Lloc: Institut d’Estudis Catalans, sala Prat de la Riba (carrer del Carme, 47, de Barcelona)
La Institució Catalana d’Estudis Agraris i la Fundació Ars es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre:El bosc, patrimoni coŀlectiu i privat. La política forestal de la Generalitat republicana (1931-1939), de Ricard Estrada i Arimon, enginyer tècnic agrícola, amb pròleg de Jordi Peix i Massip.
L’acte se celebrarà el dimecres 4 de març, a les set del vespre, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans.
La presentació de l’obra serà a càrrec de Manuel Costa, l’editor, i Francesc Canosa i Farran, periodista i escriptor, autor de llibres com L’imperialisme dolç. Catalunya salva Extremadura del «Plan Badajoz» o el recent Fumar-se el franquisme. La Catalunya caliquenyo, que tracten sobre les actuacions de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat per l’agricultura de Catalunya.
Ricard Estrada i Arimon és un dels fundadors de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). Segons Jordi Peix, autor del pròleg, el llibre mostra «un estudi de les accions de política forestal de la Generalitat republicana, que ens fa veure la gran tasca realitzada per una administració que amb pocs mitjans va saber construir un model innovador i modern de política forestal».
Actualment disposem d’un coneixement profund de les bases de la variabilitat i de l’herència, a partir d’aquest coneixement s’ha desenvolupat una potentíssima tecnologia que, aparentment, no té límits per modificar els organismes vius.
Quina ha estat la història a Catalunya en millora genètica vegetal? Quins projectes s’estan duent a terme actualment en aquest camp? Quines són les perspectives de futur?
La Jornada té com objectiu esdevenir un punt de trobada per a la reflexió i el debat sobre la millora genètica vegetal que s’ha realitzat i es realitzarà a Catalunya en els pròxims anys, amb voluntat de convocatòria anual.
Dediquem aquesta primera Jornada als principals actors històrics de la millora vegetal feta a casa nostra, amb participació de: ESAB, IRTA, Rosas Dot i Semillas Fitó. I finalitzarem amb una taula rodona sobre les perspectives de futur de la millora genètica a Catalunya, moderada per Joan Simó, director tècnic de la FMA.
És un acte gratuït i obert a tothom. Us animem a venir i esperem que respongui a la vostra inquietud.
Ester Torres (Coordinadora de la Secció Protecció Vegetal)
Us facilitem l’enllaç per a la presentació projectada durant la conferència impartida pel Dr. Martí Boada el passat 28 de gener a l’Institut d’Estudis Catalans: “Agricultura i boscos, on som, cap on anem?”
Des de la Secció de Viticultura i Enologia impulsem, una vegada més, una jornada sobre les nostres varietats de ceps, en aquesta ocasió dedicada a “La Garnatxa Negra”, que probablement és la que dóna més fama als vins del nostre país. Al llarg de la jornada es presentaran els darrers coneixements sobre la varietat de raïm Garnatxa Negra i els vins que amb ella s’hi elaboren a Catalunya. Tindrà lloc a Falset, capital històrica del Priorat i un dels emplaçaments on aquesta varietat es cultiva des de més antic.
L’acte es celebrarà el dimecres 28 de gener, a les set de la tarda, a l’Institut d’Estudis Catalans (Carrer del Carme 47, 08001 Barcelona. Sala Prat de la Riba).
La ICEA, dins del marc de la plataforma AGROFÒRUM CATALUNYA 2050, convoca la conferència “Agricultura i boscos, on som, cap on anem?” a càrrec del Dr. Martí Boada Juncà, reconegut geògraf i naturalista.
El nou escenari del segle XXI està accentuant les tensions en els àmbits de l’energia, del proveïment alimentari i del medi ambient. Davant d’aquests reptes, l’agricultura i el bosc estan cridats a tenir-hi un protagonisme emergent i rellevant. Els boscos de Catalunya, que ocupen dues terceres parts del territori, tot i un aprofitament força limitat, són d’un valor mediambiental indubtable. A l’hora, l’agricultura es mostra insuficient per atendre uns adequats nivells d’autoproveïment alimentari. Tot plegat, en aquest nou entorn molt més exigent en l’ús dels recursos naturals i dels recursos renovables.
L’equilibri entre els factors productius i els valors mediambientals, entre el bosc i els conreus, no és un equilibri senzill quan els recursos són escassos davant les necessitats. Les opcions que prenguem avui són les que condicionaran el nostre futur. Cal, doncs, prendre les decisions amb encert. En aquest aspecte probablement el Dr. Boada és qui millor pot aportar arguments clarificadors.
El passat dissabte 4 d’octubre va tenir lloc una nova edició de la Transcatalònia, organitzada conjuntament amb la Delegació Territorial de la SECS a Catalunya. Aquesta vegada es va visitar la Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà (Lleida).
Geològicament, la comarca té un interès especial degut a la seva situació entre els contraforts prepirinencs de la Serra del Montsec i la Serralada dels Pirineus, on s’observen els materials de transició entre el Mesozoic i Cenozoic.
Van conduir la Jornada l’Àngels Armengol (Ing. de Forest), en Gonzalo Ribas (geòleg) i l’Emilio Ascaso (edafòleg), investigadors de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Comptant socis de la ICEA, la SECS i estudiants universitaris, van participar-hi 31 persones.
Sortint de la ciutat d’Artesa de Segre, ens dirigirem cap al municipi d’Isona i Conca Dellà, a la zona de Covet, per estudiar-hi els sòls procedents de la meteorització dels conglomerats de la Serra de Comiols. Són sòls profunds, ben drenats i de textures fines, on es troben intercalats elements grollers procedents dels conglomerats. També trobem acumulacions secundàries generalitzades de carbonat de calci. El perfil estudiat presenta un horitzó mollic, ben estructurat i elevada saturació en bases. Un Calcixeroll típic.
A continuació vàrem visitar un perfil de caràcter vèrtic a la Plana de Sianes. Aquest perfil, a certa fondària, presenta una gran quantitat d’esquerdes amb cares de lliscament (slickensides), i acumulacions de sulfat càlcic. La Dra. Rosa M. Poch, amb el seu kit d’anàlisis de camp, va detectar-hi la presència de guix a causa de la precipitació dels sulfats amb clorur de bari. El perfil es classificà com Haploxerert cròmic.
L’itinerari continuà per la Conca de Tremp, fins arribar a l’àrea dels Estanys de Basturs. Aquí vam tenir l’oportunitat d’observar les surgències kàrstiques, la formació de noves i petites llacunes i la colmatació d’altres més antigues. S’explicà als participants la història de la construcció de canals romans per a l’aprofitament de l’aigua d’aquestes llacunes. El sòls observats tenen perfils molt profunds, ben drenats, i són de textures mitjanes amb pocs elements grossos i un escàs desenvolupament edàfic. Són sòls formats sobre travertins amb potències que superen, en algun cas, el metre de fondària. Acostumen a presentar horitzons càlcics i/o hipercàlcics. Es van classificar com a Calcixerept típic.
Continuant vers la Serra de Nerets, vam visitar un perfil format a partir de la meteorització de calcarenites i conglomerats de gra fi. El perfil mostrà una seqüència d’horitzons argílics. Després de dinar a Tremp es van visitar dos perfils més. El primer a Talarn, sobre antics ventalls al·luvials conglomeràtics amb un horitzó petrocàlcic. I , per acabar, l’últim perfil format per acumulació de materials de vessant, on s’observà foraminífers a les graves arrodonides procedents dels conglomerats de la Serra de Comiols.