juny 29, 2026
El passat 3 de febrer, va tenir lloc una jornada en línia amb el títol l’Economia del sector vitivinícola a Catalunya, seguida d’un seminari amb els ponents, experts en economia, que es va centrar en analitzar i fer una diagnosi sobre la situació d’aquest sector, que servirà de base per aquesta jornada.
A la jornada Perspectives econòmiques del sector vitivinícola català: Propostes de futur celebrada el passat 8 de juny, es va enfocar en propostes de futur, més enllà dels problemes conjunturals, amb professionals del sector, amb l’objectiu de treure algunes conclusions i idees per tal de millorar l’economia d’aquest sector tan important de la nostra agricultura, que puguin ajudar i ser tingudes en compte per part de les empreses i administracions, per a la seva valoració i implementació.
Tot seguit trobareu les notes de la jornada.
Presentació
Joan Gené, director general de l’INCAVI.
Va parlar de la nova normativa europea. Va ser el primer a admetre que hi ha més producció que consum i que la solució és exportar, però que també caldrà prendre mesures estructurals (arrencada de vinya), amb “cirurgia fina”. Es preveu una collita important i això agreuja el problema. Ja no serà un tema de preu, sinó de qui compri el raïm. Hi ha un desajust important entre l’oferta i la demanda. Els francesos ja estan arrencant vinya quan aquí encara alguns ens ho estem pensant…
Malgrat tot, va assegurar que hi ha gent a qui les coses li van bé perquè s’ha mogut a temps i està exportant. Tenim producte de molta qualitat i bons professionals.
“Estem escoltant” el sector per veure com ho podem afrontar. Unió de Pagesos ha fet la proposta d’arrencar els ceps vells…
Jordi Sala, president de l’ICEA
Crec que és un dels objectius de l’ICEA fer “propostes de futur” davant dels problemes dels sectors. I això és el que avui farem.
Podem afirmar que estem millor que moltes zones vitícoles espanyoles, alhora que tenim finestres que cal saber explorar i treballar (exemple: Mercosur).
La clau és que el pagès es guanyi la vida (va ser el primer de molts que van dir aquesta frase).
Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de l’ICEA.
Agraïments a tots els que han vingut. Molts podrien haver estat els ponents d’avui, però ha calgut fer una selecció.
L’ICEA vol complementar l’activitat d’altres institucions, sobretot des del punt de vista més acadèmic. I la temàtica econòmica no s’acostuma a tractar.
Recorda que aquesta Secció de Viticultura i Enologia de l’ICEA ja fa 30 anys que treballa pel sector i ho continuarà fent. En aquest sentit, recorda el document elaborat l’any 2024, Propostes de la ICEA per a fer un sector vitivinícola català resilient en els propers anys, del qual llegeix la part dedicada a l’economia.
Només han passat dos anys i moltes coses han canviat. També és cert que, climatològicament parlant, han estat dos anys ben diferents i difícils.
Es pretén que d’aquesta 3a jornada dedicada a l’economia vitivinícola en surtin propostes des del propi sector. En l’anterior ens vam centrar a fer una radiografia completa del sector des del punt de vista dels costos de producció del raïm i del vi base cava, així com de la situació econòmica i financera de les empreses elaboradores (les dades es poden consultar al web Ruralcat).
Primera Taula rodona: perspectives i propostes pel sector dels escumosos
Robert Savé (RS) (moderador). Investigador emèrit de l’IRTA i membre de l’ICEA.
Va presentar els ponents, controlar el temps i canalitzar el bloc. Va tenir la força necessària per situar l’actualitat del sector.
En referència al consum, va comentar que el vi que beu una persona de 65 anys equival al que beuen set joves avui.
Lluís Coll (LLC). Tècnic especialista en viticultura i membre de l’ICEA.
Va centrar la seva intervenció en la qualitat que es produeix a casa nostra i en la resiliència i capacitat d’adaptació dels viticultors al canvi climàtic, així com en la futura reestructuració del sector, de la qual va assegurar que falta molta informació.
S’ha de fer bé per poder reinvertir d’aquí a uns anys i va voler destacar la importància del paisatge, obra de la pagesia.
Assenyala el problema dels excedents i que, encara que alguns continuen pensant que és un problema cíclic, ell creu que cal una reestructuració i que, si no es fa, serà pitjor.
El sector ha de poder viure, reivindica; si no, el territori quedarà trinxat (pensa en el Penedès), una zona verda entre àrees urbanitzades, amb un paisatge a cuidar.
Assís Suriol (AS). CEO del celler Can Suriol del Castell.
Intentem separar la doble figura de pagesos i viticultors. No és fàcil. Va parlar de la importància de l’enoturisme i que la seva petita empresa manté el llegat de molts anys per atreure el consumidor. Exporten el 80% del producte.
L’excés d’especialització en vinya és un perill. Cal que el sector del vi aprofiti la importància del turisme a Catalunya. Hi ha opcions. El sector ha de vendre a un preu intermedi, ni molt alt ni molt baix, com passa ara.
Marta Vidal (MV). CEO de Vallformosa.
Parla del model Vallformosa com a model particular, ja que no tenen vinya pròpia, però estan lligats al territori amb una relació estable amb 400 viticultors. Mouen entre 12 i 13 milions de kg de raïm.
Tres eixos de reptes:
- Conèixer millor el consumidor.
- Missatge clar i unitari de cara als mercats exteriors.
- Garantir la sostenibilitat territorial a mig i llarg termini.
Joan Pons (JP). Viticultor i president de CEVIPE.
Ell representa els viticultors independents en actiu i el teixit cooperatiu.
Hi ha viticultors de dues velocitats: els que elaboren una part del seu vi i els que venen el raïm, en gran part a les cooperatives.
Volem un territori ordenat, i per això cal que la gent es guanyi la vida. L’hem de cuidar i estar amatents al futur consumidor, que demandarà altres formats de productes (menys o sense alcohol). Tenim 56.000 ha, de les quals 36.000 són d’escumosos.
La tendència del mercat a la baixa ens porta a un desequilibri, i el repte és com afrontar-lo.
La sequera va equilibrar el mercat, però ara hi ha molt per vendre i està a punt d’arribar la nova collita. El motor català del vi és el cava.
Si el viticultor no es guanya la vida, no cuidarà el territori i el futur és molt incert.
En comarques de secà la vinya no té alternativa. Cal regar tot el que es pugui.
Pere Llopart (PLL). CEO de Llopart.
Hem de ser optimistes. Els escumosos estan guanyant mercat i això ens obre oportunitats.
El consum cau per càpita, però augmenta la demanda de qualitat i augmenta la població.
Cal trobar el perfil de producte que encaixi i millorar la comunicació. És l’únic mercat del sector en creixement. Hem de fer l’escumós que el mercat demandi.
Pregunta comuna als ponents: Com es pot encarar el futur?
M.V.: Si no augmentem el mercat (consumidors), costarà molt i patirem.
S’ha de combinar un missatge global amb la singularitat dels molts cellers i saber-ho explicar.
Donem un missatge clar i no ens fragmentem, perquè llavors no queda clar què volem comunicar. I això requereix generositat. El bé comú per sobre del bé individual.
A.S.: Hem de ser conscients del que sabem del canvi climàtic. No tenim aigua. Model resilient. Estic d’acord que hem de donar un missatge comú quan sortim fora i parlem del Penedès. Intentar diversificar conreus i productes.
Ll.C.: Si no es venen moltes ampolles, no funciona.
Necessitem maquinària i persones especialitzades, un mínim d’hectàrees i joves amb coneixement. Per millorar el futur cal especialitzar-se. Per ser eficient en la producció cal un mínim d’estructura. Si la reducció de superfície arrencada és un percentatge a cada pagès, malament.
Cal maquinària, no hi ha mà d’obra, cal coneixement, dimensió i formació. Modernització. Eficiència. Si sobra producte, l’Administració ho ha de dir.
J.P.: D’acord amb les darreres paraules de Ll.C. Les dimensions de les explotacions són clau per tirar endavant. És el gran repte. Cal canviar de model i tenir en compte la importància de l’aigua, malgrat que el tema del reg va per llarg.
Tecnologia, robots per a la collita, canviar densitats, varietats resistents, etc. Veu lluny el reg.
Hem de tenir present la importància de la zona per fer producte ecològic i que això ens obre portes per exportar. Demana a l’Administració que ajudi en aquest futur model. Diners per a la reestructuració, fer més coses que arrencar i plantar noves varietats…
P.Ll.: S’hauran de canviar coses. Crec que el reg de suport és molt necessari. Però, malgrat els efectes del canvi climàtic (disminució de les produccions i augment del grau alcohòlic), hi ha oportunitats, com per exemple la producció ecològica o poder avançar les veremes.
Tots els models són viables i la clau del petit viticultor és el valor afegit.
(…)
Salvador Puig: En la sessió d’avui no ha sortit el “pecat original” de la creació de la DO Cava en diferents territoris de l’Estat. Això avui no es permetria. També m’ha cridat l’atenció que s’hagi parlat tant del territori i que no hagi sortit la zonificació de la DO Cava, pensada per poder vincular millor el cava amb el territori. Potser no s’ha aprofitat prou?
R.S.: Agraeix als ponents el debat, necessari per dissenyar el futur davant les incerteses. Portar aigua del mar requereix molta energia. El PLATER, potser està ben dissenyat, però mal explicat?
Segona Taula rodona: Vins tranquils
Esther Agramunt (moderadora). Enginyera agrònoma i membre de l’ICEA.
Va presentar els ponents i canalitzar les preguntes.
Pilar Just (P.J.). Economista, propietària del celler Sant Rafel i presidenta de la DO Montsant.
Situa la DO Montsant en xifres: 1.800 ha, 55 cellers i 500 viticultors. Recorda l’objectiu que els viticultors es guanyin dignament la vida.
Parla de coneixement, control i qualitat, i que la pedagogia de la DO és promocionar el producte a casa i fora. Acabar amb el frau.
Aquests darrers anys han pujat el preu del raïm de 0,30 a 1,2 €/kg i, proporcionalment, el preu de l’ampolla. Tenen un pla estratègic de posicionament.
La procedència del raïm ha de ser el “mantra”. Es queixa que només un 30% del que es consumeix a Catalunya és del país. Tenim molt camí per recórrer i aquesta és la nostra gran oportunitat.
Una única marca de vi català? Per què no? En serem capaços?
Hem de ser capaços de saber combinar el sòl, el microclima i la varietat. Avui tothom pot fer bon vi.
Aquests darrers anys hem pujat la qualitat, segons els enòlegs. Tenim prou viticultors a temps parcial i els cellers són petits i familiars. Tenim un territori únic!
Toni Coca (T.C.). Enòleg i soci del celler Coca i Fitó.
És assessor de petits cellers del país, que són els que no noten tant la crisi actual, però haurien d’ampliar el projecte, que ara és familiar.
Estan potenciant molt l’enoturisme. La seva base sòlida és l’estimació pel territori. Hem de vendre “terroir”.
Tots els cellers estan potenciant l’enoturisme pensant en les condicions climàtiques complicades.
Típica discussió relació grau/quilos. Ens està canviant el perfil del vi; ara són tranquils i lluminosos.
És difícil fer un vi dolent. No creu en els vins sense alcohol. No li agraden. Perden les característiques del territori.
Josep M. Albet (J.M.A.). Propietari del celler Albet i Noya.
És en una de les deu subzones de la DO Penedès, Ordal. Lamenta que aquesta zonificació no hagi reeixit.
Clama per millorar la senyalització de les carreteres per part de l’Administració, però no hi ha manera que es faci.
Sobra vinya arreu i cal fer contracció. Arrencar és necessari i, amb reg, cal introduir alternatives (garrofes, fruits secs…). Si hi ha aigua, hi ha més opcions. Cal reajustar la producció.
Assenyala dificultats administratives i excés de burocràcia.
Tenim el paisatge malmès per carreteres, vies de tren, polígons i ara per les plaques solars, però les hem de veure com una oportunitat si ho fem bé. És civilització. Estem a la cua d’Europa.
Xavier Pié (X.P.). Viticultor i president de la DO Catalunya.
Retracció del mercat actual. El consum a Espanya en 10 anys ha baixat un 28%, mentre que en 20 anys la població ha augmentat un 15%.
El canvi demogràfic de població estrangera també serà una problemàtica cultural i religiosa.
El 2025 van venir 98 milions de turistes. Això és una dada que hem de tenir en compte.
El vi es ven a la gran distribució. Els distribuïdors que estan guanyant mercat opten per poques marques de vi: Mercadona, Lidl…
El consumidor mira el preu; la qualitat és una exigència. Sense això no es ven.
Què és la qualitat? És una moda? És que sigui conegut? És un bon màrqueting?
Discurs de “no sabem vendre”. Si no som forts a casa, com ho serem fora?
Els territoris no hem de tenir por de l’aposta per les energies renovables.
Dubta de la viabilitat del reg en assenyalar que Europa no finançarà més dessaladores (són molt costoses energèticament).
Cal que el pagès s’adapti i es reestructuri.
Anar junts. Els vins 0,0 i especials només funcionen per a cellers grans.
P.J.: El territori ha de ser sobirà i decidir on han d’anar les plaques i els molins. No es poden imposar i s’ha de consensuar. No tot s’hi val!
X.P.: Hi ha territoris de primera i de segona? Les torres han de passar per un lloc o altre. Cal visió de país. Això és una realitat.
(…)
Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de l’ICEA, fa la cloenda tot agraint als ponents i a les persones que han assistit a la jornada, i recorda que es pot recuperar la gravació a través de RuralCat.
Salvador Puig, coordinador de la Secció de viticultura i enologia de la ICEA
març 24, 2026
Salvador Puig, enginyer agrícola, ha estat gerent d’Unió de Pagesos, director general de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries, i director general de l’INCAVI, entre altres responsabilitats. Actualment, és el responsable de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA.
Quan es va crear aquesta secció i quines finalitats perseguia?
La Secció es va crear el 1996, just ara fa trenta anys i es va crear a partir de diferents activitats relacionades amb la vitivinicultura, que van cristal·litzar en la creació de la Secció, sota l’impuls i coordinació del company Josep Maria Puiggròs, tasca que ha desenvolupat fins a l’any 2021. L’objectiu principal de la Secció va ser, i continua sent, la promoció i l’estudi de les varietats de raïm autòctones catalanes i la divulgació dels nostres vins.
Quin balanç faria d’aquests quasi trenta anys d’existència?
Els treballs sobre les nostres varietats autòctones han estat molt importants. Al principi, aquestes varietats encara no es valoraven tant com ara, ja que encara s’arrossegava la influència de les varietats foranes (es parlava de millorants!) que s’havien introduït els anys anteriors. Afortunadament, aquesta situació s’ha capgirat considerablement. I en això, la tasca de la Secció hi ha ajudat molt, amb jornades tècniques i tastos de les diferents varietats, publicacions de diversos Dossiers Agraris monogràfics, la publicació Raïms. Les principals varietats catalanes: història, cultiu i vins, en col·laboració amb el VINSEUM.
En aquests treballs no ens hem centrat només en els aspectes tècnics de les varietats, com ara l’ampelografia, les característiques agronòmiques i les aptituds enològiques, sinó que s’ha fet una recerca sobre la seva història, cosa que si no ho hagués fet la ICEA i el Josep Maria Puiggròs no ho hauria fet ningú més. Actualment, ha tingut el reconeixement dels Premis Vinari i d’altres institucions. Cal dir que aquest treball s’ha fet en col·laboració amb el VINSEUM, i que s’ha materialitzat també amb la pàgina web Vitis Catalana, una eina de consulta en línia que vol agrupar les notícies sobre varietats de vinya catalanes que han aparegut al llarg de la història, cultivades en els territoris de parla i cultura catalanes.
Des del 2021, he agafat el relleu en la coordinació de la Secció i, sense deixar la columna vertebral, que és l’estudi i promoció de les varietats autòctones, hem obert el camp d’actuació en temes com la vitivinicultura d’arreu dels Països Catalans, la cadena de valor del sector, l’anàlisi de les polítiques agràries i el seu impacte en el sector, la viticultura d’alçada, el vi i la salut, el relleu generacional, etc.
Actualment, el sector del vi està en una cruïlla delicada, excedents de producció, canvi climàtic, competència internacional, gustos diferents dels consumidors, etc. Com veieu el sector a escala global?
Certament, en aquests moments, s’ajunten diversos factors que afecten i poden afectar encara més el sector. El canvi climàtic s’està manifestant en fenòmens extrems com ara les sequeres molt greus dels últims anys, que fins i tot han arribat a matar ceps, cops de calor, excés de pluges en altres moments, augment de les temperatures, etc. Un altre problema és la forta disminució del consum de vi, especialment entre la gent més jove, i sobretot en vins negres, cosa que està causant forts excedents en diferents zones productores i es comença a notar a les nostres DO. Afortunadament, una part molt important de la nostra producció és de vins blancs, sobretot en el cava. I les noves polítiques aranzelàries del president dels Estats Units estan perjudicant les nostres exportacions, que són fonamentals en la comercialització dels nostres vins. Davant de tots aquests reptes, el nostre sector haurà de reforçar l’aposta per la qualitat, més que la quantitat, i el valor.
Mirant més a casa nostra, fa ja uns mesos van publicar una radiografia del sector, fruit de trobades amb diversos actors del món de la vinya i el vi. Quines van ser les principals conclusions?
Efectivament, des de la Secció vam convocar professionals del sector en un seminari per a parlar de com fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims anys. A partir d’aquí, la Secció vam elaborar unes propostes que van ser aprovades per la Junta de la ICEA, i que vam fer arribar a les diferents institucions del país. Vam identificar els principals reptes als quals s’enfronta el sector: disminució i canvis en el consum de vi, marges de rendibilitat reduïts, canvis en el clima i manca de relleu generacional. I com a propostes i recomanacions: apostar clarament per la identitat dels nostres vins, amb varietats autòctones, protegir la viticultura en les comarques de secà i impulsar el regadiu en aquelles zones on hi hagi disponibilitat d’aigua, fer valdre la importància del mosaic que representa la vinya i, per tant, la protecció davant dels incendis forestals, buscar maneres de protegir la vinya de la fauna salvatge, promocionar la viticultura ecològica, millorar l’economia de tota la cadena de valor, enfortir les cooperatives i que vagin creixent en el producte acabat, treballar per més unitat i estratègia conjunta en el sector dels escumosos (dues terceres parts de la nostra viticultura), continuar estenent l’enoturisme, millorar l’organització del sector (encara poc vertebrat), i reforçar la recerca i la innovació.
Aquests dies és notícia la presa total de control d’una important firma de cava per capital estranger, fet que unit amb altres inversions foranes també en el món del cava estan creant molta incertesa especialment en el Penedès. Com ho valoreu?
Que hi hagi empreses que vulguin invertir en el món del vi hauria de ser un símptoma del fet que veuen futur en el sector. Tanmateix, quan aquesta inversió ve de fora, el vincle i el compromís amb el sector i el país no és el mateix, i en moments complicats com els actuals, és normal que hi hagi molta inquietud en el sector, especialment entre els viticultors, que ja estan en una situació força precària a causa dels preus del raïm. Els últims moviments d’aquesta principal empresa del sector del cava, comercialitzant altres escumosos diferents del cava amb la mateixa marca, encara que ho ha justificat per la manca de raïm, no és un bon senyal. Tant de bo fos una qüestió conjuntural i recuperés la producció de cava que havia fent, i tant de bo a uns preus més elevats.
maig 28, 2025
VINSEUM, 23 de maig de 2025. Resum i comentari de Salvador Puig.
Inauguració
El director general de l’INCAVI, Joan Gené, va posar en relleu que cal que l’activitat al sector sigui atractiva i permeti guanyar-se la vida a viticultors, viticultores i cellers. Només un sector amb expectatives de futur i amb preus dignes garantirà el relleu generacional, que, a més, és clau per al manteniment de la població a moltes de les nostres comarques. Volem fer del vi català un sector més sostenible i més competitiu.
Va apuntar els eixos de l’Estratègia del DARPA 2024-2027 de suport a les noves incorporacions de joves.
Presentació
A càrrec de Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA.
En primer lloc, fa un agraïment al VINSEUM i al director general de l’INCAVI.
La ICEA, filial de l’IEC, és una entitat científica, tècnica, de cultura, reflexió, estudi i debat de les diferents temàtiques de l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i del món rural.
Una de les seccions de la ICEA és la Secció de Viticultura i Enologia, creada fa prop de trenta anys, durant els quals ha fet moltes jornades, trobades professionals, i cal destacar l’impuls d’estudis sobre les varietats de cep considerades autòctones de Catalunya.
L’any passat la ICEA va aprovar i difondre un document Propostes per a fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims anys.
Un dels principals reptes, que es van dir, era la manca de relleu generacional. Les condicions ambientals (míldiu, sequera, etc.), el baix preu del raïm, la manca de mà d’obra especialitzada, l’excés de burocràcia, entre altres condicionants, no facilita que els joves vulguin treballar de viticultors, i això posa en risc tot el sector vitivinícola.
Sovint es diu que la solució passa perquè els viticultors siguin també elaboradors de vi i així augmentar el valor afegit del seu producte. En alguns casos, segurament és una via (que cal acompanyar: viver de celleristes, ajuts, assessorament, etc.). En certa manera, amb el cooperativisme ja es pretén això. No obstant això, per a la major part dels 8.500 viticultors, la solució no passa, però, per fer-se vitivinicultors. Per això, el títol de la jornada parla de la viticultura. Calen viticultors professionals que facin un bon producte i dominin aquest ofici.
Volem ser útils per al sector i, per això, ens ha semblat oportú organitzar aquesta jornada. Conèixer el suport del DARPA per a la incorporació de joves, escoltar el testimoni de quatre joves viticultors de diferents comarques i realitats i, finalment, propostes dels representants del sector per a facilitar el relleu.
Som conscients que en aquesta època hi ha molta feina al camp i que un divendres a la tarda no és fàcil d’assistir-hi per a molta gent. Però ens va semblar interessant que coincidís amb la presentació del llibre de Júlia Viejobueno Quedar-se al tros.
Agraïm, doncs, als ponents, i a les persones que ens acompanyeu en aquesta jornada. Esperem que pugui ajudar una mica al fet que els viticultors joves continuïn a les explotacions i que se n’incorporin de nous.
«Situació del relleu generacional a la viticultura catalana. Estratègia de suport per part del DARPA»
Ponència a càrrec de Miquel Baldi, cap de la Secció de Gestió d’Ajuts i Desenvolupament Rural i Dinamitzador de Joves dels Serveis Territorials del DARPA a Barcelona.
Va exposar l’Estratègia elaborada pel Departament, iniciada el 2021 i aprovada per acord de Govern l’abril del 2023. (Vegeu la presentació).
Aquesta estratègia s’estructura en cinc reptes:
- Coordinar tots els agents, les entitats i les institucions que donen suport, assessorament i acompanyament al procés de relleu generacional i emprenedoria agrària per a treballar conjuntament.
- Rejovenir el camp català amb un relleu generacional natural de les explotacions familiars, fomentant el traspàs d’explotacions que no tenen continuïtat familiar i la creació de noves empreses agràries.
- Enfortir les empreses agràries liderades per joves, assessorant-les i acompanyant-les amb un suport específic i personalitzat.
- Aconseguir que els joves arrelin en el món rural facilitant l’accés a l’habitatge, als serveis bàsics i a la digitalització.
- Sensibilitzar sobre el paper imprescindible de la pagesia com a productor d’aliments sostenibles, sans, de qualitat i proximitat; que és garant del territori, ja que té cura del medi ambient. I així, la ciutadania coneixerà la importància d’aquesta professió.
En la seva exposició també va mostrar l’anàlisi dels quatre perfils diferents de joves incorporats els darrers anys: tradicional arrelada, tradicional mòbil, nouvinguda rural i nouvinguda urbana.
Va destacar la importància de la planificació inicial del jove que es vol incorporar, un pla d’empresa, per a poder aconseguir una incorporació exitosa, que pot tardar uns deu anys fins a veure’s totalment consolidada.
«Casos concrets de relleu generacional en algunes comarques»
Aquesta part va ser conduïda i moderada per Esther Agramunt, membre de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA.
Joan Viñals (Tarragonès), Martí Torrallardona (Alt Penedès), Gala Garriga (Baix Llobregat / DO Penedès) i Josep Sedó (Priorat) van explicar el seu cas, com van decidir incorporar-se a l’explotació, les dificultats amb les quals s’han trobat, la importància del suport de la família i de partir d’una explotació existent, els valors i motivacions que troben en aquesta feina, el projecte que estan desenvolupant. Els tres primers van estudiar i treballar en altres camps abans de decidir-se a incorporar-se a l’explotació. Una cosa en comú de tots tres és que, malgrat les dificultats, els agrada aquesta feina i estan il·lusionats amb el seu projecte en el si de l’explotació.
Taula rodona: «Reptes i propostes per a facilitar el relleu generacional a la viticultura»
Aquesta part fou conduïda i moderada per Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA.
Josep Marrugat (Unió de Pagesos) va posar l’accent en el tema dels preus del raïm i la manca de transparència, com un dels reptes principals del sector. Creu que la Llei de la cadena alimentària i la tasca de l’INCAVI en la publicació dels costos de producció del raïm i del vi base cava han ajudat una mica a millorar-los. De fet, diversos cellers grans han deixat de produir raïm, ja que els números no els surten. També va destacar el repte de la viticultura ecològica. Va insistir que hi hem de creure i que pot ser positiva per al futur d’aquest sector. També va comentar que la DO Penedès vol incloure vins amb mínima intervenció en el plec de condicions i, fins i tot, amb un comitè de tast específic, per a facilitar que joves que estan fent aquest tipus de vins es puguin sentir més còmodes a la DO.
Jaume Domènech (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) va afegir que temes com el finançament que es necessita, ja que es tarda temps a cobrar la collita, la burocràcia, i que és necessari el reconeixement de la feina (recompensa en els preus). A vegades, les DO són massa rígides i no afavoreixen els projectes inicials dels joves. Va dir que també calia el relleu generacional a les organitzacions professionals. I va afirmar que la il·lusió per fer de viticultor és el motor del relleu.
Josep Anton Vendrell (Associació de Viticultors del Penedès) va comentar que en quatre dècades s’ha augmentat la producció, però han baixat els preus. Que a la viticultura, a diferència d’altres conreus més mecanitzables com els herbacis, és difícil portar molta superfície de terra. També va coincidir en la conveniència d’un relleu a les organitzacions del sector. Va valorar positivament l’estratègia del DARP de cara als joves, però que caldran voluntats i recursos. Respecte a l’accés a la terra i del banc de terres, creu convenient fer una enquesta als pagesos de més edat i sense continuïtat a l’explotació per a poder fer una projecció de les terres i articular-ne l’ús per part dels joves.
Per la seva banda, Joan Josep Raventós (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya) va dir que el més important pel relleu és el model que «vull fer» d’acord amb les característiques de l’explotació. Lògicament, va insistir que cal tenir uns ingressos suficients, però que la llibertat i el fet de no ser manat cada dia constitueixen un valor important de cara al relleu. La Xarxa Comptable del DARPA té moltes dades econòmiques que són molt útils per als viticultors. Caldria repensar els ajuts a la incorporació. Les cooperatives han de començar a fer productes diferenciats aportats pels joves. A les reunions de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya convidem els joves a assistir-hi com a oients, perquè coneguin com funciona i s’animin a participar en els òrgans de les cooperatives.
març 1, 2025
A la reunió de la secció de Viticultura i Enologia de la ICEA del passat 19 de novembre es van elegir els següents nous membres de la comissió permanent d’aquesta secció:
- Eugeni Ordeig. Dedicat a recuperació de varietats a la comarca d’Osona. Impulsor i organitzador de la mostra Muntain Wines de Torelló.
- Jaume Pallàs. Aparellador. Estudiós de la distribució de les varietats de raïm als Països Catalans i gran coneixedor del sector.
- Lluís Coll. Enginyer Agrònom expert en viticultura, tècnic de l’ADV del Pla de Manlleu.
- Enric Bartra. Doctor en biologia. Enginyer tècnic agrícola. Investigador en viticultura i enologia de l’INCAVI.
- Francesc Suriol. Químic. Membre de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació de l’IEC. Impulsor i membre de l’associació Vinya Celler Masia. Propietari i viticultor del celler Can Suriol de Font-rubí (Alt Penedès).
- Esther Agramunt. Enginyera agrònoma. Actualment, treballa en el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), però ha estat la tècnica del sector vitícola de la Unió de Pagesos de Catalunya durant molts anys.
- Frédéric Galtier. Occità. Periodista. Expert en comunicació i màrqueting en el sector vitivinícola. Tècnic del Concurs Mundial de Brussel·les i del de Garnatxes del Món. També treballa en enologia de precisió.
A més, continuen formant part de la Comissió Permanent: Josep Maria Puiggròs (enginyer agrícola, doctor en història), Joaquim Ros (enginyer agrícola), Montse Nadal (biòloga, enginyera agrícola, enòloga i professora de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili), Robert Savé (doctor en biologia, investigador emèrit de l’IRTA) i Salvador Puig ( coordinador, enginyer agrícola, exdirector de l’INCAVI).
oct. 21, 2024
Propostes de la Institució Catalana d’Estudis Agraris per a fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims anys
Amb la voluntat de ser útils al sector, la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA ha centrat la seva activitat d’aquest any en debatre i elaborar un seguit de propostes estratègiques tot aportant els coneixements interdisciplinaris dels socis i col·laboradors, d’una manera complementària al treball de moltes altres entitats i associacions de casa nostra. Per a l’elaboració d’aquest document, hem comptat amb les aportacions d’una vintena d’experts vitivinicultors d’arreu de Catalunya, que van participar en el seminari Idees per a fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims vint-i-cinc anys, el passat 5 de juny de 2024 a la seu de l’IEC, als quals agraïm els seus suggeriments, reflexions i aportacions concretes (vegeu el butlletí ICEA 153).
A partir de la identificació dels principals reptes que es plantegen al sector: disminució i canvis en el consum de vi, els reduïts marges de rendibilitat, els canvis en el clima i la manca de relleu generacional, es fan tot un seguit de propostes i recomanacions.
Aquestes propostes giren al voltant de la identitat i el caràcter dels nostres vins, la importància de les varietats autòctones, la viticultura de secà i el reg de suport, els boscos i la biodiversitat, la fauna, la producció ecològica, l’economia, les cooperatives, els escumosos, l’enoturisme, l’organització del sector i la recerca i la innovació.
Des de la Secció de Vitivinicultura i Enologia es considera que les conclusions generades poden contribuir a aportar uns punts de referència per a proposar opcions innovadores i realistes als reptes que enfronta el sector com a via per a enfilar i desenvolupar «l’avui pensant en el demà», d’una manera conjunta i a la vegada específica per a cada explotació i tipus de vi/cava elaborats.
nov. 17, 2023
El passat 9 de novembre es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans la jornada La vitivinicultura amb denominació d’origen als Països Catalans: situació actual i nous horitzons.
En representació de la ICEA, el seu president, Jordi Sala, va donar la benvinguda als assistents, presencials i en línia, i va glossar la figura de Prat de la Riba, fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, que des dels seus inicis té, entre altres funcions, establir ponts i col·laboració entre les persones de les terres de parla catalana. Avui en serà una mostra.
I va presentar la Institució d’Estudis Agraris ICEA, filial de l’IEC, especialitzada en l’àmbit agrari i el desenvolupament territorial. En concret, la Secció de Viticultura i Enologia, creada fa més de vint-i-cinc anys, ha fet un gran treball en el coneixement de la viticultura i de les varietats de raïm dels Països Catalans, i també en aspectes com la salut, l’economia, el canvi climàtic, etc.
Tot seguit, va agafar el torn Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA, que va actuar com a conductor, i que va fer la presentació de la jornada i dels ponents (vegeu-ne l’escrit).
Josep Maria Puiggròs va impartir la ponència «Evolució històrica de la vitivinicultura dels Països Catalans com a embrió de les nostres denominacions d’origen» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Anton Castellà va presentar la «Vitivinicultura amb DO al Principat: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Joan C. Martín va presentar la «Vitivinicultura amb DO al País Valencià: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Antoni Bennàssar va presentar la «Vitivinicultura amb DO a les Illes Balears: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Fabrice Rieu va presentar la «Vitivinicultura amb DO a la Catalunya del Nord: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Després d’aquestes presentacions es va fer una taula rodona amb els ponents i amb la participació del públic, en què es va posar en relleu la preocupació per la greu sequera que està patint la viticultura, sobretot al Principat i la Catalunya del Nord, i els efectes del canvi climàtic que afecta tot el conjunt dels Països Catalans. També la necessitat i la dificultat de les DO d’adaptar els seus plecs de condicions als canvis que s’estan produint, tant per les condicions climàtiques, com pels canvis en els hàbits de consum.
En els tres territoris, estan creixent més les IGP que les DO, en el cas de Catalunya la DO Catalunya, pel fet de ser més flexible i potencial.
També es va parlar del fenomen de la viticultura d’alçada o de muntanya, com a una de les maneres d’adaptar-se al canvi climàtic, però que sovint es fan amb varietats més centreeuropees.
Tots els ponents van coincidir en la importància de preservar el material genètic, que s’ha demostrat que és molt important per la seva resiliència davant del canvi climàtic.
Finalment, es va valorar molt positivament la jornada i es va manifestar l’interès a donar-li continuïtat, portar-la als altres territoris dels Països Catalans i promoure estudis i recerques de manera conjunta.
Montse Nadal va presentar els vins dels quatre territoris que es van tastar al final de l’acte. enllaç
Alba Balcells, directora general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI, va fer la cloenda de la jornada, tot explicant les diferents línies de treball de l’INCAVI i va destacar les tres grans prioritats: adaptació al canvi climàtic, fer front a les noves tendències neoproteccionistes amb el tema de la salut i la digitalització, que cal aprofitar per donar més transparència, equitat i valor de les diferents baules del sector.
Es tracta d’un sector que ha hagut de fer front a reptes ingents com la pandèmia, les guerres, la inflació, els increments de costos de producció, però que ha demostrat una gran resiliència. Tanmateix, és un sector que cal cuidar i acompanyar per aconseguir que tingui futur i el paper de les DO n’és fonamental.
Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA
Recupereu la sessió
