Es tracta d’una publicació de 34 pàgines resultat d’un estudi finançat per l’Open Society Foundations, la fundació impulsada pel financer d’origen hongarès George Soros.
La recerca es basa en entrevistes (més de 60) i material disponible a Internet per a «entendre el discurs dels principals lobbies» i analitzar l’accés del sector als fons públics. També es planteja com una feina d’espionatge pel fet d’haver-s’hi utilitzat «drons i fotos nocturnes» per a «documentar les insanes i insegures condicions en què són forçats a viure els animals». L’autor informa que ha obtingut «documents que mai no havien estat fets públics» i que ha entrevistat «funcionaris, activistes i experts que s’han fet ressò de les preocupacions i frustracions de molta gent arreu del país» (pàgina 7).
Després d’indicar el ràpid creixement del sector porcí a Espanya en els vuit últims anys a causa de la gran exportació de carn a la Xina i al fet que Alemanya ha limitat el creixement del seu sector carni, passa a presentar quatre «mites» sobre el sector i els confronta amb la «realitat».
El primer mite és que «la indústria porcina a Espanya ofereix llocs de treball dignes i ben remunerats». La realitat, però, segons el document, és que hi ha «una explotació dels treballadors desenfrenada [rampant]».
El segon mite és que «la indústria porcina es basa en petites empreses artesanals, crea gran nombre de llocs de treball de qualitat a les zones rurals i reverteix el descens de la població». La realitat és, però, segons el document, que «les grans empreses dominen el mercat espanyol i les seves granges industrials donen feina a menys treballadors que les petites granges artesanals».
El tercer mite és que la indústria porcina espanyola és un model de producció sostenible. La realitat, però, segons l’informe, és que les pràctiques de la indústria són molt contaminants i els animals viuen en condicions deficients.
El quart mite és que la indústria porcina espanyola és una història d’èxit financer. La realitat, però, segons l’informe, és que la indústria, tal com és, no existiria sense finançament públic.
El document, per tant, pretén desmitificar el que es presenta com a «èxit» d’un sector econòmic denunciant la problemàtica social que se’n deriva. Les seves fonts són bàsicament periodístiques, i recull, amplia i sistematitza una sèrie de problemes dels quals la premsa s’ha fet ressò els darrers anys: condicions de treball als escorxadors, impactes ambientals i moviments d’oposició a les macrogranges. Tot això presentat en el context d’una concentració empresarial i dels efectes (i defectes) de la Política Agrària Comunitària (PAC).
Pel que fa als problemes que se’n deriven, el document, com molts d’aquests treballs, no va més enllà d’aquestes denúncies. Indica accions il·legals i socialment inacceptables, però no valora la rellevància dels fets en el conjunt de la cadena de valor del porcí a fi i efecte de saber si parlem de tendències generals i trets inherents a aquesta o d’elements capaços de ser corregits. Ens referim concretament a la importància de les macrogranges, al paper clau dels escorxadors en l’estructuració de la cadena de valor del porc, a la poca rellevància del sector a l’hora de generar ocupació directa i indirecta, a la dependència de la producció dels ajuts públics… Totes aquestes hipòtesis són plantejades, però no hi ha una base per a considerar-ne la validesa. Altres aspectes, com l’impacte contaminant del sector, les condicions laborals, la dependència de les exportacions, han estat assenyalats i documentats suficientment. D’altra banda, el document no permet comprendre la importància i impacte de la integració contractual en el sector, ni el paper que les indústries de pinsos compostos fan en l’estructuració de la cadena porcina.
Pel que fa a les propostes per a millorar la situació dels treballadors dels escorxadors, es proposa un estatut laboral en la línia del que s’ha aprovat per a empreses de lliurament a domicili (delivery) com Glovo i Uber Eats. I espera que la futura «condicionalitat social» dels ajuts directes de la nova PAC serveixin per a combatre les males pràctiques en l’àmbit de les relacions laborals. Una proposta sorprenent, perquè n’hi hauria prou d’exigir el compliment de la llei i també perquè la recepció dels ajuts no està lligada a la cria de porcs ni al processament de la seva carn.
La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar l’edició digital d’accés obert del núm. 51.
El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:
La institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), és una entitat científica, tècnica cultural, de reflexió, estudi i debat de les diferents temàtiques de l’agricultura, la ramaderia, i la silvicultura catalana i del món rural.
La ICEA és una institució independent i plural. La seva actuació no té activitat de lucre i es basa en la dedicació voluntària dels seus membres.
L’entitat està organitzada en unes quantes seccions, una de les quals és la Secció de Viticultura i Enologia la qual aquest any es compleixen els vint-i-cinc anys d’existència.
Durant aquest període hem dut a terme diverses activitats relacionades amb la Viticultura i l’Enologia de l’àrea dels Països Catalans, però voldríem destacar la nostra activitat pionera: l’impuls d’estudis sobre les varietats de cep que hem considerat autòctones del nostre territori. Han estat estudis fets al llarg del temps i presentats en diverses jornades en diferents localitats de la nostra geografia i que han estat el material de diverses publicacions d’una manera especial Dossiers Agraris, de la ICEA.
Totes les activitats s’han concentrat en el sector Enovitícola i hem comptat amb la col·laboració a part dels propis membres de la Secció, d’estaments públics i dels professionals privats del sector. En alguns casos, aquestes col·laboracions s’han fet de manera permanent a través de convenis i és la nostra voluntat de continuar-los durant molts anys, sense gens d’interès econòmic de la nostra part i sols amb l’objectiu de ser útils al sector i al país.
Som defensors a part de la Ciència i la Tècnica aplicant-la a l’elaboració d’un bon vi i respecte al medi ambient i com a base important elaborat amb les nostres varietats autòctones que formen part del patrimoni vegetal, però també de la cultura, i la història d’aquest patrimoni situant els orígens dels nostres vins dintre dels més antics en l’àmbit mundial. També hem treballat en la defensa paisatge que ens envolta. Un bon vi va associat a un entorn harmònic.
Aquestes són unes fites que hem cultivat i de segur que poden ajudar a augmentar encara més el prestigi que fa temps els nostres vins estan aconseguint.
Josep M. Puiggròs, coordinador de la secció de Viticultura i Enologia
El dia 27 de novembre la secció de sòls de la ICEA va realitzar una jornada de camp a la zona de Verdú (Urgell). La temàtica es va centrar en l’estudi dels edafopaisatges.
És aquest un concepte clau per entendre la distribució dels sòls en el paisatge. Però també té una evident relació amb les disciplines agronòmiques, històriques i arquitectòniques, entre d’altres.
La jornada va consistir, en primer lloc, en un l’observació del paisatge en procés de transformació en regadiu (canal Segarra Garrigues) a la Serra dels Molars, situada en un altiplà a l’oest de Verdú. De la Serra estant es va observar el mosaic de parcel·les de vinya, ametllers, olivera i cereal en fase de transformació en reg, on ja es poden començar a observar canvis sensibles amb impacte edafològic. Es van plantejar consideracions sobre els models productius esperables.
Posteriorment, el grup es va traslladar al Fondo de la Coma del Molí (Mas de Bondia), on es va observar l’estat dels marges i abancalaments, amb una anàlisi dels efectes, encara lleus, sobre l’eliminació de marges i l’impacte sobre l’emmagatzematge de l’aigua de pluja i els fluxos d’aigua d’escolament. En aquest cas es van plantejar consideracions sobre les possibilitats dels secans i la producció d’aliments d’alt valor afegit (eg: vins de gamma mitjana-alta) Per acabar la jornada es va fer, en un saló del restaurant “La Graella” de Verdú, un tast de productes del país, al qual va seguir una taula rodona i debat sobre els edafopaisatges, la seva transformació, les necessitats agronòmiques, l’encaix social i els beneficis o perjudicis previsibles de la política agrària de la UE, entre altres nombroses aportacions dels participants.
Es va proposar la creació d’un grup de treball amb l’objectiu de coordinar propostes i activitats basant-se en els coneixements de la ciència dels sòls i la seva aportació com a corrent especialitzada als criteris de gestió territorial.
Dilluns 29 de novembre de 2021, a les 18 h
Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC)
Passeig de Gràcia 55, 6è 6a – 08007 Barcelona
Organització: Mercabarna i Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)
El passat mes d’agost del 2021 es compliren exactament cinquanta anys del trasllat del Born a Mercabarna i ambdues institucions, Mercabarna i la ICEA, van considerar que calia reflexionar sobre aquesta qüestió, ja que la data s’ho mereixia. I ho hem plantejat en una jornada amb tres eixos.
En el primer lloc, hem volgut que un expert i profund coneixedor del Born com és l’arquitecte Manel Guàrdia, que, juntament amb José Luis Oyón, és coautor del llibre Memòria del mercat del Born (editat per l’Ajuntament de Barcelona), ens fes cinc cèntims dels darrers anys del moviment del vell edifici i de totes les peripècies que es van viure en la negociació per a anar a Mercabarna.
En segon lloc, vam considerar que els canals de comercialització havien evolucionat molt i calia analitzar-ho i qui millor per a parlar-ne que Joaquim Ros, que ha estat més de trenta anys a la direcció de Mercabarna, i Jaume Flores, president de l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes (AGEM).
I, en tercer lloc, per a completar la visió de tots aquests anys, ens faltava el darrer graó de la cadena: el consum i com ha variat en aquest mig segle. Per a parlar del consum ens acompanyarà el professor Abel Mariné, que és la persona indicada com a membre de la Universitat de Barcelona, i de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i un molt bon coneixedor i comunicador del sector de l’alimentació de tot el món.
D’aquesta manera volem fer-nos ressò de la importància de totes les baules de la cadena de valor en complir-se en el mateix any una doble celebració: els cinquanta anys del trasllat i el centenari de la formació del mercat majorista en el mateix Born (va ser el 1921). A més, aquestes dues commemoracions s’escauen en l’any en què Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible.
Programa
• Inauguració a càrrec de Jordi Valls, director general de Mercabarna, i Ester Torres, vicepresidenta de la ICEA
• Ponència inaugural a càrrec de Manuel Guàrdia, coautor de Memòria del mercat del Born
• Ponències sobre l’evolució dels canals de comercialització de fruites i verdures (1971-2021), a càrrec de Joaquim Ros, de la ICEA, i de Jaume Flores, president de l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes (AGEM)
• Ponència sobre canvis en les pautes de consum (1971-2021), a càrrec del Dr. Abel Mariné, de la Universitat de Barcelona i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA)
Avui, dissabte 16 d’octubre, hem perdut un gran home, un gran mestre jardiner. El buit que ens deixa és enorme, però per ell, pel que es mereix, no vull estar trista. Ens hem acompanyat, explicat i diria, que acomiadat… el diàleg sempre en rialles, somriures que contagien.
Ens hem retrobat en el projecte comú de Jardins i Jardiners… ens coneixem des que era petita. El món dona voltes per retrobar fils perduts. Era el jardiner del meu barri, de Santa Eulàlia d’Hospitalet, la jardineria Bordas… una gran nissaga de mestres jardiners i ara un emblema de la jardineria de casa nostra.
Les flors i plantes de casa, els plançons de l’hort del meu avi, els rams de flors, regals… eren d’allà. Anar a Cal Bordas era una festa, els meus primers records d’olor a flor, perdre’m pel viver… i admirar el gran xiprer de l’entrada i el cactus gegantí… molts records. I després dels anys, la retrobada a braços oberts, el gran somriure en saber qui era jo, que a més compartim cognom, Barceló… ha estat al meu costat durant el meu viatge vital, missatges i flors i a la tornada, una abraçada enorme junt amb la seva companya Amparo.
Ara toca dir adeu, però amb ell, somrient, rient, plantant…
En l’àmbit mundial s’està donant el fenomen de concentració de la població en grans conurbacions, en detriment d’altres àrees geogràfiques. Aquest fenomen fruit de les oportunitats generades per l’anomenada economia d’aglomeració, tot i que té caràcter universal, es dona amb diferent intensitat a cada país.
Espanya no roman aliena a aquesta tendència, tot i que també té les seves pròpies particularitats, fruit de la seva història i model de desenvolupament, sent un dels països de l’àrea europea que pateix amb més intensitat aquest fenomen. No en va, el Banc d’Espanya, en el seu recent informe anual corresponent a l’any 2020, manifesta que “Espanya presenta un percentatge anormalment alt de territori deshabitat”.
Aquest fenomen també es veu agreujat pel que es denomina l’hivern demogràfic europeu, en què un una vegada més, Espanya es posa al capdavant, pel que fa a baixa natalitat i envelliment de la seva població
Sembla que, en els últims anys, les administracions públiques europees, estatals i autonòmiques estan començant a considerar aquests aspectes, introduint-los en les agendes polítiques, Així en el cas espanyol s’ha concretat en la creació d’un ministeri que engloba en el seu títol, dos grans temes que estan condicionant el nostre futur “Transició ecològica i repte demogràfic”, departament a què se li ha donat el rang de vicepresidència 4a,
Aquest ministeri ha posat en marxa el “Pla de recuperació: 130 mesures per combatre el repte demogràfic” i l’ha dotat amb 10.000 milions d’euros de pressupost.
El passat dia 31 de maig, responsables de la secretària per al repte demogràfic, van exposar via zoom a la ICEA el contingut del Pla.
Alguns comentaris
Arran de les explicacions rebudes, la ICEA va crear un grup de treball, que ha emès els següents comentaris:
Per entendre el Pla, cal tenir present, no només en l’evidència demogràfica del nostre país, sinó també el programa Espanya 2050, els fons Next generation, el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, o l’Agenda Urbana entre d’altres.
Que, per a l’elaboració de les 130 mesures, considerem que el ministeri ha fet un molt bon treball de diagnosi, si bé a escala metodològica, creiem que centrar l’anàlisi en les realitats municipals, pot desvirtuar la realitat, sent potser més útil per tenir una radiografia més operativa, prendre com a unitat d’anàlisi una basa ampliada com podria ser la comarcal com a mínim.
Un aspecte que ens sembla fonamental és que la despoblació no és el problema de per se, sinó la conseqüència d’altres problemes múltiples i diversos, i segurament diferents segons àrees geogràfiques, i per tant també de teràpies particulars sent difícil fer un diagnòstic global.
En tot cas, pel que fa a aquest últim aspecte, cabria una reflexió derivada de l’observació dels mapes demogràfics, on s’aprecia una concentració poblacional en el que podríem anomenar el gran Madrid, i l’arc Mediterrani, amb un buidatge de diferent intensitat a la resta peninsular.
També es posa en evidència que ja no només perden població les petites localitats, sinó que ciutats mitjanes i fins i tot algunes capitals de província no són alienes a aquest problema, el que ens indica que ens trobem davant d’un problema profund i complex, i com a tal segurament requerirà solucions diverses. Un nou model de governança per a aquestes àrees determinades podria ser un primer pas per tenir una visió de conjunt i superar les visions sectorials pròpies de cada ministeri o organisme competent en cada matèria
Així mateix creiem que l’agricultura, en el seu ampli sentit, difícilment pot ser l’únic motor per sortir d’aquesta situació, ja que tant la piràmide d’edat en aquest sector, com la incorporació de noves tecnologies, poden fins i tot reduir més la població activa en aquest sector.
Considerem que cada territori té les seves peculiaritats i també els seus potencials, Seria interessant en funció d’aquestes anàlisis, i amb la participació local, poder desenvolupar projectes integrals, amb l’aplicació dels diferents fons europeus o estatals, i amb una implicació publicoprivada.
Precisament aquest partenariat publicoprivat és un aspecte que no hem sabut veure massa reflectit en el programa de les 130 mesures.
Si Espanya és clarament un país de serveis, i amb un interès renovat en la seva indústria, aquest interès es podria traslladar-lo a tot el territori veient les possibilitats d’una industrialització difusa en funció dels recursos de cada zona. No hi pot haver un sol vector de desenvolupament, en aquest sentit, el teletreball, el turisme de natura, la bio economia forestal, la transformació agroalimentària o un model energètic descentralitzat podrien ser alguns dels aspectes a considerar, acompanyat d’una bateria de mesures formatives, tenint també en consideració les variables locals.
Un capítol a part seria el tractament de la immigració, fenomen sobre el qual pilota en gran part el nostre creixement demogràfic, i per al qual tampoc hem vist una política específica de cara als àmbits geogràfics que ens ocupen.
I finalment, ens semblava oportú que s’establís des d’un inici el compromís de fer una avaluació ex post de les mesures executada, per tal d’anar adquirint saber fer per a futures actuacions.
La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar l’edició digital d’accés obert del núm. 50.
El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:
Assabentada la Junta Directiva de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) de la sobtada mort del nostre soci Jaume Garriga, manifestem el nostre condol a la família i als amics. Com a record reproduïm l’escrit que ens ha fet arribar Ismael Santonja, soci de la ICEA:
El 28 de juny passat ens deixà en Jaume Garriga i Pujol, víctima d’un accident de tractor, mentre feia aquella feina que més li plaïa, la primera que va veure i viure: la feina de pagès.
Tenia plans —un nou camp al Papiol— per plantar més oliveres i adés, potser, plantar magraners en un camp de la família.
En Jaume va ser una persona molt inquieta i activa. D’esperit generós i idealista —en el més noble sentit de la paraula—, un treballador infatigable.
De molt jove, lluitador antifranquista, va patir detenció i tortura. Va formar part, com a regidor, del primer Ajuntament democràtic del seu poble, Molins de Rei.
Estudià enginyeria agrícola a l’Escola d’Agricultura de Barcelona. Un dels seus primers treballs fora de l’explotació familiar va ser a la finca dels Raventós al delta de l’Ebre, que aleshores era capdavantera europea en conreus hortícoles extensius. Va entrar a Lainco, on invertí la major part de la seva vida laboral. Però treballà en molts més llocs: tenia afany de coneixement.
L’afany de contribuir a aconseguir un món millor, sense estalviar sacrifici personal, el portà a les remotes terres del Txad, on va estar uns quants anys com a cooperant amb Intermón Oxfam.
Va treballar a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), al delta de l’Ebre. Posteriorment tornà al Baix Llobregat, contractat per Agroxarxa – Unió de Pagesos; més tard, fou tècnic en l’Agrupació de Defensa Vegetal d’Horta. Finalment, es reincorporà a Lainco.
A en Jaume, malgrat l’especialització en el camp dels tractaments fitosanitaris, li interessava tot de l’agronomia: els avenços tècnics i científics, però també els econòmics i socials. Mostrava una curiositat crítica sense límits, que abastava molts altres aspectes de la vida.
A la ICEA hi va ser des del començament. Participà en el Congrés de Cultura Catalana en aquells anys bulliciosos de la Transició. Va ser un membre molt actiu, conegut i apreciat per la Institució. La seva visió holística feia que no se circumscrivís a una sola secció, tot i que on va tenir més protagonisme va ser a la Secció de Protecció Vegetal —va arribar a ser-ne responsable—; també va participar en la Secció d’Estudis Rurals i en la Secció de Viticultura i Enologia, entre d’altres.
Era present en molts seminaris, jornades i congressos.
No fa gaire va fer un màster d’agricultura ecològica. Precisament voldria acabar aquestes notes en record d’en Jaume palesant la seva sensibilització i preocupació per les qüestions mediambientals. Participà activament en la transformació del sector fitosanitari cap a models més sostenibles. Actualment prestava els seus oliverars per experimentar amb nous tractaments respectuosos amb el medi ambient.
Ens deixà malauradament massa aviat.
Sempre recordarem aquell company dinàmic, respectuós, de somriure franc (quasi mitja rialla), encuriosit i rigorós, embrancat en mil quefers, però que trobava temps per donar un cop de mà quan algú li ho demanava. Ho havia donat tot per allò que ell creia que s’havia de lluitar.
El passat 5 de maig, el Dr. Jaume Porta va impartir una classe magistral titulada «Perspectives professionals en ciències del sòl». La dissertació es va desenvolupar en el marc del Màster Interuniversitari de Gestió de Sòls i Aigües de la Universitat de Lleida (UdL). Fou un acte en format mixt, presencial i en línia, a la sala d’actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de Lleida, en el Campus Agroalimentari de la UdL. La conferència va ser presentada pel Dr. Ramon Batalla, del Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl (DMACS) de la UdL. A causa de les restriccions sanitàries, es van limitar el nombre d’assistents i la durada de l’acte, però hi havia la possibilitat de connectar-s’hi remotament. L’exposició fou seguida per més de cent persones (entre assistents presencials i virtuals): estudiants, col·laboradors i col·legues professionals del Dr. Jaume Porta, tant a Espanya com a Llatinoamèrica, especialment.
El Dr. Jaume Porta realitzà un repàs molt interessant de les funcions del sòl; per a cada funció, va esmentar la necessitat de conèixer-la i, també, la perspectiva de les demandes de professionals. En definitiva, feu èmfasi en la necessitat d’aprofundir en l’estudi del sòl i d’implementar solucions i desenvolupaments d’acord amb criteris científics, tecnològics i de sostenibilitat. Foren abundants els exemples fotogràfics amb les seves acotacions, que van mostrar l’experiència professional del Dr. Jaume Porta al llarg de la seva vida professional com a edafòleg i la seva trajectòria de més de quaranta anys com a professor de l’ETSEA, un centre on s’han format nombroses generacions de professionals de l’agronomia i al qual ell ha contribuït amb els coneixements aprofundits sobre la ciència del sòl. Amb la valoració del llarg recorregut realitzat i el progrés científic associat, va deixar entreveure la importància de la ruta que queda per traçar tenint en compte els reptes de la seguretat alimentària, els riscos que afronta el manteniment dels sòls i la rellevància dels seus serveis —ara revalorats—, com el manteniment de la biodiversitat o la mitigació del canvi climàtic. Va animar especialment els estudiants del màster que seguien la conferència a treballar en la seva vocació científica en relació amb l’estudi dels sòls, així com a investigar les grans possibilitats que encara es poden desenvolupar.
Finalitzada la classe va tenir lloc un acte de reconeixement de la tasca docent del Dr. Porta a la UdL. El director del DMACS, Dr. José Antonio Martínez, va tenir paraules de reconeixement de la gran influència del Dr. Porta en la seva carrera professional i també en la de molts professors del Departament presents a la sala. Va destacar el seu caràcter de treballador incansable i de científic amb una passió intensa pels sòls i l’estudi de camp (especialment, pel que fa a les descripcions de perfils en camp, de les quals ha estat sempre un gran impulsor).
L’actual rector de la UdL, Dr. Jaume Puy, va recordar la figura del Dr. Jaume Porta en el seu període com a rector. Des d’aquest càrrec va dur a terme un intens ritme de canvis d’estructura i també arquitectònics, que han deixat una pregona petjada urbanística a la ciutat de Lleida. Va destacar la seva passió pels llibres i les seves publicacions, fent referència al fet que la singular biblioteca principal de la UdL duu el nom de Jaume Porta.
La Dra. Rosa M. Poch va completar la sessió amb una visió d’altres treballs científics del Dr. Porta i va llegir unes paraules de felicitació escrites pel president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Dr. Joandomènec Ros. També va fer referència a la seva activitat a la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC, amb aportacions rellevants a l’estudi dels sòls i diverses anècdotes (com la de la defensa del manteniment de l’accent diacrític del mot sòl).
Finalment, l’actual director de l’ETSEA, Dr. Jordi Graell, va aprofitar per a recordar el suport a la formació acadèmica de rigor en la qual ha insistit sempre el Dr. Porta, amb la recerca d’aquelles entitats que poguessin aportar una educació científica sòlida per a incorporar nous coneixements i enfocaments. Va comentar el seu cas personal com a exemple.
La cerimònia va acabar amb el lliurament al Dr. Jaume Porta d’un llibre d’homenatge, titulat Medi ambient i ciències del sòl. Miscel·lània homenatge a Jaume Porta, editat per membres del DMACS i publicat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), entitat de la Diputació de Lleida. És una obra que recull treballs científics, ressenyes i anècdotes de col·laboradors del Dr. Jaume Porta en el decurs dels seus anys de docència i recerca a la UdL i que és accessible en obert.
How clean are Europe’s food supply chains? The myths fueling the massive growth of Spain’s Pork industry.
La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar l’edició digital d’accés obert del núm. 51.
La institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), és una entitat científica, tècnica cultural, de reflexió, estudi i debat de les diferents temàtiques de l’agricultura, la ramaderia, i la silvicultura catalana i del món rural.
El dia 27 de novembre la secció de sòls de la ICEA va realitzar una jornada de camp a la zona de Verdú (Urgell). La temàtica es va centrar en l’estudi dels edafopaisatges.
Per acabar la jornada es va fer, en un saló del restaurant “La Graella” de Verdú, un tast de productes del país, al qual va seguir una taula rodona i debat sobre els edafopaisatges, la seva transformació, les necessitats agronòmiques, l’encaix social i els beneficis o perjudicis previsibles de la política agrària de la UE, entre altres nombroses aportacions dels participants.
Dilluns 29 de novembre de 2021, a les 18 h
Avui, dissabte 16 d’octubre, hem perdut un gran home, un gran mestre jardiner. El buit que ens deixa és enorme, però per ell, pel que es mereix, no vull estar trista. Ens hem acompanyat, explicat i diria, que acomiadat… el diàleg sempre en rialles, somriures que contagien.
Antecedents
La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar l’edició digital d’accés obert del núm. 50.
El passat 5 de maig, el Dr. Jaume Porta va impartir una classe magistral titulada «Perspectives professionals en ciències del sòl». La dissertació es va desenvolupar en el marc del Màster Interuniversitari de Gestió de Sòls i Aigües de la Universitat de Lleida (UdL). Fou un acte en format mixt, presencial i en línia, a la sala d’actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de Lleida, en el Campus Agroalimentari de la UdL. La conferència va ser presentada pel Dr. Ramon Batalla, del Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl (DMACS) de la UdL. A causa de les restriccions sanitàries, es van limitar el nombre d’assistents i la durada de l’acte, però hi havia la possibilitat de connectar-s’hi remotament. L’exposició fou seguida per més de cent persones (entre assistents presencials i virtuals): estudiants, col·laboradors i col·legues professionals del Dr. Jaume Porta, tant a Espanya com a Llatinoamèrica, especialment.