadera (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya), amb una excel·lent síntesi dels processos formadors del sòl observat.
Perfil a la terrassa baixa del Segre, prop de la Seu d’Urgell (foto de J. X. Gràcia). Transcatalònia 2018
En resum, va ser una jornada de màxim interès científic, de coneixement del patrimoni natural i context econòmic agrari d’una històrica comarca del nostre país.
Miquel Aran, coordinadors de la secció de sòls de la ICEA
juny 17, 2018
El proppassat 7 de juny, va tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, la jornada El carboni orgànic en els sòls agrícoles: una eina per a la mitigació del canvi climàtic a Catalunya, organitzada amb la col·laboració de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). La inauguració va ser a càrrec del president de la ICEA, Jordi Sala.
Les presentacions, desenvolupades per diverses institucions, van oferir un treball transversal amb el resultat d’un primer mapa digital del contingut de carboni orgànic en els sòls agrícoles de Catalunya. En el projecte van participar l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
Les ponències van tractar temes relacionats amb les funcions dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic, la base de dades i el sistema d’informació de sòls de Catalunya, l’estimació de les reserves de carboni orgànic i sobre com cal procedir per a augmentar el segrest de carboni orgànic en el sòl. La jornada va finalitzar amb una taula rodona amb la participació de diversos experts que va complementar els diferents enfocaments de la qüestió.
La participació va ser molt alta, atès el gran interès que suscita el tema i la necessitat de l’estudi pluridisciplinari, sempre amb els sòls com a element essencial.
Miquel Aran, coordinador de la secció de sòls de la ICEA
Ponències
El paper dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic
Iñaki Gili Jauregui, Oficina Catalana del Canvi Climàtic
La base de dades i Sistema d’informació dels sòls de l’ICGC – Portal Geoíndex
Emilio Ascaso et al., Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Mapa digital del contingut en carboni orgànic en els sòls agrícoles de Catalunya
Immaculada Funes et al., CREAF, IRTA, ICGC, CTFC, DARP
Estimació dels estocs de carboni als sòls, a escala de país: dificultats i reptes
Pere Rovira, Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) – Grup de Sòls i Adobs
Com segrestar carboni orgànic al sòl
Josep Maria Alcañiz, Universitat Autònoma de Barcelona – Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
juny 6, 2018
Dimecres 6 de juny de 2018
Sala Prat de la Riba , Institut d’Estudis Catalans
17:30 h Presentació de la VI Tarda de Jardins i Jardiners, a càrrec de Jordi Sala i Casarramona, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris.
17:40 h Un jardí literari. Les plantes en l’obra de Verdaguer, a càrrec de la M. Carme Barceló i Martí, doctora en farmàcia i pro
18:10 h Les roses de Pere Dot, a càrrec de Jaume García Urpí, vicepresident de l’Associació Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat i de Catalunya i director de l’Exposició Nacional de Roses.
18:40 h Descans i petit refrigeri
19:10 h El primer jardí botànic de la Universitat de Barcelona. 1842-1873, a càrrec d’Anna M. Rauret, doctora en història i professora d’arqueologia de la Universitat de Barcelona
19:40 h Píndola Jardins desapareguts: l’American Lake de Gavà, a càrrec de Cristina Porras Sancho, Tècnica Superior en Imatge i So i en Paisatgisme i Medi Rural.
Coordinació: Montse Rivero de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la ICEA.
Video de la Jornada
maig 31, 2018
La Seu d’Urgell, 9 de juny de 2018
Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris
La Institució Catalana d’Estudis Agraris, ha estudiat i analitzat, els darrers anys, la gestió del boscos públics de propietat municipal. El resultat d’aquest treball es resumeix en la publicació “La política forestal dels boscos municipals declarats d’utilitat pública”, que hem editat recentment.
Com el tema es prou interessant, la ICEA ha pensat que seria una bona idea organitzar una taula rodona i un debat entorn de l’esmentat document, amb l’objectiu d’analitzar i debatre les polítiques sobre el bosc públic de propietat municipal, valorant la situació actual de la gestió d’aquests boscos i explorant noves perspectives pel futur.
La jornada s’adreça especialment a alcaldes, regidors, tècnics municipals i actors del sector forestal.
Programa
10.00 Apertura
Sr Jordi Sala. President de la ICEA
10.15 – 12.00 Taula rodona
Sr. Ramon Moliner Serra. Alcalde d’Alp, President del Consell Comarcal de la Cerdanya i President de l’Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalunya (ELFOCAT)
Sr. Dionís Guiteres. Alcalde de Moià, Vicepresident primer de la Diputació de Barcelona i President de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat d’aquesta Corporació.
Sr. Martí Riera Rovira. Alcalde de Coll de Nargó
Sr. Jordi Viñas. Secretari de l’Ajuntament de Llavorsí. Coautor del treball: Bens comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present
Sr. David Algarra Bascón. Investigador de la historia popular de Catalunya. Autor del llibre “El comú català”
Moderador: Sr. Joan Ignasi Castelló Vidal. Membre de la Secció Forestal de la ICEA
12,00 – 12,30 Pausa – Café
12,30 – 13,30 Col·loqui
13,30 Cloenda
Sr. Enric Vadell Giralt. Subdirector General de Boscos de la Generalitat de Catalunya
maig 30, 2018
Barcelona, 7 de juny de 2018
Organitzen: Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF),Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), IRTA – Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS). Participa Eurofins
L’objectiu d’aquesta jornada és debatre el paper dels sòls agrícoles com a embornal de carboni, fet que determinarà el seu paper en la mitigació del canvi climàtic. Aquest debat ha d’incloure necessàriament la identificació de possibles actuacions de futur en la caracterització i protecció del sòl com a recurs. En la jornada, es farà una doble presentació:
La Base de dades i Sistema d’Informació dels Sòls de Catalunya (BDSISCat), que s’està desenvolupant des de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i que es pot consultar al portal Geoíndex de l’ICGC.
El nou Mapa digital d’estocs de Carboni als sòls agrícoles de Catalunya, escala 1:500.000, realitzat en el marc d’un conveni de col·laboració entre l’ICGC, el DARP, l’IRTA, el CTFC i el CREAF per a la realització d’un estudi d’estimació dels estocs de carboni als sòls agrícoles de Catalunya.
Una jornada adreçada a professionals de l’administració, del món empresarial i de l’àmbit acadèmic interessats en els aspectes del canvi climàtic, els sistemes agrícoles, i la protecció del sòl com a recurs, amb un èmfasi especial en l’aplicació de l’estratègia ‘4 x 1000’ de la COP21 i 22.
Programa
abr. 13, 2018
27 d’abril de 2018. Escola Agrària de Tàrrega
Organitza: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Secció de sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS), Red de uso eficiente del Nitrógeno en agricultura (RUENA).
Programa
La fertilització nitrogenada té una gran rellevància en la producció, despeses associades, qualitat i impacte ambiental. És un tema que ha comportat molta experimentació, recerca i treballs de tota mena.
Els organitzadors de la jornada han pensat que podria ser adient fer un resum de les diferents visions que han obtingut un conjunt d’especialistes en aquesta qüestió.
L’objectiu de la jornada, en concret, és fer una actualització sintètica de l’estat d’aquesta temàtica, tenint present l’àmplia casuística i metodologia associada.
Els partícips de la jornada podran actualitzar el seu coneixement en la situació actual dels darrers resultats de treballs en fertilització nitrogenada, que continua essent un element rellevant en una correcta gestió agronòmica dels sistemes de cultiu.
La jornada és gratuïta però cal inscriure’s prèviament a través de: Ramon Anguera (Tel.: 973 310 715 – A/e: ramon.anguera@gencat.cat). També us podeu inscriure a través del servei de Preinscripcions a jornades del PATT del portal RuralCat: ruralcat.gencat.cat/preinscripcionspatt Hi ha la possibilitat de dinar a l’escola. Preu menú: 9.10 €
març 28, 2018
Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals – 13 de març de 2018 – Ponent: Dolors Llonch
El projecte d’economia social i cooperativa de Can Calopa neix l’any 2010 dins la cooperativa L’Olivera, a Can Calopa.
Com comenta la directora, Can Calopa és un projecte pedagògic, productiu i social. La iniciativa afavoreix les oportunitats d’integració social i laboral mitjançant el cultiu de la vinya i la producció de vi i oli a Collserola.
Actualment hi treballen disset persones amb diversitat funcional, juntament amb un equip tècnic format per un enòleg, un pagès, un educador social i un psicòleg. Els treballadors provenen d’organismes de serveis socials, són joves i procedeixen del món urbà. El treball al camp, la possibilitat de participar en les decisions de la cooperativa (ja que la majoria, després d’un temps de permanència, acaben sent cooperativistes) i l’autonomia econòmica dins un marc regulador ofereixen possibilitats d’inserció sociolaboral reals.
A Can Calopa hi ha de 2,8 hectàrees de vinya; al Parc Agrari de Sabadell, 2 hectàrees, i a La Muntada (al Parc de Sant Llorenç), 4 hectàrees. La producció de vi de les tres finques juntes és de vint mil ampolles a l’any. Els vins distingits amb la DO Catalunya es poden trobar a:
- Lafuente Lorenzo (c. de Johann Sebastian Bach, 20, i c. de Fontcoberta, 6)
- Celler Can Dani (trav . de Gràcia, 119)
- Verema i Collita (pl. d’en Joanic, 1)
- Casa Bardella (c. d’Entença, 64)
- Vinacoteca (c. de València, 595)
- Coopmercat (pg. de Sant Joan, 186, i c. de la Creu Coberta, 112)
- Vila Viniteca (c. dels Agullers, 7)
- El Celleret (c. de Craywinckel, 5)
- La Festival (c. de Verdi, 67)
Per a més informació: L’Olivera – Can Calopa
març 28, 2018
Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals – 20 de febrer de 2018 – Ponent: Karen Hoberg
En la primera part de la tertúlia es van mostrar i debatre dades generals sobre producció agrària i consum ecològic a escala mundial. Com va dir la ponent, «l’agricultura ecològica continua mostrant creixements en tots els àmbits geogràfics, amb una superfície agrària certificada de 57,8 milions d’hectàrees, el 1,2 % de l’àrea agrària total i un mercat global de més de 80 milions d’euros».
| Indicador |
Món |
Països capdavanters |
| Països amb activitat ecològica |
178 països |
|
| Superfície ecològica |
57,8 milions d’hectàrees |
Austràlia (27,1 Mha)
Argentina (3 Mha)
Xina (2,3 Mha) |
| Quota de superfície ecològica sobre el total |
1,2 % |
Liechtenstein (37,7 %)
Polinèsia Francesa (31,3 %)
Samoa (22,4 %) |
| Recol·lecció silvestre i altres àrees no agràries |
39,9 milions d’hectàrees |
Finlàndia (11,6 Mha)
Zàmbia (6,7 Mha)
Índia (4,2 Mha) |
| Productors |
2,7 milions |
Índia (835.000 milions)
Uganda (210.352 milions)
Mèxic (210.000 milions) |
| Mercat ecològic |
89,7 miliards de dòlars |
Estats Units (43,1 miliards de $)
Alemanya (10,5 miliards de $)
França (7,5 miliards de $) |
| Consum anual per capita |
11,3 d’euros |
Suïssa (275 de €)
Dinamarca (227 de €)
Suècia (197 de €) |
| Països amb regulació |
87 països |
|
Font: FiBL i IFOAM – Organics International (2018). The World of Organic Agriculture.
La segona part de la tertúlia va tractar del Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica, promogut per la Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Ecològica (IFOAM) i celebrat a l’Índia el novembre del 2017. En aquest congrés es va aprovar la denominació Orgànic 3.0, que vol reflectir el sorgiment de nous moviments i iniciatives entorn de la producció ecològica i que la ponent explica amb detall a continuació.
Els orígens de l’agricultura ecològica no se situen —com es diu moltes vegades— en els anys seixanta o setanta del segle passat, sinó en les primeres dècades del segle xx, com a protesta davant l’inici de la revolució verda i com un moviment que valorava les relacions entre la vida, el menjar i la producció dels aliments, i tenia en compte els efectes per a la salut humana i la del planeta. Va ser a final dels setanta i principi dels vuitanta que van sortir més iniciatives de producció d’aliments ecològics i els col·lectius involucrats van demanar un reconeixement com a protecció davant d’altres productes que es basaven només en paraules i no en fets. Van néixer els primers sistemes de certificació, com el Consell Regulador de l’Agricultura Ecològica (CRAE), l’any 1989, a Espanya, i es va aprovar el reglament de la denominació genèrica agricultura ecològica (BOE, 5.10.1989), tres anys abans de l’entrada en vigor del primer reglament europeu (Reglament [CEE] 2092/91). Aquestes regulacions permetien especialment l’accés als circuits comercials llargs i al mercat internacional. Aquesta etapa correspon a l’Orgànic 2.0 i ha aportat molts beneficis als productors ecològics, que, al mateix temps, han contribuït amb idees profundament ecològiques i de sostenibilitat (protecció dels sòls, biodiversitat, etc.) al pensament agrari predominant.
Amb el temps, especialment a Europa, el terme producció agrària ecològica (PAE) s’ha convertit en una manera de fer com a terme legal dins dels esquemes de qualitat i s’han perdut els valors inicials del moviment arrelats en l’ecologia i el respecte pel medi. Però, a la vegada, tornen els moviments que aposten per una producció més en equilibri amb la natura, no enfocada principalment cap al mercat capitalista. Destaca l’agroecologia i els que donen preferència, a més dels aspectes agronòmics ecològics, als aspectes socials, de proximitat, etc., i que a la vegada volen donar respostes als nous reptes del món —també definits en l’estratègia de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (millenium goals)—, com el canvi climàtic, la fam al món, el malbaratament o els efectes nocius dels agroquímics, entre d’altres. És aquí on s’ha de situar l’enfocament Orgànic 3.0. Aquest plantejament es va aprovar finalment el novembre del 2017 durant l’assemblea general d’IFOAM – Organics International a Nova Delhi, dins de l’entorn del Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica, i ha de servir de guia per al moviment durant els propers anys.
L’enfocament Orgànic 3.0 pretén posar l’èmfasi en la utilitat de l’agricultura ecològica per a contribuir als reptes globals, i per això és imprescindible que continuï creixent i inspiri l’agricultura convencional a fer la transició a l’ecològica. En aquest sentit, l’agricultura contribueix als reptes globals com a sistema agrari modern i innovador que integra els diferents contextos locals i regionals. Tampoc no deixa de banda la importància de la regeneració dels recursos o el desenvolupament ètic i espiritual dels valors humans per a fer avançar la societat. L’essència del 3.0 és la relació viva entre el consumidor, el productor i el medi ambient. No obstant això, les normatives de producció en constitueixen la base imprescindible, que es va millorant amb bones pràctiques en tots els àmbits d’actuació. L’enfocament Orgànic 3.0 inclou les línies següents: 1. Cultura d’innovació; 2. Millora contínua mitjançant bones pràctiques; 3. Diversitat per a assegurar la integritat transparent; 4. Inclusió d’interessos sostenibles més amplis; 5. Apoderament de la terra al consumidor, i 6. Valoració i comptabilitat verdaderes.
El Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica l’organitza la IFOAM, juntament amb organitzadors locals, i se celebra cada tres anys.
